21.03.17

Sergi Blázquez: Si Espanya decidís no jugar contra nosaltres algun partit, el perdria per no compareixença, per 3-0″

La resposta de la UEFA sobre Kosovo en un article al mon.cat confirma que “les lleis esportives estan per sobre dels conflictes polítics”

En un article publicat a elmon.cat, la UEFA va confirmar a l’autor, Adrià Soldevila, que autoritzarà la disputa de partits entre Espanya i Kosovo -tant de clubs com de seleccions- malgrat el no reconeixement del país balcànic per part de l’Estat espanyol. Un veto que ha implicat mesures com ara la negació dels visats d’entrada de quinze anestesistes que volien assistir a un congrés mèdic amb passaport kosovar. Els enfrontaments amb la selecció espanyola com a local potser s’haurien de jugar en terreny neutral -com va passar amb l’Ucraïna-Kosovo del 9 d’octubre-, o potser directament s’haurien de suspendre, però el màxim organisme del futbol continental no troba cap impediment a programar-los si els sortejos esportius així els estableixen. De fet, el Comitè Olímpic de Kosovo també recorda en el mateix article que els seus equips esportius ja han competit -inclosos els Jocs Olímpics– a Azerbaidjan, Geòrgia i el Brasil, tres països que no reconeixen el seu estat. El precedent pot ser molt interessant per veure en quina situació es trobarà la selecció catalana en el moment que també sigui reconeguda per la UEFA, ja que demostra que “les lleis esportives, en línia general, estan per sobre dels conflictes polítics”, tal com explica el vicepresident de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i destacat jurista en l’àmbit esportiu, Sergi Blázquez.

Les excepcions són comptades
Sí que hi ha casos, que Blázquez qualifica, “d’orde major i excepcionals”, que obliguen a la UEFA a fer tot el possible per evitar enfrontaments entre dos països, tot posant factors de correcció durant els sortejos esportius. Passa amb els equips d’Armènia i Azerbaidjan, de Rússia i d’Ucraïna, de Kosovo i de Sèrbia, i de Kosovo i de Bòsnia-Hercegovina, que només es podrien trobar en una hipotètica final, vista la tensió diplomàtica entre els seus Estats. També s’eviten els partits entre la selecció espanyola i la de Gibraltar, al contrari del que passarà amb Kosovo, per la proximitat entre tots dos territoris. Aquesta situació es podria reproduir amb el reconeixement de Catalunya en el cas que ho sol·licités el Consejo Superior de Deportes (per la part catalana no hi hauria cap problema). Una entitat que, per cert, va declinar fer qualsevol tipus d’aclariment a l’article de elmon.cat.

Els Catalunya-Espanya, en l’horitzó
Blázquez té clar que, en cas de reconeixement internacional dels organismes esportius del nostre país, “mai no prevaldrà el veto d’Espanya. Kosovo n’és un exemple clar. Té l’aval de la UEFA i del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS), al qual el CSD i el Comité Olímpico Español (COE) estan sotmesos per molt que es puguin oposar ferotgement a les seves decisions”. Creu que els Catalunya-Espanya seran més difícils d’impedir, precisament, “pel potencial que tenen els equips catalans” en comparació, per exemple, amb els gibraltarenys; i que l’Estat espanyol haurà d’acceptar aquests partits perquè “en el moment que tinguem l’estatus d’Estat, ja passarem a ser membres de la UEFA i de la FIFA, amb totes les obligacions i drets, entre els quals hi ha la participació en competicions internacionals. Si Espanya decidís no jugar contra nosaltres algun partit, el perdria per no compareixença, per 3-0“. Sobre la possibilitat que Espanya negués el visat als esportistes catalans com pot fer amb els kosovars, Blázquez argumenta que això és impossible: “Seguirem sent membres de la Unió Europea i, per tant, no ens caldran visats per anar a Espanya“.