21.04.16

“La independència acabarà caient com fruita madura”

Entrevista a Miquel Pucurull, corredor popular de fons

Nascut fa 77 anys a Barcelona, va començar a córrer quan en tenia 40. El que al principi era simplement un exercici per perdre pes es va acabar convertint en una passió que l’ha dut a acabar 45 maratons i disputar més de 500 proves atlètiques. És molt actiu a internet, on gestiona un blog i un compte de twitter, i des de fa uns anys algunes de les seves participacions en curses van associades a causes benèfiques. Fa uns mesos, va decidir explicar totes les seves vivències atlètiques al llibre ‘Mai no és tard’, que també resulta una bona eina per motivar gent de totes les edats per començar a córrer.

 

Assegures que ‘Mai no és tard’ per començar a córrer. És una activitat recomanable per tothom?
Jo recomano córrer però no és l’única manera d’estar en forma. El que sí recomano és que la gent es mogui, sobretot la gent gran, i per això he fet aquest llibre. Parlo de córrer perquè és el que conec i perquè és l’exercici físic més senzill de tots i el més assequible per tothom. N’hi ha d’altres com el tennis, la natació… però cap és tan fàcil com córrer, que qualsevol persona, a l’edat que sigui, s’hi pot iniciar.

Què t’aporta córrer?
A la vida, quan ets gran, has de buscar objectius. Sempre se n’ha de buscar, però quan ets gran encara més. Coses que t’ajudin a viure, a mantenir l’entusiasme que tenies quan tenies menys anys. Quan et fas gran les coses tendeixen a minvar, i per això has de buscar projectes. Des que m’he jubilat, he tingut la sort d’enganxar-me a la marató i córrer, i això m’ha anat de conya. I he tingut la sort que mai m’he lesionat, quan abans de córrer em posava malalt més sovint. Si la gent, a partir dels 50 o els 55 anys, entengués que per la vellesa és important mantenir el cos físicament actiu, estarien molt millor de salut.

Comentes que el llibre està adreçat a un públic d’una certa edat però també pot enganxar alguns joves perquè no perdin l’hàbit de practicar esport?
És evident, però si t’hi fixes, quan vas a una cursa popular, de joves n’hi ha pocs. I no diguem nois de 15 a 18 anys. També és cert que hi ha una tendència que quan els joves arriben als 15 anys, molts deixen de practicar esport, i després tornen a fer-ne però ja és molt més endavant. En resum, les curses populars no són atractives pels joves. I especialment la marató, com la de Barcelona, que té una mitjana d’edat de 41 anys els homes i 40 les dones.

Què has volgut transmetre amb el llibre?
A mi m’agrada molt fer xerrades explicant els avantatges de córrer a la gent gran. N’he fet unes quantes i en tinc compromeses algunes més. Els explico les meves vivències atlètiques i m’agrada pensar que això pot ajudar a molta gent. Quan corres, segregues unes endorfines que donen benestar i això a la gent gran ens fa molta falta. A mi no se m’hauria acudit mai escriure un llibre. Però em va semblar, i em van fer veure, que podia ajudar a gent que no fa esport, que els podria motivar. Això em produeix una satisfacció molt gran.

Has acabat 45 maratons i en total has disputat més de 500 curses atlètiques. De quina en guardes més bon record?
En general, de totes les maratons. La primera és especial, però de totes en guardo un record fantàstic. Va ser molt especial la de Barcelona del 1990, que la va guanyar la meva filla. Acabava a l’Estadi Olímpic i quan jo passava per la plaça Espanya em van dir que ella era la primera. Vaig pujar per Montjuïc amb una il·lusió encara més gran i l’abraçada que ens vam fer quan vaig arribar a l’Estadi va ser molt emocionant.

 El passat 11 de setembre vas ser un dels atletes que va córrer acompanyant el punter groc per la Meridiana, a la manifestació de l’ANC. Quines sensacions vas tenir?
Bufff… L’emoció d’anar corrent i sentint com la gent cridava ‘Independència!’ va ser impressionant. La gent que estava en un lloc concret veia passar el punter molt ràpid, però pels que anàvem circulant va ser impressionant. A més, va estar molt ben organitzat i tots els corredors vam anar al davant de tot en un moment o altre. Al llibre també en parlo. Jo em sento molt reconegut en el món del córrer, però mai hauria pensat que podria fer una cosa com aquesta.

