Article de Ramon Basiana, president de la Federació Catalana de Patinatge
Aquest juliol s’han complert 10 anys de la sentència del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) que donà la raó a la Federació Catalana de Patinatge després de l’escàndol de l’assemblea de Fresno i va obligar la Federació Internacional (FIRS) a repetir la votació.
Aquella sentència, lluny d’obrir un període de reflexió entre les màximes autoritats polítiques espanyoles davant les legítimes aspiracions del patinatge català en particular i de l’esport federat català en el seu conjunt, va evidenciar el caràcter centralista i uniformitzador del govern espanyol, poc respectuós amb la realitat plurinacional de l’Estat.
Des d’aleshores, el govern espanyol va posar tots els entrebancs a les federacions esportives catalanes per evitar que aquestes tinguessin veu pròpia i representació en els organismes internacionals. De fet, l’esclat de la crisi econòmica va ser l’argument del govern central per iniciar una ofensiva recentralitzadora, sense precedents des de la Transició, que ens afecta en tots els àmbits de l’autogovern i que pot tenir efectes devastadors en el sector de l’esport, malgrat les competències exclusives que en aquest àmbit regula l’Estatut d’autonomia.
Una bona mostra d’aquesta involució són les darreres iniciatives del govern central com la Llei de l’Impost de Societats, l’aplicació de la qual suposa una amenaça per a la immensa majoria dels clubs esportius catalans, o bé la llicència única, amb la qual es pretén que els esportistes de base, la majoria dels quals no participen en les competicions estatals, financin les federacions espanyoles.
Estudis recents ens indiquen que l’assoliment d’un Estat propi per a Catalunya ens aportaria grans beneficis per a l’esport del nostre país i, sobretot, ens permetria ser els únics reguladors en matèria esportiva. En el cas de les disciplines del patinatge i de l’hoquei patins, la majoria dels esportistes i entitats que participen en les competicions estatals són catalans, així com també és majoritària la representació dels nostres esportistes en les seleccions espanyoles i en les competicions a nivell europeu i mundial.
Malgrat aquesta aportació, el teixit associatiu del patinatge català, amb més de 300 clubs i gairebé 25.000 esportistes federats, no té cap retorn. Ans al contrari, tot són traves administratives i econòmiques per mantenir i millorar el nivell d’excel·lència esportiva.
Amb aquest estat de les coses, l’Estat espanyol no ens deixa cap altra sortida que la independència. Romandre dins d’un Estat que ofega els nostres clubs i ens nega el nostre dret a participar amb seleccions pròpies, ens obliga a guanyar el partit decisiu el proper 27-S. Ens hi juguem tant, que ens hi juguem el ser o no ser.