22.12.16

Catalunya a Granollers, gesta assegurada (28-27)

La selecció masculina d’handbol torna a tombar una finalista del mundial, en aquest cas Qatar, amb un gol de Nonó en l’últim sospir

La selecció catalana d’handbol masculí ha ratificat aquest vespre el seu idil·li amb Granollers amb una altra victòria èpica. Si l’any 2000 va ser capaç de derrotar l’aleshores vigent campiona del món, Suècia, a la capital vallesana (30-28), aquesta vegada ha pogut contra l’actual medallista de plata del mundial, Qatar, gràcies a un gol d’Eduard Nonó en l’últim segon (28-27). Els paral·lelismes són evidents, perquè aquell partit inaugurava la trajectòria de Catalunya en l’època moderna i el d’avui tancava una etapa de més de set anys sense jugar cap duel. Sigui per la il·lusió, per l’eclosió del potencial latent o per la màgia de l’escenari, el petit miracle s’ha tornat a repetir. I hem de parlar de petit miracle perquè malauradament ens falten més referents per entreveure fins a on podria arribar el nostre combinat contra l’elit internacional amb els grans títols en joc. Tant de bo aquests amistosos derivin d’aquí a poc temps en participacions oficials, i els monstres de l’handbol mundial comencin a témer Granollers com el gran fortí d’un emergent matagegants català.

El capità, Vicente Álamo, amb la copa de campió

La selecció de Qatar, plena de figures nacionalitzades i entrenada per una llegenda de l’handbol com Valero Rivera -que ha rebut un reconeixement abans del partit- s’ha pres el duel de manera molt seriosa, com demostra el fet que ha començat avançant-se amb solvència (1-3). El recital d’aturades de Nacho Biosca, però, ha rellançat Catalunya, que s’ha avançat per primera vegada amb una diana d’Aitor Ariño (4-3) i ha aprofitat l’encallament ofensiu dels visitants per anar obrint forat. Així, el resultat al descans era de 14-10.

Marc Canyigueral, durant una acció del partit

A la represa, Catalunya ha sortit a totes, i ha assolit el màxim avantatge gràcies a les dianes de Ferran Solé i Mamadou Gassama (18-11). A partir d’aquest moment és quan Qatar ha tret tot el seu orgull de subcampió mundial i, malgrat no donar minuts al seu porter titular, Daniel Saric, ha donat un punt d’intensitat que l’ha portat, fins i tot, a capgirar el marcador (23-24, minut 20). El creixement exponencial dels asiàtics, que el dia anterior havien batut Romania amb contundència (30-18), s’ha tallat de soca-rel amb l’expulsió de Wajdi Sinen per un cop a la cara d’Eduard Nonó, que ha tornat a donar ales al combinat de Carlos Viver. Curiosament, el mateix Nonó ha estat l’autor de l’empat (25-25) i el destí li reservava tota la glòria, ja que ha estat l’autor del gol de la victòria gairebé sobre la botzina.

L’heroi en el desenllaç del partit, Eduard Nonó

“M’agradaria veure on podria arribar Catalunya en un mundial”

“No sé on arribaria Catalunya en un mundial com el de França però m’agradaria veure-ho. No crec que hi arribi però seria molt bonic”, ha afirmat l’heroi del duel pocs minuts després de marcar un gol que li deixarà per sempre “molt bon record”. Nonó, que milita al Bidasoa després d’una llarga trajectòria al Bordils -l’afició del qual estava molt ben representada a la graderia-, però, ha volgut reivindicar el paper col·lectiu del triomf i ha qualificat la diana decisiva d’acció gairebé instintiva: “M’ha vingut la pilota, he vist que faltaven vuit segons i són accions que ni penses. La llances i ha entrat. Tenim jugadors d’un gran nivell que sempre ho posen més fàcil”, ha dit, no sense reiterar que “ha estat increïble jugar amb companys que també són amics” Sobre el cop que ha patit a la cara i que ha implicat la vermella al catarí Sinen, no nega que ha estat un revulsiu: “De vegades quan hi ha una acció així de dura comences a atacar d’una manera més contundent i ha sigut el detonant que comencés a sentir-me amb més confiança.”

La resposta de l’afició catalana, abans de començar el partit

Estelades i pancartes

L’afició que ha omplert la tribuna del pavelló del Club Bàsquet Granollers ha gaudit de valent de la victòria i de tot el partit, durant el qual ha pogut reivindicar la independència de Catalunya (durant els dos minuts 17:14 i altres moments espontanis) i el reconeixement oficial de les seleccions catalanes, gràcies a les pancartes aportades per les entitats sobiranistes. Atès que el duel era commemoratiu del 75è aniversari de la Federació Catalana d’Handbol (FCH), aquesta ha atorgat trofeus als dos equips i als jugadors més destacats de l’encontre: Marc Garcia, millor defensor; Nacho Biosca, millor porter; i el catarí d’origen cubà Rafael Capote, millor jugador.

La final de consolació de la Copa de les Nacions femenina

D’altra banda, abans de la disputa del partit, ha conclòs la Copa de les Nacions femenina, amb triomf de Galícia sobre Euskadi (33-23) i de la selecció catalana absoluta sobre Catalunya ‘B’ (35-23) en la lluita per la tercera posició.

Fitxa tècnica

Catalunya: Biosca, Ferrer, Arnau G., Solé (4), Gassama (4), Morros (1) i Ariño (4) -equip inicial-; Álamo (ps), Canyigueral (2), Lancina (2), M. García, Nonó (3), Figueras (1), M. Cañellas (2), Adrià P., Tremps (3) i Reixach (2).

Qatar: Al-Abdulla, Capote (9), Al-Karbi (2), Abdelak (1), Megdich (2), Madadi i Benali –equip inicial–; Abdelrhem (ps), Roine (4), Murad (3), Alrayes (1), Alsafadi, Sinen, Mallash (4) i Hassaballa (1).

Àrbitres: Ignacio García i Andreu Marín.

Parcials cada 5 minuts: 2-3, 4-3, 6-6, 8-6, 12-8, 14-10 (descans); 18-12, 20-17, 23-20, 23-24, 26-25 i 28-27 (final).