El capità del Ripoll se sent molt identificat amb el país i creu que amb la independència “s’obririen noves perspectives” per al seu esport
Escola Futbol Sala Ripoll serà l’equip que representarà Catalunya del 2 al 7 de maig en la Copa Intercontinental de futbol sala de Granollers. El seu capità és Ramon Moret que, als 46 anys, reconeix que la seva tasca “consisteix més a ajudar el club i al seu jovent que no pas a fer de golejador”. Malgrat tot, però, el seu paper com a pivot segueix sent valuós: “Com que el futbol sala a aquests nivells requereix de moltes rotacions, segueixo jugant força”. No penso en la retirada i ni tan sols en un transició a les banquetes que sembla qüestió de temps: “Fer d’entrenador? Tot arribarà. Crec que sí però ho he de preguntar a casa”. És un home de club per sobre de tot, pel qual està disposat a fer tot tipus de sacrificis: “El Ripoll m’ha tractat molt bé tota la vida. Jo sóc de Llanars, al Ripollès, però he estat 16 o 17 anys seguits pujant a entrenar des de Girona, on vaig anar a viure i treballar”. Capità també de la selecció catalana que va jugar el primer partit oficial de tots els temps, en aquesta entrevista ens mostra la seva predisposició a seguir fent història, malgrat les dificultats de no ser professionals i de no disposar de patrocinadors.
Què significa pel Ripoll jugar una competició com la Intercontinental, inèdita amb aquest format, tan a prop de casa?
Em sento molt identificat amb el país i, com a català que sóc, és una il·lusió molt gran. A més, donem molt valor a aquesta Intercontinental perquè ens va costar molt classificar-nos. La temporada passada ja es va saber que la jugaria el campió de la supercopa i finalment la vam aconseguir, primer guanyant la copa i, després, l’altra final en l’últim moment, als penals. Els més joves de l’equip també estaran molt motivats, perquè no som professionals i no tothom pot jugar competicions d’aquest tipus.
Tot i això, ja teniu força experiència internacional…
Al Ripoll hem tingut la gran sort de poder comptar amb una bona generació de jugadors i ja fa vuit o nou anys que ens classifiquem per jugar a Europa, ja sigui a la Champions o la Copa UEFS. Aquest any només juguem la Intercontinental perquè els equips catalans ens repartim les competicions segons els resultats de la temporada anterior. Els equips europeus que seran a Granollers ja els hem vist durant la nostra trajectòria i sabem el nivell que tenen, que és molt alt. Per exemple, el Dinamo de Moscou, no l’hem guanyat mai. Només un dia la cosa va anar d’un pèl i ens van matar a l’últim segon. Ells es van proclamar campions d’Europa.
Els equips sud-americans són els grans favorits, tenint present que tots són professionals?
Són rivals que fan molt de respecte. El Dinamo, quan a anat a Sud-amèrica, sempre ha rebut. Mai no ha pogut fer res en competicions mundials contra els colombians, els brasilers, els argentins o els uruguaians. Els equips d’aquests països són els clars favorits però tampoc no descartaria el Dinamo, segons quin equip pugui portar. Els equips russos de vegades enganyen una mica.
Amb el president de l’EFS Ripoll, Juan Avilés, a la Plaça de la Porxada de Granollers
Tenint present que el sorteig serà pur, quin grup seria preferible?
Tampoc no sabria quins rivals triar. En teoria els equips dels altres continents han de ser els més febles però no els he vist mai jugar. Dubto molt que vinguin aquí amb una colla d’amics. Això ja no passa mai.
Us plantegeu igualar la vostra millor participació històrica en una competició internacional?
Fa uns anys vam arribar fins a les semifinals europees. En aquests moments hem de ser honestos i saber on estem A il·lusió no ens guanyarà ningú però hi ha molta qualitat i nosaltres, al contrari que diversos rivals, no som professionals. Tornar a aconseguir unes semifinals serien paraules majors però també és cert que el futbol sala és un esport on qualsevol cosa puntual pot decidir, com ens va passar en aquella eliminatòria contra el Dinamo. Vam fallar nosaltres i ells van marcar, però podria haver estat al revés. Som un equip jove i això no ajuda gaire en aquest tipus de competicions, on la veterania compta moltíssim.
Al marge de l’afició de Ripoll, espereu el suport de tot Catalunya?
S’agrairia que el país s’aboqués amb nosaltres, per bé que som conscients que la competició tindrà lloc entre setmana. Els familiars vindran segur però no coneixem ni els horaris ni els grups. La difusió ens l’haurem de fer nosaltres perquè sempre ho hem fet així.
Quins avantatges suposa poder accedir directament de les competicions catalanes a les internacionals, sense haver de passar per tornejos estatals?
Jugar la Intercontinental o les comperticions europees suposa sortir als diaris i potser a la televisió, viatjar per tot arreu… Tot i això, no tenim cap patrocinador. És per aquest motiu que faig una crida per demanar el suport d’alguna empresa. El gran problema és que a la gent li costa patrocinar un equip com el nostre però, malgrat tot, ens n’hem sortit sempre.
Tot recollint el trofeu de subcampió d’Europa 2006 com a capità de la selecció catalana
Potser en una Catalunya independent tindríeu més visibilitat i l’aposta de les empreses seria més clara?
És el que espero. M’agradaria molt però ja veuríem quina seria la resposta. En qualsevol cas, el futur seria maco i s’obririen noves perspectives.
En qualsevol cas, ets dels pocs esportistes que, a hores d’ara, ja ha pogut exercir com a capità d’una selecció catalana oficial…
De fet, vaig ser el primer capità de la història en un partit oficial. En el primer europeu que vam disputar, deu fer uns 15 anys o més a Bielorússia el seleccionador em va triar. Ser a Minsk, amb tot ple de neu, i poder escoltar Els Segadors, amb una samarreta de Catalunya i amb els colors del meu país és una experiència que recordaré tota la vida. I a més tinc la gran sort que vaig marcar el primer gol de la selecció. L’emoció la tindré amb mi per sempre i és una cosa que sempre recordaré amb els meus fills i amb els joves que vagin venint.