29.12.15

Bona acollida dels debats “L’esport a la nova Catalunya”

Aquest desembre n’hi ha hagut a Sabadell, Mataró i Terrassa

A principis de desembre han tingut lloc a les comarques de Barcelona una sèrie de debats que sota el títol “L’esport a la nova Catalunya” han aprofundit sobre com ha de ser l’organització de l’esport català i quins beneficis suposarà per l’esport del nostre país el fet de ser un estat independent. Aquests actes, amb bona participació de públic, han estat organitzats conjuntament per la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes i la Diputació de Barcelona, i han tingut com escenari tres ciutats representatives com són Sabadell, Mataró i Terrassa.

La participació de nou ponents de nivell ha aportat visions molt personals i diferents sobre l’esport, que han contribuït a fer més enriquidors aquests debats sobre quin model ha de tenir i com s’ha d’estructurar. A Sabadell, el 14 de desembre, els ponents van ser Xavier Guerrero (regidor de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sabadell), Montserrat Carbó (vocal de Natura i Patrimoni Cultural de la Unió Excursionista de Sabadell) i Sergi Blàzquez (vicepresident de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes). A Mataró, el 16 de desembre, Anna Caula (entrenadora de bàsquet i diputada al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí), Jordi Matas (regidor d’esports del Masnou i president del Consell Esportiu del Maresme), Lluís Simon (periodista i director adjunt de l’Esportiu) i Sergi Blàzquez. Finalment, a Terrassa, el 23 de desembre, van intervenir-hi Eva Cervelló (alpinista i presidenta del Centre Excursionista de Terrassa), Jordi Merino (president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya), Just Sociats (atleta i corredor de curses de muntanya i raquetes de neu i seleccionador català de raquetes) i Sergi Blàzquez.

També cal destacar que, com a assistents, hi ha participat gent qualificada com directors de centres docents, empresaris del sector esportiu, un director tècnic d’una federació espanyola important, esportistes catalans que han representat Espanya al més alt nivell i un recent sotsdirector d’esports de la Generalitat de Catalunya. A més, cal agrair la col·laboració desinteressada de la Unió Excursionista de Sabadell, del restaurant del Centre Natació Mataró i del Centre Excursionista de Terrassa.

  

 

Les conclusions generals que es poden extreure d’aquests debats són les següents:

  • El debat profund sobre el model esportiu resta pendent de la consecució de la independència.
  • Tant els estudis com la intuïció dels ponents apunten a una notable millora de les possibilitats financeres de l’esport català quan Catalunya esdevingui un Estat independent.
  • Existeix un debat a l’entorn del millor encaix entre l’esport escolar i el federatiu, però hi ha dificultats per proposar solucions que no necessitin també que es resolgui abans el conflicte polític i econòmic entre Catalunya i Espanya.
  • Es demana posar més èmfasi en els esports col·lectius. Es considera que representen millor l’interès de país per sobre dels esports individuals, on els esportistes acaben sempre sota el paraigües de marques supranacionals.
  • Ponents i públic han lloat les capacitats de l’esport i dels esportistes catalans malgrat la falta de poder de decisió i de finançament.
  • Els greuges de l’esport català són els greuges de la dependència política d’Espanya.
  • Espanya, i especialment les seves lleis relatives a l’esport, ens mostren involuntàriament el camí a no seguir si volem un nou i millor esport d’un nou i millor país.
  • Fruit del fet que dues de les xerrades s’han celebrat en centres excursionistes, apareix com a element intern de debat la necessitat de trobar l’encaix correcte de les activitats no estrictament competitives en termes esportius dins el conjunt de l’esport. La reivindicació d’un esport de lleure, més cultural i formatiu i més divers, que no competitiu i molt concentrat en unes poques disciplines, té força en el sí de les entitats excursionistes i dels centres docents.
  • Des dels centres d’ensenyament general es reclama la necessitat de més hores d’esport, assequible, divers i de qualitat, per a tots els alumnes.