01.12.16

2a JORNADA DE DIPLOMÀCIA ESPORTIVA INTERNACIONAL I MODELS ESPORTIUS

El 25 de novembre la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes va organitzar la 2a Jornada de Diplomàcia Esportiva Internacional i Models Esportius, amb la col·laboració de la Secretaria General de l’Esport i el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT).

La jornada va ser inaugurada per Xavier Vinyals, president de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes; i Albert Royo, secretari general de DIPLOCAT i va estar dividida en dues taules rodones. Per tancar l’acte, el Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras, va anunciar que el Comitè Olímpic de Catalunya (COC) es troba en procés de ser “tret del calaix i posat a punt” perquè sigui un “agent actiu” dins del procés polític que està vivint el país. Figueras va destacar que l’impuls d’aquesta estructura d’estat és possible gràcies a l’acció conjunta amb “dues entitats clau de l’esport català”, la UFEC i la Plataforma Proseleccions Catalanes.

En la benvinguda, Vinyals va destacar que “la jornada d’avui ha de servir per continuar aprenent perquè és un punt de trobada i de reflexió d’àmbit internacional”. Per la seva banda, Royo va puntualitzar que “tot el que la diplomàcia clàssica no aconsegueix fer, com ara trencar barreres, l’esport ens ajuda a fer-ho”.

La primera taula rodona se centrava en l’organització esportiva dels tres països i el primer a intervenir va ser László Fábián, Director del Comitè Olímpic d’Hongria, medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül. Fábián va recordar que Catalunya i Hongria tenen mides similars, així com que “podem aprendre moltíssim de Barcelona perquè aquí es van organitzar els jocs del 92”. Budapest és una de les ciutats candidates a acollir els Jocs Olímpics del 2024. També va explicar que el seu país acaba de canviar la llei de l’esport perquè “volem que els recursos econòmics arribin a més federacions” i va deixar clar el seu interès per a la col·laboració constant entre els sectors públic i privat: “L’estratègia del Comitè Olímpic passa per la cooperació amb el Ministeri estatal de l’Esport. Nosaltres desenvolupem conceptes, preparem decisions sobre la professionalitat de l’esport i el lleure, eduquem en temes de desenvolupament del físic i de la ment, fomentem l’esperit de joc net i fem recomanacions sobre l’assignació dels fons que són importants per les federacions. També inspeccionem la formació als esportistes i donem suport als excampions i als esportistes retirats”.

La següent intervenció va ser la d’Edvard Kolar, Secretari General del Comitè Olímpic d’Eslovènia, que va manifestar que “som un dels països amb més èxit del món si mesurem el nombre de medalles per capita”. Una afirmació que s’explica, en part, pel fet que, al país, “el 12% de la població pertany a un club esportiu o està afiliat a un centre de fitness; la meitat fa esport com a mínim un cop per setmana; i hi ha 94 federacions esportives amb 10.000 clubs esportius i 200.000 membres en aquests clubs”. Kolar també va afegir que “la despesa en esport significa un 2% del PIB” i que “les famílies hi dediquen uns 500 euros a l’any de mitjana”. D’altra banda va destacar que “hi ha bona cooperació entre els organismes governamentals i els que no ho són i això és important per al desenvolupament i la sostenibilitat de l’esport local i nacional”. Tot i això, va admetre que “som un país petit” i que aquest fet és un handicap a l’hora de plantejar-se la hipòtesi d’organitzar uns jocs olímpics.

L’últim ponent havia de ser Artūras Poviliūnas, President del Comitè Olímpic de Lituània entre els anys 1988 i 2012, que finalment no va poder assistir a la jornada per raons de salut. Tot i això, ens va fer arribar a l’organització el discurs que tenia preparat, on explicava la importància que van tenir els Jocs de Barcelona per al seu país, ja que van tancar 64 anys de “pausa forçada”, però també que la ruptura absoluta amb el sistema soviètic d’entrenaments, que el seu país va portar a terme immediatament després del 1992, va tenir com a conseqüència els pitjors resultats de la història a Atlanta 1996. És en aquest sentit que el document destacava que la clau del bon paper en les cites següents (5 medalles en tres ocasions i 4 a Río) va ser la creació d’un el centre lituà d’entrenament olímpic. Aquest organisme sorgeix gràcies a la coordinació entre el Departament d’esports del Govern, les Federacions esportives i el Comitè Olímpic.

En la segona taula rodona es va tractar explícitament la importància que té la participació en uns Jocs Olímpics per a les federacions esportives d’un país. És en aquest punt que es van incorporar a la ponència Jordi Alcover i Manuel Ibern. Alcover va dir “estar al programa olímpic és el somni de tots els esports que no hi són, i els que ja hi som, com nosaltres amb l’hoquei, fem tot el possible per continuar. Estar al programa olímpic et dóna promoció, prestigi i patrocinis”. Per la seva banda, Ibern, que entre altres càrrecs també va ser Secretari General de l’Esport l’any 2006, i ara membre del Comitè Tècnic de Waterpolo de la FINA, va deixar clar que “uns Jocs Olímpics són un projecte col·lectiu que permet que gent molt diversa i diferent, juntament amb la ciutadania, pugui treballar conjuntament entorn una idea. Si ets capaç de fer això, val la pena organitzar els Jocs”. Pel que fa a l’àmbit merament esportiu, ha comentat que “són l’autèntica finestra que converteixen l’esport en un producte global. Als de Londres hi va haver un total de 36,2 milions d’espectadors, el que significa un 82,5% de l’audiència televisiva; i, als de Río, a falta de la publicació de l’informe definitiu, el mateix COI va fer 60 milions de vídeos”. En aquest sentit, va recordar amb orgull que “el waterpolo és l’únic esport d’equip que sempre ha estat al programa olímpic”.

Podeu consultar la MEMÒRIA DE LA 2a JORNADA DE DIPLOMÀCIA ESPORTIVA INTERNACIONAL I MODELS ESPORTIUS, on hi trobareu el resum de les intervencions dels ponents, el perfil de cadascun d’ells i la repercussió que ha tingut.

A continuació us oferim el material de suport que van fer servir els conferenciants en les seves ponències. Podeu clicar les imatges per accedir al document:

Taula 1: L’organització de l’esport en diferents països europeus

László Fábián
El model esportiu d’Hongria
“Podem aprendre moltíssim de Barcelona perquè aquí es van organitzar els jocs del 92”

Edvard Kolar
El model esportiu d’Eslovènia
“Hi ha bona cooperació entre els organismes governamentals i els que no ho són i això és important per al desenvolupament i la sostenibilitat de l’esport local i nacional”

         

Artūras Poviliūnas
El model esportiu de Lituània

Taula 2: La importància dels Jocs Olímpics en els països i les federacions esportives

Jordi Alcover
L’impacte dels JJOO en la consecució de medalles. El cas de l’hoquei
“Estar al programa olímpic és el somni de tots els esports que no hi són, i els que ja hi som, com nosaltres amb l’hoquei, fem tot el possible per continuar. Estar al programa olímpic et dóna promoció, prestigi i patrocinis”

 

    

László Fábián
La candidatura de Budapest 2024

 D’esquerra a dreta: Manuel Ibern, Antal Dunai (delegació hongaresa), Albert Royo, Gerard Figueras, Xavier Vinyals, Edvard Kolar, Jordi Alcover, László Fábián.

 GALERÍA D’IMATGES:

  

  

  

 Fotografies de l’acte: Carlos Giménez.