29.07.16

“No tenim cap obligació, però volem aprofitar l’oportunitat”

Entrevista a Joan Herp i Jordi Xammar, regatistes de la classe 470

Catalunya tornarà a tenir representants en la modalitat de vela, després que el 2012 a Londres no n’hi hagués cap. En aquesta ocasió, els nostres quatre representants competiran a la classe 470: Bàrbara Cornudella i Sara López en categoria femenina i Joan Herp i Jordi Xammar a la masculina. Precisament ells dos afronten amb molta il·lusió uns Jocs que els han arribat abans d’hora, ja que només fa quatre anys que es van centrar en el 470, amb la vista posada a Tòquio 2020. Han estat campions d’Europa i del món en categoria júnior, i des de fa dos anys també estan deixant empremta en la categoria absoluta. Han guanyat una prova de la Copa del Món, l’any passat van ser quarts al Mundial i aquest any, amb la desena posició a l’Europeu de Mallorca, es van assegurar la plaça olímpica. Amb només 22 anys, aquests estudiants d’Enginyeria Industrial (Joan) i d’Administració i Direcció d’Empreses (Jordi) seran a Rio per gaudir de l’experiència però sense renunciar al podi.

Com us heu preparat pels Jocs?
JH:
Després de molt temps de preparació, ara hem estat un mes a Rio. Els de la vela som l’esport que més temps hem estat allà abans que comencin els Jocs. Ens ha anat molt bé entrenar contra els contrincants amb els que competirem als Jocs. Veus que tot serà molt diferent, que a les regates d’entrenament tothom va a mort. La pressió i els nervis segur que seran un factor molt decisiu però el que nosaltres intentarem és canviar el mínim de coses possibles respecte al que hem estat fet fins ara. Hi arribem tranquils i contents de que hem fet una bona preparació. El sol fet d’anar-hi és un premi i intentarem gaudir-ne al màxim.

Seran els vostres primers Jocs, una fita única per qualsevol esportista.
JX:
És complir un somni de tota la vida. La meva família sempre ha viscut molt l’esport, el meu pare era pilot de motos i el meu avi va ser capità de la selecció espanyola d’hoquei, i des de petit em mirava els Jocs Olímpics amb molta il·lusió. Els Jocs de Barcelona es van viure molt intensament i tenim moltes ganes d’anar-hi, sense pressió. Són els nostres primers Jocs i no tenim cap obligació, però volem aprofitar l’oportunitat.

Qui són els vostres principals rivals en aquests Jocs?
JX:
Bàsicament els 3 medallistes de Londres: un australià, un anglès i un argentí. Després hi ha dos més amb clara opció a medalla i sis, entre els quals hi podem ser nosaltres, que estarem per allà, lluitant per aconseguir alguna cosa. El que passa és que Rio és un camp molt complicat, amb moltes variacions de vent i poden passar-hi moltes coses. Pot ser que tinguis un mal dia i facis dues proves malament.
JH: El que serà molt important és saber recuperar-te després d’un dia dolent, perquè segur que tots en tindrem, però serà clau poder fer un dia bo després d’aquest de dolent. Els experts diuen que qui guanyi els Jocs tindrà una puntuació més alta del que se sol tenir en altres Jocs, per les condiciones meteorològiques, perquè és un camp de regates molt imprevisible i qui normalment tingui un plus de velocitat, aquí té moltes més possibilitats de punxar que en qualsevol altre lloc.

Diuen que un dels vostres punts forts és l’estratègia. En un camp de regates tan complicat com dieu que és el de Rio, l’estratègia serà fonamental?
JH:
Més que l’estratègia, la improvisació. Els entrenadors anglesos van amb unes llanxes, uns aparells de GPS i tenen algú que va analitzant les regates a temps real… i veus això i dius: “És impossible que els guanyi!”. Però aquest camp de regates és tan imprevisible que amb les mateixes condicions de vent un dia vas millor per un costat, un altre dia per l’altre… i el Jordi té aquest talent que no saps què ha vist per un lloc que de cop i volta ens hem fotut primers. Això és important tenir-ho i més que saber analitzar estratègicament el camp, és aquesta intuïció el que t’ajuda.
JX: Les federacions anglesa o austríaca tenen un pressupost que és vint vegades superior al nostre. Però quan es dóna la sortida els entrenadors i els milions es queden fora de l’aigua. Els diners es queden a part i ells també han de treballar per sortir bé i tenen un vaixell com el nostre.

Com vau començar a navegar plegats?
JH:
Jo vaig començar a Palamós, el Jordi al Garraf, i després ens vam ajuntar al Masnou, que és on tota la gent de la zona centre de Catalunya ens trobàvem per navegar amb optimist. Per les nostres condicions físiques tots dos vam voler passar al 420, i allà vam començar. Més endavant, vam passar-nos al 470 fa 4 anys, just quan estaven inaugurant els Jocs de Londres. Allà vam començar a pensar que ens volíem dedicar plenament al 470 i que el nostre objectiu eren els Jocs.

Aneu millor de cenyida o de popa?
JX:
De popa! Quan el tripulant treballa més que el patró, tot millora.
JH: A la cenyida és més difícil marcar les diferències perquè tothom va igual però a la popa, quan agafem una bona onada, normalment sí que és el nostre fort. Però la veritat és que últimament ens han estat copiant la tècnica molts rivals (riu) i serà difícil marcar les diferències.

Quins reptes de futur teniu més enllà dels Jocs?
JH:
Ara ens volem centrar en Rio, on volem fer el millor paper possible. Sí que és cert que la vela olímpica ara és molt més professional que fa uns anys, on els esportistes podien compaginar la competició amb estudiar carreres com Medicina. Nosaltres aquest últim any ens hem matriculat d’algunes assignatures a la universitat però ha estat impossible anar a classe ni als exàmens perquè érem fora preparant-nos pels Jocs. Sempre l’any olímpic és molt intens i després baixa molt el ritme.
JX: No és el mateix començar una campanya olímpica en la que has d’atrapar algú que està molt amunt que començar-ne una després d’haver anat als Jocs i sense haver d’atrapar ningú. I tampoc és el mateix quan ets novell que quan ja t’ho coneixes i va tot més rodat.