25.11.16

El Secretari General de l’Esport anuncia un acord per “treure el COC del calaix”

Els representants dels esports hongarès, lituà i eslovè alimenten el somni olímpic de Catalunya durant la 2a Jornada Esportiva de Diplomàcia Esportiva Internacional i Models Esportius

El Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras, ha anunciat que el Comitè Olímpic de Catalunya (COC) es troba en procés de ser “tret del calaix i posat a punt” perquè sigui un “agent actiu” dins del procés polític que està vivint el país. Aquestes manifestacions les ha fet en la cloenda de la 2a Jornada de Diplomàcia Esportiva Internacional i Models Esportius que ha tingut lloc al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet. Una conferència divulgativa organitzada per la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes amb el suport del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, Figueras ha destacat que l’impuls d’aquesta estructura d’estat “està ben encaminat” a partir de l’acció conjunta amb “dues entitats clau de l’esport català”, la UFEC i la Plataforma Proseleccions Catalanes. “Traurem a caminar el COC de manera consensuada i unitària perquè tingui la màxima fortalesa”, ha afegit. Sense voler donar més detalls, ha dit que l’acord ha de fructificar en l’assemblea del COC del 13 de desembre i ha tancat el seu discurs amb un explícit “volem ser ja, si és possible, a Tòquio 2020 amb una delegació pròpia”.

La xerrada ha permès a diverses personalitats de l’esport català prendre nota sobre les relacions esportives internacionals que s’estableixen, i els beneficis econòmics que se’n deriven, quan un país esdevé independent i, en conseqüència, té garantida la presència als Jocs Olímpics. Els assistents també han pogut comparar tres models diferents d’organització esportiva d’àmbit estatal. D’una banda, han pogut conèixer l’estructura d’un Comitè Olímpic de llarga trajectòria com és l’hongarès i, de l’altra, l’evolució i consolidació esportiva de dos països que van ser independents a les portes dels Jocs de Barcelona de 1992: Lituània i Eslovènia. També han donat la seva visió dos dels pocs catalans que actualment ocupen càrrecs de responsabilitat en organismes esportius internacionals: Jordi Alcover, vicepresident de la Federació Europea d’Hoquei (EHF), i Manuel Ibern, membre del Comitè Tècnic de Waterpolo de la FINA.

 

 

L’acte estava dividit en dues taules rodones. La primera se centrava en l’organització esportiva dels tres països i el primer a intervenir ha estat Laszlo Fábián, Director del Comitè Olímpic d’Hongria, medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül. Fábián ha recordat que Catalunya i Hongria tenen mides similars, així com que “podem aprendre moltíssim de Barcelona perquè aquí es van organitzar els jocs del 92”. Budapest és una de les ciutats candidates a acollir els Jocs Olímpics del 2024. També ha explicat que el seu país acaba de canviar la llei de l’esport perquè “volem que els recursos econòmics arribin a més federacions” i ha deixat clar el seu interès per a la col·laboració constant entre els sectors públic i privat: “L’estratègia del Comitè Olímpic passa per la cooperació amb el Ministeri estatal de l’Esport. Nosaltres desenvolupem conceptes, preparem decisions sobre la professionalitat de l’esport i el lleure, eduquem en temes de desenvolupament del físic i de la ment, fomentem l’esperit de joc net i fem recomanacions sobre l’assignació dels fons que són importants per les federacions. També inspeccionem la formació als esportistes i donem suport als excampions i als esportistes retirats”.

La següent intervenció ha estat la d’Edvard Kolar, Secretari General del Comitè Olímpic d’Eslovènia, que ha manifestat que “som un dels països amb més èxit del món si mesurem el nombre de medalles per capita”. Una afirmació que s’explica, en part, pel fet que, al país, “el 12% de la població pertany a un club esportiu o està afiliat a un centre de fitness; la meitat fa esport com a mínim un cop per setmana; i hi ha 94 federacions esportives amb 10.000 clubs esportius i 200.000 membres en aquests clubs”. Kolar també ha afegit que “la despesa en esport significa un 2% del PIB” i que “les famílies hi dediquen uns 500 euros a l’any de mitjana”. D’altra banda ha destacat que “hi ha bona cooperació entre els organismes governamentals i els que no ho són i això és important per al desenvolupament i la sostenibilitat de l’esport local i nacional. Tot i això, ha admès que “som un país petit” i que aquest fet és un handicap a l’hora de plantejar-se la hipòtesi d’organitzar uns jocs olímpics.

L’últim ponent havia de ser Arturas Poviliūnas, President del Comitè Olímpic de Lituània entre els anys 1988 i 2012, que finalment no ha pogut assistir a la jornada per raons de salut. Tot i això, ha fet arribar a l’organització el discurs que tenia preparat, on explicava la importància que van tenir els Jocs de Barcelona per al seu país, ja que van tancar 64 anys de “pausa forçada”, però també que la ruptura absoluta amb el sistema soviètic d’entrenaments, que el seu país va portar a terme immediatament després del 1992, va tenir com a conseqüència els pitjors resultats de la història a Atlanta 1996. És en aquest sentit que el document ha destacat que la clau del bon paper en les cites següents (5 medalles en tres ocasions i 4 a Río) va ser la creació d’un el centre lituà d’entrenament olímpic. Aquest organisme sorgeix gràcies a la coordinació entre el Departament d’esports del Govern, les Federacions esportives i el Comitè Olímpic.

En la segona taula rodona s’ha tractat explícitament la importància que té la participació en uns Jocs Olímpics per a les federacions esportives d’un país. És en aquest punt que s’han incorporat a la ponència Jordi Alcover i Manuel Ibern. Alcover ha dit “estar al programa olímpic és el somni de tots els esports que no hi són, i els que ja hi som, com nosaltres amb l’hoquei, fem tot el possible per continuar. Estar al programa olímpic et dóna promoció, prestigi i patrocinis”. Per la seva banda, Ibern, que entre altres càrrecs també va ser Secretari General de l’Esport l’any 2006, i ara membre del Comitè Tècnic de Waterpolo de la FINA, ha deixat clar que “uns Jocs Olímpics són un projecte col·lectiu que permet que gent molt diversa i diferent, juntament amb la ciutadania, pugui treballar conjuntament entorn una idea. Si ets capaç de fer això, val la pena organitzar els Jocs”. Pel que fa a l’àmbit merament esportiu, ha comentat que “són l’autèntica finestra que converteixen l’esport en un producte global. Als de Londres hi va haver un total de 36,2 milions d’espectadors, el que significa un 82,5% de l’audiència televisiva; i, als de Río, a falta de la publicació de l’informe definitiu, el mateix COI va fer 60 milions de vídeos”. En aquest sentit, ha recordat amb orgull que “el waterpolo és l’unic esport d’equip que sempre ha estat al programa olímpic”.

També han intervingut en el tram inicial Xavier Vinyals, president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, i Albert Royo, Secretari General del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT), que han donat la benvinguda als assistents. Vinyals ha destacat que “la jornada d’avui ha de servir per continuar aprenent perquè és un punt de trobada i de reflexió d’àmbit internacional”. Per la seva banda, Royo ha puntualitzat que “tot el que la diplomàcia clàssica no aconsegueix fer, com ara trencar barreres, l’esport ens ajuda a fer-ho”.