Per Catalunya, tampoc “Mai no és tard”? O ja tenim pressa?
Jo tenia una mica de pressa fins fa poc. Però ara m’adono que la cosa, pel que sembla, no avançarà tan ràpid, i per això intento mentalitzar-me que hem de ser més prudents. Fa un parell d’anys pensava que la cosa que estaria feta d’un dia per l’altre, però ara penso: “Si hem d’esperar més, esperarem”. Malgrat tot, estic convençut que la independència acabarà caient com fruita madura. Arribarà segur, tot i que també és veritat que jo ho vull veure.

Com creus que s’ha d’implicar el món de l’esport en tot el procés d’independència?
L’esport s’hi ha d’implicar, però no és fàcil, perquè en el moment de fer-ho estic segur que els dirigents de l’esport es troben amb la pega que la meitat hi està en contra. Els catalans potser som massa prudents i som poc decidits a fer un cop de puny sobre la taula i dir “Ja n’hi ha prou!”. Això passa a les federacions i a tot arreu on s’aglutinen els esportistes, que uns pensen que sí i altres pensen que no. I amb els d’esport d’elit, ni t’ho explico, perquè tenen l’inconvenient que segons el que facin o el que diguin perdran beques, patrocinadors… és molt complicat. El món de l’esport s’hi ha d’implicar, evidentment, però es fan passes molt tímides perquè hi ha molta gent que té por.

El teu esforç també té una recompensa solidària, ja que en les tres últimes maratons de Barcelona has recollit fons per la lluita contra la diabetis infantil. Com va sorgir la idea i quins resultats has obtingut?
Quan vaig córrer la marató de Nova York, fa més de 20 anys, vaig veure que molta gent d’allà corria per aconseguir diners per causes solidàries. Em va sorprendre i em van explicar que demanaven al seu entorn diners per una causa concreta. Ells poden arribar a recaptar milions. Aquí fa anys que ho volia engegar, però primer m’ho van treure del cap perquè creien que això aquí no funcionaria. Malgrat tot, fa tres anys vaig decidir que sí, que ho faria pel meu compte, i el primer any vaig recollir més de 13.000 euros. Al segon any, 9.000, i aquest any, 4.105. És normal aquesta baixada, perquè la gent que et dóna diners és del teu entorn, tot i que amb internet i les xarxes socials aquestes accions s’han popularitzat. Per això, després d’haver obtingut més de 26.000 euros, i tots els que pugui aconseguir amb la venda del llibre, l’any que ve tinc pensat fer alguna cosa diferent, treballar per una altra causa solidària.

Precisament, parlant d’internet, et mantens molt actiu a les xarxes socials i tens un blog on fas un perfil de les curses, perquè els corredors sàpiguen què s’hi trobaran, i dónes la teva opinió sobre el món de les curses populars.
M’he enganxat a una cosa que m’agrada i que m’hi trobo bé, i veig que a la gent agrada el que escric. Les xarxes reben moltes crítiques, però tenen moltes virtuts. Per exemple, jo ho he vist amb aquestes accions solidàries. D’aquests 26.000 euros que he aconseguit, un 40% deu venir de gent que ha conegut la iniciativa a través d’internet. De fet, aquest boom de corredors que hi ha actualment està alimentat per la xarxa. El creixement ha vingut per diversos motius, però internet és el que permet interactuar, informar… Fa vint o trenta anys, no hi havia tantes curses populars perquè la gent no les podia promocionar tant com ara.

No només corres sinó que també ajudes que la gent s’iniciï en el món de les curses populars.

Aquest any he assessorat 21 corredors per disputar la marató, a través d’una plataforma de voluntariat (Som Grans) que posa en contacte persones grans amb persones joves. Els grans ensenyen alguna cosa als joves i a canvi els joves destinen uns diners a una causa solidària. Jo ho vaig fer i vaig assessorar setmana a setmana per correu electrònic 21 atletes que feia com a mínim un any que corrien de manera habitual i havien superat la prova d’esforç. El resultat ha estat molt positiu.

 

 

Imatges: Plataforma ProSeleccions i Miquel Pucurull