Tres jugadores d’edats diferents expressen els avantatges de compartir selecció amb nois tot coincidint amb el 8 de març
“Treballem per tal que la situació del korfbal no sigui d’excepció sinó d’absoluta normalitat, també des del punt de vista del paper de les dones en l’esport”, va dir ahir la consellera de la Presidència, Neus Munté, durant la recepció de les seleccions catalanes de korfbal al Palau de la Generalitat pels seus èxits del 2016. En el mateix sentit, el president de la Federació Catalana de Korfbal (FCK), Francesc Serra, subratllava el valor del seu esport “en un moment en què encara són necessàries jornades reivindicatives” com el dia internacional de les dones, o dia de la dona treballadora d’avui, pel qual ja quedaven poques hores. El fet que el korfbal sigui un esport jugat simultàniament per 4 nois i 4 noies per equip el converteix en un símbol d’igualtat i de paritat de gènere. La Plataforma Proseleccions Catalanes vol realçar el paper de la dona en el món de l’esport tot relatant l’experiència de tres jugadores de korfbal de diferents edats.
“És un esport especialment recomanable perquè en cap moment s’aprecien diferències de gènere, ni dins ni fora de la pista”, comenta Aida Rovira, jugadora del Club Korfbal Castellbisbal i medallista de bronze en l’últim europeu absolut. En aquest sentit, se sent “més valorada” que jugant a bàsquet, on encara aprecia diferències entre la categoria masculina i la femenina, sobretot en les categories inferiors. Està especialment orgullosa de poder-se atribuir l’èxit d’Holanda amb la mateixa intensitat que qualsevol noi i subratlla que la selecció absoluta no deixa de ser “la cara visible” dels altres grups d’edat, on es produeixen les mateixes situacions d’igualtat absoluta.
Ivette Royo, jugadora de la selecció Sub-19 i del Platja d’Aro Korfbal Club, coincideix en el fet que en el korfbal “es treballa molt en equip” i afirma que aquest és un dels aspectes que se li fa més atractiu: “És un esport diferent que també ens ofereix el plus de poder representar Catalunya de manera directa. M’agraden les regles i l’estructura de les cistelles però, sobretot, la cooperació que hi ha entre jugadors i jugadores”. Està d’acord que és la disciplina més paritària possible en el sentit que, “només que falti una noia, ja no es pot jugar”, i explica amb orgull que la situació al seu club és diferent de la que es podria pensar a priori: “Es dóna la circumstància que ara mateix tenim més noies que nois. Es pot dir que, si necessitem algú, és un noi”.
De totes les jugadores que ahir van ser presents al Palau de la Generalitat, l’Ona Pitarch (Korfbal Club Barcelona) és la més petita. Amb només 13 anys, milita en la selecció Sub-15. Per ella, jugar a korfbal és una experiència molt enriquidora, i no només des d’un punt de vista esportiu: “El nostre és un esport mixt, on els nois i les noies equivalen per igual. M’ha permès fer amics i amigues per igual i això també el fa molt recomanable”.
Finalment, el seleccionador absolut, David Guzmán, desmunta el mite que sigui complicat dirigir a la vegada nois i noies dins d’un mateix equip: “És tan difícil aconseguir la implicació i la bona sintonia necessàries com en qualsevol esport d’un únic gènere”. Des d’un punt de vista tècnic, troba que la condició d’esport mixt del korfbal només fa que donar-li riquesa: “Hi ha diferències naturals entre els nois i les noies però això en cap cas és un hàndicap. De fet, les condicions d’uns i de les altres són complementàries i es tracta d’aprofitar les característiques de cadascú”.