“L’esport ha de ser una part activa en el procés d’emancipació nacional”. Article de Xavier Vinyals.
La reactivació del Comitè Olímpic de Catalunya és la millor notícia que podia protagonitzar l’esport català a la conclusió de l’any 2016. Es tracta de l’estructura d’estat de més potencial del sector i, per extensió, una eina bàsica dins del procés d’enlairament nacional en el qual està immers el país. En qualsevol cas, però, aquesta no es pot considerar l’obtenció d’una fita en ella mateixa, sinó que cal saber-ne treure profit per tal que l’esforç hagi pagat la pena. El COC, l’esport català i el mateix país estan lluitant per la seva pròpia existència, i és en aquest context de supervivència que s’han d’afrontar els reptes del 2017. Un ser o no ser que marcarà el destí del nostre poble.
La independència serà la millor revolució feta mai per l’esport català. Un canvi en positiu fins i tot més gran que no pas els Jocs Olímpics a Barcelona del 1992. Si l’alternativa segueix sent passar sistemàticament per la intermediació de Madrid, cada vegada ens serà més difícil ser visibles des d’un punt de vista internacional. Només cal veure les dificultats que tenim per organitzar amistosos de seleccions en condicions de qualsevol esport –excepte els reconeguts, que ja no depenen de cap federació espanyola–, o les traves fiscals, mediàtiques i als despatxos que també ens afecten en l’àmbit dels clubs.
Per tot plegat, cal ser valents i recórrer a l’èpica, com se sol dir en el món de l’esport. I, si no ens agrada la realitat, mai no hem d’abaixar el cap, sinó canviar-la. Amb aquesta actitud, els catalans no tenim límits, com ho demostra el fet que la UEFA està disposada a canviar la seva reglamentació per permetre l’exhibició d’estelades.
El COC només és el principi del camí però ha de catapultar el nostre optimisme. La secretaria general de l’Esport, la UFEC i la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes han unit les seves forces per un bé comú: la possibilitat de posar-se a treballar immediatament per ser escoltats a tot el món. Ara només falta seguir teixint complicitats, i és en aquest punt que hem de demanar l’adhesió de la totalitat d’esportistes, clubs i federacions del país. L’esport ha de ser una part activa en el procés d’emancipació nacional de Catalunya.
En una Catalunya independent, els ingressos creixeran exponencialment, en cada esport –pels drets televisius, per la repercussió internacional i per l’administració dels beneficis des de dins–, tot iniciant una espiral de progrés exponencial i indiscutible. A més, si les famílies adquireixen més suficiència econòmica, també augmentarà el seu temps de lleure, cosa que equivaldrà a més activitat física per càpita. Ningú sap quantes medalles podrà guanyar Catalunya en el futur ni en quins Jocs, però sí quin haurà estat el seu triomf més important. El nom de l’esdeveniment és clar: “Referèndum 2017”.
Xavier Vinyals, President de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.