Entrevista a Marta Bach i Roser Tarragó, jugadores de waterpolo i subcampiones olímpiques
Subcampiones olímpiques, campiones del món i d’Europa. Aquest és l’extraordinari palmarès de Roser Tarragó i Marta Bach, dues de les 10 jugadores catalanes que formaran part de l’equip espanyol de waterpolo als Jocs Olímpics de Rio. Uns èxits que aquesta temporada també han viscut amb el club de la seva vida, el CN Mataró, amb el qual han guanyat la Copa del Rei i la Copa LEN. Amb 23 anys, arriben als seus segons Jocs amb ganes de millorar el resultat de fa quatre anys i un únic objectiu: l’or.
Després d’una temporada excel·lent amb el Mataró, què en destacaríeu?
MB: El balanç és molt positiu, està clar. Ens hem endut 2 títols dels 3 que podíem haver aconseguit. Potser ens quedem amb les ganes d’haver forçat el 3r partit de la final de la lliga contra el Sabadell, però en definitiva el balanç és molt positiu.
Heu plantat cara al Sabadell, guanyant-los a la Copa i caient per ben poc a la lliga. Us esperàveu estar al seu nivell?
RT: Esperàvem guanyar-los un partit aquesta temporada, però no esperàvem que fos a la final de Copa ni que fos tan fàcil. Va ser un partit en el que vam dominar nosaltres en tot moment. Que fos justament el partit de la Copa de la Reina va ser fantàstic, però el que no esperàvem era guanyar amb contundència.
MB: Portàvem temps treballant per arribar on hem arribat, però potser esperàvem un partit com el que vam jugar a casa a la final de lliga, molt igualat, però no va ser així i aquell partit ens va sortir perfecte.
Què espereu de la temporada que ve amb el Mataró?
RT: Ens agradaria guanyar la lliga, però de fet l’any que ve no lluitem només per tres títols sinó per cinc, o sigui que tindrem més oportunitats. Esperem, com a mínim, tornar a guanyar un d’aquests cinc títols.
MB: Com diu la Roser, si lluites per cinc títols, l’objectiu és guanyar-ne com a mínim un. El club té ganes de tornar a fer un equip competitiu i sabem que el Sabadell s’ha reforçat amb bones jugadores. Sens dubte, ho intentarem.
Per dues mataronines com vosaltres, dur l’equip de la vostra vida tan amunt és un orgull?
MB: Sí, jo sempre he dit que poder arribar a lluitar pels objectius més alts amb el club on has crescut és increïble. No t’ho acabes de creure. Han estat molts, molts, molts anys de feina. Des que fa 15 o 16 anys vam començar. El waterpolo femení a Mataró és molt recent i clar, els èxits són conseqüència d’una feina que es porta a terme des de fa molts anys.
Quina és la clau d’aquest èxit?
RT: El patrocinador, els diners. La Sirena ens aporta moltíssim i si hem pogut jugar la final de la Copa LEN a casa ha estat perquè hi són ells i hi inverteixen. És clau tenir un patrocinador com el que tenim nosaltres.
Us heu plantejat mai fer un salt a algun altre club, o mentre sigueu a la lliga espanyola sempre jugareu amb el Mataró?
MB: Veient com van les coses i com el club aposta pel waterpolo, jo tinc clar que vull seguir al Mataró. Tant de bo pogués assegurar que em retiraré al Mataró. Però les coses van any a any perquè aquest any tens un patrocinador i l’any que ve potser no el tens i el club perd tot el que ha aconseguit. Això no es pot dir mai però espero que sí, sempre que pugui jugaré al Mataró.
En el teu cas, Roser, has estat dos anys estudiant i competint amb la Universitat de Berkeley, als Estats Units. Com valores aquesta aventura americana? La recomanaries a algú que s’ho estigui pensant?
RT: Sí, recomano aquesta experiència a tothom que tingui l’opció de fer-ho. No només perquè creixes personalment quan et veus sola de cop sinó també perquè aprens anglès, que ara mateix és molt important, i perquè viuen tots els esports de manera molt diferent a nosaltres. Tenen una manera de jugar, la passió amb què ho viuen… Aprens moltes coses noves.
A la selecció espanyola hi ha majoria de jugadores del Sabadell. Això fa que hi hagi un bloc més compacte?
MB: Més que això del Sabadell, hi ajuda que tant elles com nosaltres al Mataró, som dos clubs que treballem molt fort durant tot l’any i això facilita a l’hora d’arribar a un bon nivell de forma física. Sí que ajuda, clar, que siguin un bloc, però el Miki Oca ha aconseguit que no siguem només el Sabadell i uns quants complements. Quan som a la selecció espanyola no es nota que elles siguin vuitanta-mil i nosaltres unes poques, ens conjuntem.
Fa 4 anys vau aconseguir la medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres. Des d’aleshores, heu estat campiones del món i d’Europa. Aquesta vegada quin és l’objectiu?
RT: L’objectiu és l’or. És pel que estem entrenant, i hem de lluitar per aconseguir-lo. Fa temps que diem que és més difícil classificar-se pels Jocs que guanyar una medalla. Un cop hi arribes, som vuit equips, tots contra tots. De fet, només per participar-hi ja tenim un diploma olímpic.
Penseu que és una injustícia que hagueu hagut de disputar un preolímpic, quan ja veniu avalades pels resultats?
MB: És una injustícia que només hi hagi 8 places pel waterpolo femení als Jocs. Grècia i Holanda, que n’han quedat fora, mereixien ser als Jocs. I que els nois siguin 12 i nosaltres 8, doncs és injust. Per sort, nosaltres vam fer un bon preolímpic i ens hem guanyat el dret de ser-hi.
