L’últim president del CSD ha mantingut ben alta la bel·ligerància històrica del càrrec envers l’esport català
Miguel Cardenal ja és història com a president del Consejo Superior de Deportes (CSD). Ahir va anunciar la seva renúncia al càrrec i ara el Ministro de Educación, Cultura y Deportes, Íñigo Méndez de Vigo, haurà de trobar un substitut. Res no fa esperar que l’actitud de Madrid envers l’esport català canviï de manera substancial, atesa la trajectòria intolerant i repressiva de tots els antecessors. En qualsevol cas, sí que amb la seva marxa s’acaba una etapa d’oposició frontal envers Catalunya i de baralles internes entre diferents estaments espanyols com el Comité Olímpico Español (COE), la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) i la Real Federación Española de Tenis (RFET). En aquest últim cas, l’expresident José Luis Escañuela li va arribar a presentar una querella, que aquest mateix dilluns va ser arxivada. Cardenal afirma que s’ha esperat a la confirmació d’aquest arxiu per fer pública la seva decisió.
Una de les decisions més polèmiques a Catalunya va ser el seu pla per implementar la llicencia esportiva única i centralitzar la recaptació de totes les llicències federatives des de Madrid. Una idea que no va reeixir, sobretot, per l’oposició catalana a tots els efectes, inclòs un recurs de la federació de Ball Esportiu. En canvi, sí que ho ha fet la modificació de la llei sobre l’impost de societats i les inspeccions de treball que afecta als clubs i associacions esportives, que obliga a cotitzar a qualsevol col·laborador, monitor o voluntari de les entitats esportives, per modesta que pugui ser la seva retribució. Totes dues accions normatives o legislatives afecten especialment al teixit esportiu català -que és el que té més llicències i més tradició de clubs-, i van motivar una protesta multitudinària de federacions i clubs catalans que li van mostrar explícitament la targeta vermella.
També han estat especialment desafortunades les seves declaracions sobre l’exhibició d’estelades en partits del Barça, fins al punt que es podria pensar que va estar darrere de la sorprenent sanció de la UEFA amb posterioritat a la final de Berlín. També ha afirmat sense pudor que el Futbol Club Barcelona passaria a un segon pla europeu -va posar l’Ajax i el Celtic com a exemples- en cas d’independència. El seu últim efecte negatiu sobre l’esport català ha estat l’ajornament dels Jocs Mediterranis de Tarragona fins al 2018. En la roda de premsa de justificació, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el president del COE, Alejandro Blanco, van posar de relleu que Cardenal “mai no ha cregut” en l’esdeveniment i que “va estar bloquejant la situació durant dos anys”.
L’esport català sempre ha patit l’oposició del Consejo Superior de Deportes, sigui quin sigui el partit polític del govern espanyol, perquè sempre ha vetat el reconeixement internacional de l’esport català. Miguel Cardenal no ha estat una excepció.
Tampoc esperem doncs, res de bo del nou Director del CSD per l’esport català.