13.03.17

“Una selecció que participés en Jocs, Mundials i Europeus tindria més recursos i repercussió”

Entrevista a Jaume Fort, candidat a la presidència de la Federació Catalana d’Handbol

La Federació Catalana d’Handbol (FCH) celebra les eleccions a la presidència aquest dissabte i des de la Plataforma Proseleccions Catalanes volem contribuir a fer visibles les propostes dels dos candidats a partir de dues entrevistes. Jaume Fort és el tècnic encarregat de la preparació dels porters i de les porteres de les seleccions romaneses. Viu a Cardedeu, des d’on en fa el seguiment a través de vídeos i s’incorpora a les concentracions amb motiu de les competicions. Com a jugador va ser un dels millors de la seva època, tot passant pel Granollers, l’Avidesa d’Alzira, el Cantàbria i el Ciudad Real, al marge de cinc anys a la Bundesliga alemanya. Ha estat tres vegades olímpic i va contribuir sota pals a la medalla de bronze de la selecció espanyola a Atlanta 1996. Ja retirat, es va dedicar cinc anys a la política, fins que el 2012 va renunciar a la seva acta de regidor d’esports a l’Ajuntament de Cardedeu per Convergència i Unió. “Vaig veure que m’havia de dedicar al 100% a la tasca de Director Esportiu del Campionat del Món” d’Espanya 2013, explica. Un càrrec que va encadenar amb responsabilitats en la Federació Coreana d’Handbol.

Amb quin objectiu es presenta a la presidència de la Federació Catalana d’Handbol?
Amb l’objectiu de recuperar la il·lusió de la gent de l’handbol, donant un nou impuls en visibilitat, transparència, participació en les decisions, invertint en la difusió del nostre esport mitjançant acords amb diferents mitjans de comunicació. També creiem que cal vendre la imatge de la FCH des de les xarxes socials i les noves tecnologies, amb un nou pla de comunicació; no podem quedar-nos estancats.

Quines opina que són les mesures més urgents a prendre?
Intentar facilitar les coses als clubs, treballar amb transparència, generar nous recursos i guanyar visibilitat. Cal crear un pla estratègic donant molt de pes a les delegacions territorials per aconseguir arribar a zones i clubs que poden desenvolupar-se i créixer.

I a llarg termini, en cas que sigui president, què li agradaria haver aportat a l’handbol català?
Que la família de l’handbol estigués més orgullosa de pertànyer a aquest esport i haver augmentat el nombre de practicants. I tot això, havent fet als clubs partícips de la presa de decisions.

La situació econòmica de la FCH fa necessària més imaginació de la que li agradaria per a impulsar les seves mesures?
Segur que sí. S’han de fer més coses que no costin res o costin molt pocs diners. El personal de la FCH ja està avesat a assolir fites a base de compromís i bona voluntat, però es mereixen poder treballar amb els recursos necessaris. És per això que una de les tasques prioritàries serà cercar recursos externs.

A què atribueix la situació viscuda amb el Parc Esportiu Guiera?
En el seu moment es va creure que era una bona opció i ara està en vies de solució. Està seguint el procediment que li pertoca i cal contribuir a tancar aquest tema.

És possible retornar a l’handbol la visibilitat mediàtica que tenia, sense anar més lluny, quan vostè era jugador?
Si fem un esforç tots units, es pot aconseguir. El pla de comunicació de la candidatura s’està fent des de fora la FCH, amb tot el que això comporta i el ressò mediàtic que té.

Amb Catalunya independent i jugant competicions oficials, serà més fàcil obtenir la repercussió que l’handbol català mereix?
És evident que una selecció que participa en els Jocs Olímpics, Mundials i Europeus està dotada de més recursos. I sí, seria més fàcil obtenir més repercussió.

La victòria contra Qatar al desembre pot ser indicativa del nivell real de la selecció catalana, per exemple, amb vista als Jocs de Tòquio 2020?
La victòria contra Qatar és una preciosa foto d’un moment concret. I cal recordar que ens faltaven alguns jugadors importants a la selecció. Catalunya és un rival temible a curt termini i hem de seguir treballant perquè ho sigui a mitjà i a llarg termini. Pel que fa a la selecció femenina, hem de dotar-nos de moltes més eines i recursos per tal d’equiparar-nos a altres regions i seleccions nacionals.

Com a membre del Comitè Olímpic de Catalunya, quina línia d’actuació creu que hauria de tenir durant els pròxims mesos?
Seguir col·laborant i continuar pel camí engegat. Cal fer molta feina, ja que són moltes les inquietuds que es volen respondre. A Catalunya, l’esport és patrimoni nacional.

Sigui quin sigui el futur polític del país, creu que la selecció hauria de jugar, com a mínim, un partit a l’any?
Sí, això ajuda a tenir visibilitat i a promocionar l’handbol català. També pels nostres jugadors de base és important que les seleccions catalanes tinguin continuïtat i no només a Campionats d’Espanya sinó també en partits internacionals, encara que siguin de caràcter amistós. En el nostre full de ruta plantegem recuperar les seleccions territorials, un bon punt d’inici per seguir jugadors i jugadores de tot el territori.

En el cas de la selecció femenina, s’han estat disputant partits amb regularitat durant els últims deu anys. Com creu que s’ha de consolidar el creixement experimentat en aquest sector?
Millorant la coordinació entre federació i clubs per optimitzar els esforços que s’han fet per les dues bandes. Crec que el millor indicador seria poder mantenir un augment de jugadores d’handbol.

La proposta de la llicència única, tenint present el pes de l’handbol català a l’Estat, és una de les qüestions més importants a evitar?
Entenc que sí. De fet, l’esport català ja va deixar ben clar el seu rebuig a una proposta que implicava haver de pagar més per un document global innecessari.

Creu que el bagatge adquirit com a regidor d’esports és aplicable a la presidència de la FCH?
És un àmbit diferent, però evidentment ajuda pel fet d’haver tingut un gran grup de persones sota la meva responsabilitat i haver de prendre decisions que afecten molta gent. També s’aprèn a tenir amplitud de mires; aprens a dir que no i a explicar els motius pels quals fas o deixes de fer les coses. En l’àmbit de l’handbol, això vol dir explicar als clubs tot allò que es fa amb els diners que paguen en concepte de llicències i sancions, per posar un exemple.

Què opina de l’altra candidatura que opta a la presidència de la FCH?
Tot el respecte pel temps i esforç de dedicació durant uns anys molt complicats, però encapçalo una candidatura alternativa perquè crec que cal un canvi per donar un nou impuls a l’handbol català.

Creu que l’handbol català seguirà unit, guanyi qui guanyi?
Aquest és el meu desig i el dels meus companys de candidatura. Hi ha tanta feina a fer que no ens podem permetre desunió i enfrontaments.

Li agradaria que els clubs tinguessin en compte alguna altra qüestió quan vagin a votar?
Sempre és important anar a votar, i si tenim en compte que en les 2 últimes eleccions no hi va haver candidatura alternativa, encara ho és més. Si realment hi ha desencís amb la situació actual, que votin per un canvi; la nostra candidatura voldria tenir l’oportunitat de demostrar que es pot millorar.