RT: I de fet, si mires els resultats, Holanda s’ho mereix més que nosaltres. Elles han aconseguit medalla als últims tres campionats i nosaltres n’hem aconseguit dues, ens van guanyar a semifinals de l’Europeu, van ser campiones olímpiques el 2008… És molt injust per l’esport femení i pel waterpolo femení que només hi hagi 8 places.
Arran d’això que dieu, és una evidència que l’esport femení està en clar desavantatge respecte al masculí.
MB: Sí, sens dubte, però a nivell estatal nosaltres estem tenint bons resultats i els nois fa uns anys que no acaben d’estar tan amunt. Per això tenim alguna ajuda més, però et queda la sensació que mai no arribaràs al seu nivell.
RT: I sí que és veritat que nosaltres tenim beca ADO, però és que nosaltres ens l’hem guanyada. Tot el que tenim ens ho hem guanyat a pols.
Les grans rivals en la lluita per l’or seran els Estats Units?
MB: Pensant en el grup, tenim Estats Units, Hongria, Xina… tenim un grup molt fort. Però és que de fet, als Jocs, a un partit, tothom pot guanyar a tothom. Sí que ara mateix Estats Units està una mica per sobre de la resta, perquè és el que ha demostrat en altres campionats, però això són uns Jocs Olímpics i tot s’iguala més.
Veniu de ser segones a la World League, on precisament vau perdre la final amb les nord-americanes. Això us pot servir de referència?
MB: La World League sí que ens pot servir de referència, però la final amb els Estats Units no.
RT: Vam anar a jugar la World League, a la Xina, amb només cinc sessions d’entrenament de menys de dues hores cadascuna, i òbviament vam arribar-hi molt fatigades per la temporada que hem tingut el Mataró i el Sabadell, amb un nivell de forma molt just… Les americanes no han fet res aquest any, només s’han dedicat a preparar-se pels Jocs. Al primer partit els vam plantar cara, però a la final vèiem que no arribàvem, i de fet no sabem com vam arribar a guanyar la semifinal contra Austràlia. Hem demostrat que tot i no estar en forma física, som un equip i aconseguim tirar els partits endavant.
Com ha afectat al vestidor que el seleccionador deixés fora la capitana Jennifer Pareja?
MB: Nosaltres ho vivim des de dins i entenem que és una decisió tècnica que pren l’entrenador. T’agradi o no t’agradi, l’has d’acceptar. Nosaltres estem lluitant per ser als Jocs Olímpics i en les coses externes, com les decisions dels entrenadors, no hi hem d’entrar perquè també seria negatiu per nosaltres. Nosaltres ens dediquem a entrenar perquè tota la resta no ens val per res.
Aquest seran els vostres segons Jocs Olímpics. Això farà que tingueu menys nervis o, per contra, estareu més pressionades per aconseguir l’objectiu?
RT: La primera vegada teníem nervis, però també una il·lusió immensa. Hi havia tensió i ens va impressionar veure la piscina plena de gent, però teníem la frescor i una certa inconsciència de no saber què ens esperava i, per tant, menys responsabilitat. Ara serà diferent, segur, però aquesta experiència que portem acumulada tindrà coses bones i dolentes.
10 de les 13 jugadores que formeu part de la selecció espanyola sou catalanes. Com porteu aquest fet?
MB: Ni en parlem, la veritat. A Catalunya hi ha molt waterpolo, però no es parla de si som deu o dotze catalanes. La Laura és madrilenya i juga aquí, la Pili…
RT: Sí que ens dóna més comoditat per parlar en català! (riu). No, el millor de tot és que ens facilita molt més entrenar a casa, al CAR de Sant Cugat, i no haver de desplaçar-nos tant.
Fa 3 anys vau disputar l’únic partit que s’ha jugat de la selecció catalana femenina i vau derrotar la Gran Bretanya. Com vau viure aquella experiència?
MB: Va ser un partit molt maco. A l’època de cadets ja havíem jugat amb la selecció catalana i et fa il·lusió jugar a casa. Tot el que sigui jugar partits ens agrada, i si són a casa encara més perquè et pot venir a veure la gent. Jo ho recordo com un partit molt emotiu i amb molta il·lusió.
Us agradaria que es repetís l’experiència, si més no, en amistosos?
RT: Nosaltres competim per Espanya i quan estem competint per Espanya, el nostre equip és el més important. Tots els equips dels que formem part són el més important quan estem amb ells. Però sentir Els Segadors, a casa… a mi m’emociona, personalment.
Quin paper podria fer Catalunya a uns Jocs Olímpics?
RT: Acabaria estant a un nivell semblant al d’Espanya, dependria de qui triés amb quina selecció vol jugar.
MB: L’esport català sempre ha estat potent.
RT: I no només en waterpolo femení, també molts altres esports com l’hoquei… acabarien lluitant frec a frec amb Espanya.
Sovint els esportistes sou atacats quan expresseu les vostres opinions. Què en penseu?
RT: Ens hem de poder expressar lliurement, igual que qualsevol altra persona. Tothom s’hauria de poder expressar lliurement, sent respectuosos. La meva opinió és tan vàlida com la seva, la de l’altre… Tothom té dret a opinar, anant amb compte amb el que es diu.
MB: I no s’haurien de barrejar temes polítics amb l’esport, és el que crec. Al final, estan barrejant això. El meu objectiu és guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics.
RT: Estan carregant massa contra els esportistes. Però clar, si el Piqué marca amb la selecció espanyola, és un gol de tots.