27.02.17

El veto de la WSSF no impedeix que l’elit de les raquetes de neu parli més català que mai

Ragna Debats guanya el mundial tot lluint una estelada al cap i la selecció de la FEEC arrasa en la Ciaspoladalpina

Els esportistes catalans no podien oferir una millor resposta a la negativa de la World Snowshoe Federation (WSSF) a deixar-los competir pel seu país. Han parlat amb les raquetes de neu calçades i amb un dorsal enganxat al pit, tot aconseguint uns resultats capaços de ruboritzar els responsables de l’inexplicable veto a Catalunya del màxim organisme mundial. Aquest cap de setmana ha quedat clar que l’exclusió no tan sols atempta contra una ferma identitat política com la catalana, sinó també contra una realitat esportiva incontestable, traduïda en victòries i èxits en totes les competicions i formats on això -d’alguna manera- era possible.

Ragna Debats, amb llicència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i membre del CEM La Cameta Coixa, va participar com a corredora del seu país d’origen, els Països Baixos, en el mundial de la WSSF. Ho va fer a Saranac Lake, a l’estat de Nova York, en la primera presència d’aquesta cursa als Estats Units. La corredora, resident a Xerta, va obtenir la victòria amb una solvència absoluta: dos minuts sobre la segona i tercera classificades, Annie Jean (Canadà) i Michelle Hummel (Estats Units). El veto a Catalunya ha deixat la selecció sense el primer títol individual de la seva història quan, per progressió, li corresponia -l’any passat, Debats va ser segona com a catalana-. Tot i això, el fet que travessés la meta i recollís el guardó amb un mocador de l’estelada al cap és una de les millors reivindicacions plàstiques i morals que es podien aconseguir.

Exhibició a la Ciaspoladalpina

Mentre Debats competia com a holandesa, la selecció catalana de la FEEC participava a la Ciaspoladalpina Foppolo, una competició italiana de gran prestigi que va acabar coincidint en el temps amb el mundial pel seu ajornament per falta de neu. Tot i que la participació, lògicament, no era tan destacada com en edicions anteriors, els corredors catalans van fer gala de la seva qualitat, tot monopolitzant totes les posicions de privilegi. Eduard Hernández (AE Matxacuca) va ser el millor en categoria masculina, seguit a poca diferència per Marc Traserra (CE Voltreganès ARS), segon, i Just Sociats (CN Terrassa), tercer. En dones, Sílvia Leal (CE Pontsicà) i Laia Aguilar (CE Calldetenes) van creuar alhora la línia de meta després d’anar juntes tota la cursa, en una altra escena molt representativa de la força de les raquetes de neu catalanes en categoria femenina.

I és que una de les grans perjudicades per la impossibilitat de Catalunya de competir com a tal en el mundial de raquetes de neu va ser Laia Andreu. Amb un estat de forma apoteòsic, l’osonenca era una ferma aspirant a obtenir el títol, després dels seus subcampionats del 2013 i 2015. Donada la situació amb la WSSF, i atesa la seva condició d’atleta multidisciplinària, la catalana va optar per posar-se al servei del seu club, el CA Granollers, en l’estatal de clubs de cros d’Orpesa (Plana Alta). Es va classificar en 14a posició, la millor entre les participants catalanes, cosa que va contribuir decisivament al 12è lloc final de l’entitat vallesana. Un altre recordatori del talent al qual la WSSF, amb la seva intransigència, ha renunciat.