Article de Xavier Vinyals, president de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, publicat al diari SPORT
Tenim de tot i no tenim res. Això és l’esport català.
De tot perquè tenim tradició esportiva, entitats que la fan palpable, tècnics amb experiència contrastada, esportistes de renom, campions del món i olímpics, instal·lacions i una geografia i clima envejables. I també lleis i organismes públics amb competències exclusives.
No res perquè som dins l’Estat espanyol, que incompleix financerament i converteix les nostres competències en paper mullat. Amb la contradicció d’haver de patir com fan lleis que ens afebleixen les entitats i de veure com després nodrim d’èxits l’esport espanyol, no hi ha ni reconeixement ni respecte per la nostra realitat. Els agrada ben poc que Catalunya concentri en molts esports el gruix de l’activitat i dels practicants.
Però tot té un límit. Vam votar i vam donar un mandat clar al Govern de la Generalitat per fer de Catalunya un nou estat independent (24 nous estats a Europa des del 1900 demostren que no és res estrany), i és evident que l’esport català té també un mandat paral·lel. Preparar-se per la nova etapa. Dotar-se de les estructures necessàries i ajudar a fer més planer el camí del reconeixement internacional, del dret a decidir com volem organitzar-nos i del finançament que ens manca. Tres objectius que són, a la vegada, els tres grans beneficis de la independència, amb repercussions positives incalculables per a l’esport català.
Hi ha una entitat llargament reivindicada que ens ha de permetre treballar junts per assolir els tres grans objectius. És el Comitè Olímpic de Catalunya (COC), constituït el 1989. Cal reactivar-lo amb el convenciment que el somni olímpic és viable. Les federacions esportives i els esportistes amb voluntat de fer país tenen la paraula. Cap altre esdeveniment, a dia d’avui, és tan útil com uns Jocs Olímpics per donar a conèixer Catalunya al món.
És l’hora del COC, de fer possible el somni: veure els esportistes catalans participant als Jocs, i de passada, a Mundials i Europeus, amb l’excepcionalitat i la normalitat que ens mereixem des de fa molts anys.