Catalunya començaria a la quarta divisió, on optaria a una plaça directa per a l’Euro 2020
Els format dels partits amistosos entre seleccions de futbol a Europa va pel camí d’esgotar-se. El fet que els equips que s’enfronten en amistosos -més enllà del seu honor- també es juguin escalar o recular posicions en el rànquing de la FIFA, no és al·licient suficient per a la majoria de combinats nacionals. Sobretot els punters que, lògicament, prefereixen centrar els seus esforços en les competicions oficials. La UEFA ho ha detectat i, a partir del setembre del 2018, just després del mundial de Rússia, engegarà una segona competició continental, la UEFA Nations League, que es jugarà de manera complementària a la fase de classificació per a l’Eurocopa, tot ocupant les dates que fins ara estaven reservades per a partits amistosos. Aquests continuaran, però quedaran reduïts a la mínima expressió i se cenyiran als enfrontaments de les seleccions europees amb les d’altres continents.
Des d’un punt de vista català, aquesta nova competició encara complicarà més la possibilitat que Catalunya es pugui enfrontar a equips com Anglaterra, Alemanya, Itàlia o els Països Baixos, sempre que la federació catalana (FCF) continuï sense estar reconeguda internacionalment. En canvi, amb la independència, i amb la consegüent acceptació de la UEFA com a membre de ple dret, la UEFA Nations League oferiria una possibilitat alternativa de classificació per a l’Euro 2020, malgrat que la selecció catalana, per rànquing, començaria en la quarta i última divisió.
Sistema d’ascensos i descensos
La reforma de l’activitat de les seleccions plantejada per la UEFA és revolucionària i inspirada en el sistema de competicions de clubs de cada país, amb ascensos i descensos que acabaran afectant 24 seleccions en cada edició. Els 55 equips nacionals que ara per ara són membres del màxim organisme europeu seran dividits en quatre divisions diferents, d’acord a allò que estableixi el rànquing mundial el 15 de novembre d’aquest mateix any 2017. La primera divisió comptarà amb 12 seleccions repartides en quatre grups de 3 equips; la segona divisió serà equivalent; la tercera comptarà amb 15 equips que conformaran un grup de 3 i tres de 4 membres; mentre que la quarta englobarà els 16 equips restants en quatre grups de 4 seleccions. Els primers de cada grup ascendiran de categoria, mentre que els darrers classificats la perdran. Pel que fa als guanyadors de grup de la primera divisió, disputaran una final a quatre el juny del 2019, que és la que decidirà el campió de la competició. Tots els partits de la fase de grups de la UEFA Nations League es jugaran entre setembre i novembre del 2018, abans que es porti a terme el sorteig de la fase de classificació per a l’Euro 2020, amb cinc grups de 6 equips i cinc de 5.
De quarta divisió a l’Euro 2020, directament
Els dos primers de cada grup de la fase de classificació per a l’Euro 2020 accediran a l’esdeveniment de manera directa, cosa que equival a 20 passaports. En aquest cas, el play-off d’accés a les últimes quatre places tornarà a prendre com a referència la UEFA Nations League, ja que els quatre guanyadors de grup de cada divisió -o els següents equips si els campions ja s’han classificat- s’enfrontaran en un format de semifinals i final, el març del 2020, per a obtenir els últims passaports. És en aquest context que Catalunya, en el cas de poder participar, tindria una opció molt interessant -alternativa a la fase de classificació- de ser en l‘Eurocopa, ja que s’enfrontaria a les seleccions de menys nivell segons el rànquing internacional. La intenció de la UEFA a l’hora d’implementar aquest sistema és que els combinats de menys tradició tinguin almenys una plaça garantida per a l’Euro 2020, de manera que la selecció catalana podria compensar el fet de no haver pogut competir oficialment durant tots aquests anys.
La independència marca el gran salt
És evident que la independència és la gran victòria que necessita el poble català per ser sobirà del seu destí i, en el cas de l’esport, garantir la seva existència identitària. Quan aquesta arribi, el reconeixement per part de les federacions internacionals serà pràcticament automàtic i la seva presència a les competicions, immediata. Fins i tot en el cas que ja s’hagin celebrat els sortejos de les competicions. El precedent de Gibraltar i Kosovo, que van ser acceptats internacionalment gairebé deu mesos després de la configuració dels grups de classificació per al mundial de Rússia 2018, així ho avala. Per a participar en la primera UEFA Nations League de la història, el límit per a completar tot el procés seria el setembre del 2018, que és quan es jugaran les dues primeres jornades. Per a la fase de classificació per a l’Euro 2020 encara hi hauria més temps, ja que el sorteig no serà fins a finals del 2018 i la primera jornada, fins al març del 2019. En qualsevol cas, l’èxit més important és el que ha d’arribar abans de disputar el primer partit. Perquè ser-hi, en el nostre cas, ja seria un somni que s’ha convertit en realitat.