15.11.16

“Aquest bronze és el fruit de la feina de diverses generacions”

Entrevista a Berta Alomà, tercera classificada amb Catalunya a l’europeu de korfbal d’Holanda 2016

Berta Alomà és una de les components de la selecció catalana de korfbal que recentment va aconseguir la medalla de bronze a l’europeu d’Holanda. Amb el seu triomf contra Portugal en una emocionant final de consolació (12-16), Catalunya va certificar el primer podi absolut de la seva història. Només va quedar per darrere dels totpoderosos amfitrions i de Bèlgica, l’altre país continental que destaca per la seva tradició en aquest esport. El fet que hagi jugat durant dos anys a la lliga holandesa, i la seva condició de seleccionadora sub-15, converteixen Alomà en una de les veus més autoritzades per vaticinar fins on pot arribar l’equip nacional a curt i mitjà termini.

Amb el pas dels dies, ha variat la teva percepció sobre l’històric bronze a Holanda?

Les coses sempre es veuen més clares des de la distància. Allà vam viure sensacions molt fortes perquè mai no havíem aconseguit una cosa així. El bronze era el nostre objectiu i quan has estat treballant per a alguna cosa i aquesta s’acaba aconseguint, estàs en un núvol. Amb el pas dels dies sabem veure que aquest èxit ha estat el fruit de la feina de diverses generacions, de manera que es pot dir que aquest podi no és exclusiu del grup que va marxar a Holanda, sinó que pertany a tothom.

Aconseguir aquest bronze en una gran competició era una qüestió de temps?

Sempre que ens havia tocat un grup assequible que ens permetés arribar a semifinals havíem tingut aquesta ambició. Això no havia passat gaires vegades perquè el nostre rànquing internacional no ajudava. A més, quan les circumstàncies havien estat favorables, tampoc no ho havíem aconseguit. Ara sí que ho hem fet possible i tot ha sortit perfecte.

Només us han pogut superar les dues grans potències del korfbal europeu. Quan arribarà el dia que se’ls podrà discutir l’hegemonia?

Encara hi ha molta feina a fer. Ells tenen més història que nosaltres, sobretot Holanda. Bèlgica potser sí que és més assequible a curt termini però al final sempre acaba imposant la seva major pràctica en aquest tipus de partits.

A escala mundial, també es podria optar al bronze?

Segueix sent complicat perquè hi ha Taiwan, la Xina Taipei, que és una de les tres potències mundials. Hem de ser realistes i pensar que encara no estem al seu nivell. Tot i això, tot està per fer i tot és possible.

Tenir experiència a la lliga holandesa, com és el teu cas, pot ajudar a retallar diferències?

Casos com el meu poden ajudar a fer créixer el korfbal català des d’un punt de vista pràctic. Tots els jugadors catalans tenim Holanda com a referent i són el nostre model a seguir.

En què es basa la seva superioritat absoluta?

Primer de tot, en el seu físic privilegiat. Ells són ràpids, alts i forts. La mitjana d’alçada d’allà és d’1,75 m, tant pel que fa als nois i com a les noies. Això es nota molt a l’hora de llançar amb encert. També és clau evident que el nombre de llicències afecta a la competitivitat. Ells en tenen 100.000 i nosaltres, només 500.

L’única manera de contrarestar la seva fortalesa és a partir de la tàctica?

El que intentem contra aquests equips és frenar-los el ritme del joc. Ells estan acostumats a portar la iniciativa i s’ha d’evitar que el partit sigui ràpid. Si no s’arriba amb el talent o el físic, s’ha de fer a partir d’altres vies, sigui jugant amb el factor mental o amb la desestabilització. Es tracta de molestar els seus millors tiradors tenint present el marge que et pugui deixar el reglament.

Com va sorgir la possibilitat de jugar a Holanda?

La idea va ser meva. Vaig contactar amb ells a partir de contactes d’aquí i m’hi vaig estar dos anys durant els quals vaig aprendre moltíssim. Després vaig veure clar que era el moment de tornar a Catalunya. No puc dic que no hi tornaré mai més però, de moment, prefereixo estar aquí perquè hi ha altres coses a banda del korfbal.

La selecció sub-15 que dirigeixes també ha aconseguit un bronze europeu. Podria ser la generació que condueixi Catalunya fins al capdamunt?

Ells són el futur del korfbal català perquè són jugadors que tenen molt nivell. Tot i això, hem de tenir present que el model de torneig, en aquest cas, era força favorable a l’hora d’aconseguir una medalla. De les grans potències europees només hi havia Holanda, amb dos equips, que són els que ens van acabar superant. Per tant, aquest bronze no pot tenir el mateix valor que el de l’absoluta, que ha estat més treballat.   

El teu equip, el Barcelona, compta amb cinc internacionals catalans (Berta Alomà, Olga Gandia, Javi Navarro, Mireia Figuera i Miquel Gil). En canvi el Montcada, tot i no tenir-ne cap, en l’última jornada només va perdre de dos punts (27-29). El nivell de la lliga catalana contribueix a empentar la selecció?

No esperàvem que el Montcada ens plantés tanta cara i és un bon exemple de fins a quin punt, si no hi ha una bona defensa o es juga sense intensitat, es pot perdre qualsevol partit.  És molt bo que a la lliga hi hagi partits igualats d’aquest tipus perquè això acaba repercutint en què pugi el nivell del korfbal català en general.