La independència convertirà les setmanes reservades a les seleccions en un dels moments més interessants de la temporada
Amb la disputa d’amistosos com l’Alemanya-Anglaterra (1-0) o l’Escòcia-Canadà (1-1), dimecres es va obrir una nova finestra FIFA. Un espai de temps de gairebé dues setmanes on les competicions de clubs de futbol s’aturen en sec i donen pas a les de seleccions. Mentre Catalunya no estigui reconeguda internacionalment i, per tant, participi en Mundials i Eurocopes, la gran majoria d’aficionats del país seguirà pensant que dies com aquests l’únic que fan és trencar el ritme de seguiment del Barça i l’Espanyol. Fins i tot s’ha popularitzat l’expressió «Virus FIFA» per definir el risc de lesió que tenen tots els jugadors escollits per jugar amb el seu combinat nacional, els problemes que deriven dels seus viatges transoceànics, i la tendència a obtenir mals resultats en el primer partit de Lliga amb els seus equips. En canvi, amb la independència, i amb la possibilitat de disputar les competicions de la UEFA i de la FIFA, aquesta indiferència -gairebé animadversió- que se sent al nostre país cap a les jornades de seleccions canviaria radicalment. Dies com avui esdevindran un dels moments més interessants de tot l’any futbolístic.
El valor del potencial català
A Europa, els partits més importants de la setmana es concentren des d’aquest divendres fins diumenge, que és quan es disputa la cinquena jornada -sobre deu- de la fase de classificació per al Mundial de Rússia 2018. Els enfrontaments plantejats durant la resta de la finestra FIFA són amistosos que es disputaran dimarts, moment en què encara es jugaran partits oficials a la resta de continents. Gràcies a l’acceptació de Gibraltar i Kosovo a última hora -gairebé deu mesos després que se celebrés el sorteig-, la composició de la fase de classificació europea és simètrica, amb nou grups de sis equips. Rússia no la disputa en tant que conjunt amfitrió i, per tant, classificat d’antuvi. A la conclusió de les lliguetes, només es classificaran de manera directa els nou líders i quatre dels vuit millors classificats, que s’enfrontaran a doble partit durant el mes de novembre. Si bé hi ha «grups de la mort» com l’A, amb França, Suècia i els Països Baixos, no és cap secret que Catalunya hauria tingut molts números de fer un bon paper en cas d’estar ja reconeguda, i hauria entrat de ple dret al selecte lot d’aspirants a passar tan bon punt el seu nom hagués sortit d’un dels bombos del sorteig. Ningú no dubta que la seva oficialitat enriquiria el futbol europeu en global, mentre que aquí es dispararien totes les audiències televisives i mediàtiques.
Amistosos restringits
Si somiar amb Catalunya disputant la fase de classificació és legítim, la seva absència en partits amistosos -al marge dels disputats durant les dates reservades per Nadal- clama al cel. Més enllà dels 28 partits que disputaran des d’avui fins diumenge -comptant el Rússia-Costa d’Ivori, també amistós, d’aquesta tarda-, només 30 seleccions de les 56 que hi ha a Europa tenen programat un altre duel durant aquesta finestra FIFA. Això vol dir que hi ha un total de 26 equips nacionals del nostre continent que podrien jugar contra Catalunya, per exemple, aquest dimarts. Això sense comptar seleccions d’altes confederacions que poguessin quedar lliures. Els impediments van més enllà de la renúncia forçada a tots els jugadors convocats per les seleccions espanyoles absoluta i sub-21, ja que la possibilitat de disputar un segon partit anual gairebé es va esmicolar l’any 1997, quan la federació espanyola (RFEF) va vetar la celebració d’un Catalunya-Estats Units tot esgrimint que el dia abans hi havia un Dinamarca-Espanya. Euskadi, fa pocs mesos, també va denunciar “pressions de l’espanyola” per utilitzar aquestes dates. Atès que tot s’ha complicat encara més per les reticències dels clubs de donar permisos als jugadors fins i tot per Nadal -especialment els anglesos, que intensifiquen el seu campionat-, i pel fet que l’assegurança de la FIFA no cobreix les lesions fora de les dates protegides -a les quals no té accés Catalunya-, és obvi que la independència és l’únic camí per a ampliar, també, els horitzons en matèria d’amistosos.
El somni de l’Euro 2020
Un ràpid procés d’emancipació nacional que portés implícit el reconeixement de la UEFA, permetria que Catalunya participés en l’Eurocopa del 2020. Una edició molt especial perquè la seva fase final tindrà lloc en tretze seus diferents de tot el continent. Més enllà de pensar a arribar-hi, de ser protagonista de la competició com Islàndia l’any passat, o de derrotar totes les superpotències futbolístiques com van fer Dinamarca (1992) i Grècia (2004), disputar una jornada de classificació com la d’aquesta setmana ja seria un somni que paga la pena visualitzar. Per exemple, si la presència d’aficionats del Barça a Torí pel duel contra la Juventus de l’11 d’abril serà massiva, com no seria l’expectació per assistir en directe al primer Escòcia-Catalunya o Irlanda-Catalunya de la història? Per a assolir aquest escenari, el Principat ha de fer realitat el desafiament més gran de la seva història: abastar la independència. Després, també en el món de l’esport, els beneficis no pararan d’arribar.
Fotos: Svetlana Akimova