09.03.17

Amb la independència, també podrem brillar en l’Europa League

El futbol català té prou nivell per ser entre els 12 països representats en els vuitens de final de la segona competició continental

El FC Barcelona ahir va fer possible la remuntada més estratosfèrica de la història del futbol europeu i es va classificar per als quarts de final de la Champions League. És el desè any consecutiu que arriba fins a aquesta eliminatòria, tot permetent que el futbol català hagi estat protagonista a Europa en el tram decisiu durant més d’una dècada. I és que la seva última eliminació a vuitens de final, la temporada 2006-2007, va coincidir amb l’accés del RCD Espanyol a la final de l’aleshores Copa de la UEFA. Des de llavors, però, no ha existit cap alternativa al club blaugrana en les competicions continentals, i aquesta és una evidència que obre un focus de reflexió interesant sobre el futur del país des del punt de vista de l’esport. Més enllà de quina lliga acabin disputant les dues principals entitats futbolístiques de Catalunya -que sens dubte seran molt cobejades, fins i tot, per la lliga espanyola-, la independència portarà implícita la creació d’una lliga catalana i, amb ella, la participació habitual de diversos altres equips a Europa. Si el Barça i l’Espanyol juguen la competició domèstica, el coeficient de la Federació Catalana de Futbol (FCF) dins de la UEFA creixerà ràpidament i hi haurà les portes obertes per a més clubs. Si no, el talent català a poc a poc anirà emergint, fins a punt de situar-se a l’alçada de bona part dels dotze països que avui estan representats en els vuitens de final de l’Europa League.

El valor del futbol català
Les eliminatòries que es juguen entre avui i dijous que ve són les següents: CopenhaguenAjax; Apoel NicòsiaAnderlecht; RostovManchester United; GantGenk; OlympiacosBesiktas; Schalke 04Borussia Mönchengladbach; CeltaFC Krasnodar; i Olympique de LióRoma. Destaca el fet que a potències com ara Anglaterra, els Països Baixos, Itàlia, Espanya i França només els quedi un representant, mentre que Alemanya i Rússia en tenen dos i Bèlgica, tres. Aquest últim país pot ser prou simptomàtic de les possibilitats que tindrien els equips catalans en aquesta competició. La seva població és sensiblement superior a la catalana (més de 10 milions d’habitants) però, per contra, és un dels països més exportadors de futbolistes del continent, fins al punt que només 4 jugadors de la darrera convocatòria de la selecció belga militen a la seva lliga. Malgrat tot, han situat tres equips en aquest punt de l’Europa League, i tenen assegurada la presència, com a mínim, d’un representant en els quarts de final. És evident que, per tradició futbolística, el Girona, el Nàstic, el Reus Deportiu, el Badalona, el Lleida o el Sabadell serien capaços d’acumular un talent similar o superior al de l’Anderlecht, el Gant o el Genk. Només els caldria disposar del pressupost necessari. Un creixement econòmic que arribaria, en bona mesura, per la mateixa presència en les competicions continentals, al marge dels ingressos televisius per militar en la màxima categoria d’un estat propi.

La rendibilitat de ser a Europa
Els exemples sobre fins a quin punt es dispararia el potencial dels clubs catalans, si disputessin les competicions europees, són diversos i engloben totes els escenaris. El club que menys diners va rebre de la UEFA per jugar la fase de grups de la Champions League 2015-2016 va ingressar 16,7 milions d’euros i la mitjana d’ingressos per club va ser de 40,7 milions. De fet, només per disputar-la, els clubs van rebre 12 milions d’euros. Però és que fins i tot caure en les eliminatòries prèvies té la seva contraprestació. Equips com l’Apoel xipriota -present en l’actual Europa League-, el Basilea suís, el Partizan serbi o l’Skënderbeu albanès van rebre 3 milions d’euros per quedar eliminats als play-offs. En aquest sentit, els clubs catalans tindrien accés a la part proporcional del pressupost que la màxima organització continental destina als equips eliminats tant de la Champions com de l’Europa League, que s’acosta als 80 milions. Si els quatre clubs noruecs van rebre tres milions; els quatre xipriotes, dos; els dos de Gibraltar, gairebé un; i l’únic representant de Liechtenstein, 630.000 euros, a Catalunya li correspondria una significativa part proporcional del pastís, d’acord a la seva més que previsible millor situació en el rànquing de la UEFA.

Sense independència, Europa queda lluny
Al marge del Barça i de l’Espanyol -que no ha tornat a Europa des de la final de Glasgow del 2007-, l’únic equip català que ha disputat una competició europea és el Centre d’Esports Sabadell. Ho va fer a la Copa de Fires de la temporada 1969-1970, on va disputar una única eliminatòria contra el Bruges. Malgrat imposar-se a la Nova Creu Alta (2-0), va quedar fora de la competició -precursora de l’actual Europa League– pel contundent 5-1 encaixat en la tornada. Des de llavors, ningú no ha pogut esdevenir el quart equip català en endinsar-se en l’univers UEFA. La independència reduiria molts murs a l’hora d’aconseguir aquest objectiu històric, que també implicaria un creixement gegantí del nostre futbol a tots els nivells.