El futbolista parla sobre els seus objectius més immediats i confia en els polítics catalans al capdavant del procés sobiranista
És un home tranquil. Xerra igual que toca la pilota: amb delicadesa i criteri. Xavi Hernández està a punt de fer els 37 anys però segueix en actiu com a futbolista -alguns el voldrien fins els 45!-. Tot i no jugar amb el Barça ja fa un any i mig, està tot el dia connectat amb la realitat del país. La seva presència a Girona per jugar amb la selecció va generar un gran revol mediàtic. “No ho entenc”, deia en una conversa informal a un reduït grup de periodistes fent gala de la seva humilitat. Xavi s’asseu a parlar amb la Plataforma després d’una entrevista amb TV3 (que prepara un documental sobre els 25 anys de la champions de Wembley i un altre sobre Johan Cruyff). Del mestre holandès ha heretat la senzillesa. Aquella que diu que jugar al futbol és fàcil però fer un futbol senzill és la cosa més complicada del món.
Xavi també diu el que pensa. Curt i ras. A la prèvia, ja ens va avisar que hi hauria un partit vistós i que la selecció de Tunísia vindria a competir. I així va ser, però també vam veure la selecció catalana que agrada a en Xavi. “Volem jugar a futbol. Molts hem crescut a l’escola del Barça, amb l’ADN del Johan i del Pep. Volem tenir la pilota i no especular”, deia abans de l’encontre. El 3 a 3 del final del partit va acabar d’engrescar la graderia de Montilivi en una altra festa del futbol català. Hem estat pendents de Xavi -que va ser MVP del matx contra Tunísia- i hem dialogat amb ell sobre el present i el futur de l’esport català i sobre les seves il·lusions no només com a jugador, sinó també com a futur entrenador del futbol d’elit.
Què implica per a tú jugar amb la selecció catalana?
Per mi és un orgull i un honor. Cada any que puc vinc perquè m’ho passo bé, perquè defenso Catalunya, els colors de la terra. Això és una festa.
Xavi al túnel de vestidors de Montilivi just abans de saltar al terreny de joc.
I en aquest moment de la temporada? Perquè estàs aquí per les vacances de Nadal, però a la lliga de Qatar torneu a jugar el 4 de gener, sou segons a 2 punts del líder… A veure si parlaran de virus FIFA…
No, no! (riu). Tinc un entrenador que és una joia i m’ha dit “gaudeix”. També m’anirà bé per agafar ritme perquè aquests dies amb Nadal i Sant Esteve amb família i amics no he fet res, no he entrenat. He vingut a gaudir del partit, dels meus excompanys, dels nous, del Gerard i el Sergio com a entrenadors… Realment és una jornada en la qual vinc a passar-m’ho bé.
El futbol de Qatar ha evolucionat molt des de la teva arribada?
Sí. Fins i tot em pensava que era pitjor del que he vist, i no és així. És una lliga on no et passeges, tothom està bé físicament i tècnicament són bons. En l’àmbit tàctic ha de millorar molt perquè no es situen bé i no s’organitzen bé. El futbol d’allà ha millorat molt en els últims cinc anys.
Saps si el partit té seguiment a Qatar per la teva presència i la de Sergio García?
Sí, gent qatariana m’ha escrit per desitjar-me sort. I com també hi ha el Sergio… el volen seguir.
Xavi, disputa una pilota amb Youssef Msakni.
Si la selecció catalana competís oficialment, t’hauries replantejat la retirada de les competicions internacionals?
(Riu). Nooooo, jo ja estic a un altre nivell, a un altre ritme. Tampoc crec que em convoquessin perquè Catalunya voldria competir i jo estic ja a punt de fer 37 anys. Vinc perquè és una festa de l’esport i el futbol català, perquè em sento molt català i m’agrada.
Potser, un incentiu seria que Catalunya jugués partits internacionals de més nivell. Ara la federació ha demanat enfrontar-se amb Holanda per fer un homenatge a Cruyff…
Doncs estaria molt bé, seria més atractiu… Però la selecció de Tunísia no és mala selecció, hi ha jugadors que van a la Copa d’Àfrica i que conec de les lligues d’orient. Tenen nivell. No és una selecció fàcil.
Si Catalunya jugués l’Euro 2020, et plantejaries aguantar fins llavors?
(Riu) No, no… no crec que arribi.
Quin és el seu millor record amb la selecció catalana…
Uf, tots els partits… Per exemple, recordo el Camp Nou ple, amb tothom animant. A part del futbol, la gent ve pel sentiment català. L’excusa és el futbol i venen famílies, nens, avis.. És una jornada festiva pels catalans.
Xavi, que va jugar 60 minuts, atén als mitjans de comunicació tot just acabar el partit.
Quin paper podria fer ara una selecció com la catalana en una competició com el mundial de Rússia?
Faria bon paper, depenent del grup, és clar. Però mira, de la selecció catalana molts van a l’espanyola. Faria bon paper. Catalunya estaria potser entre el 5 i el 10 del món.
Apuntes molt alt…
És que n’estic segur que estaria entre els deu primers.
Quins plans tens amb vista al futur més immediat?
Vull seguir jugant. Em trobo bé. Mai pots fer plans amb gairebé 37 anys, però la meva intenció és acabar aquesta temporada i fer-ne una de més.
Millor jugador del partit.
A Qatar ja estàs tastant què vol dir ser entrenador perquè també fas de director tècnic de la selecció sub-23. En les teves aparicions públiques amb motiu del partit de la selecció catalana has dit que no tens el carnet encara, però t’hi veus entrenant al Barça.
Això no ho he dit!
Però gairebé…
És que en el cas de decidir-me per ser entrenador sempre has de picar el més amunt possible. I el màxim per mi és entrenar el Barça. Sí, és una de les idees que tinc, però encara no n’estic convençut del tot.
Ser seleccionador català en un mundial seria un somni fet realitat?
Per què no? Clar que sí, però això no depèn del futbol, depèn més dels polítics. I aquí, a nosaltres, això se’ns escapa. Hem de seguir gaudint de la selecció catalana quan ens cridin, quan hi hagi partit i després confiar en la feina dels polítics.
Doncs ara s’ha reactivat el Comitè Olímpic de Catalunya…
Sí, s’estan fent coses. Estem en aquest procés però, pel que sembla, serà llarg.
Des de Qatar, t’arriba tot el que passa a Catalunya?
Sí, tot. Estic més pendent ara de la premsa perquè estic lluny. Com que no tenim diaris en paper, ho miro tot per Internet, també em passa amb la tele. Estem molt pendents d’aquí, és clar.
Formes part d’un consell assessor de 39 persones en el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya? Què pots aportar des de la teva experiència com a esportista?
La pena és que no he pogut anar a cap reunió perquè estic encara en actiu, però quan m’ho van proposar vaig acceptar perquè em sento molt arrelat a Catalunya i molt orgullós. El que els puc aportar és la meva visió esportiva, sobretot futbolística, perquè ara també conec un altre país. Aportaré idees.
Fotografies: Svetlana Akimova.