Article de Carles Muñoz, president de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals
Crisi, maleïda crisi que ens controla des de 2008. Crisi que ha afectat i afecta tots els sectors de la societat i, com no, també a l’esport. Reducció de subvencions, entre molts altres greuges denunciats el passat 19 de març en l’acte multitudinari a l’Estació del Nord. Dia rere dia, es demostra que gran part de la societat catalana està d’acord en què la única solució a molts d’aquests problemes és la sortida de l’estat espanyol i, per tant, la independència de Catalunya.
Em referiré única i exclusivament al món del esport. Moltes són les raons que em porten a ser tan intransigent; però em centraré en les tangibles, apartant les raons sentimentals.
Sí, efectivament, el nostre sector necessita un país lliure i independent, on l’esport sigui considerat en la seva justa mesura, pel PIB que representa, pel volum de gent que mobilitza i per la quantitat de llocs de treball que genera. Un país independent permetria organitzar el món de l´esport des d’un ministeri de l´esport propi que el representés de manera democràtica i eficaç, amb el paper destacat de la Unió de l’Esport Català com a gestor i motor del nostre sector.
En una Catalunya lliure, l’activitat esportiva seria un reclam turístic, un impuls per l’economia i un pont d´unió social. A més de poder representar el nostre país com a selecció pròpia en el panorama internacional, ja sigui en uns Jocs Olímpics o Paralímpics, passant per competicions mundials i europees, disposaríem del nostre propi Comitè Olímpic i Paralímpic.
La unió de l’esport català implicaria un augment dels nostres participants en tots els actes, així com el nombre de medallistes i equips professionals. Seria també un augment proporcional d’ingressos, fet que suposaria un augment de llocs de treball en les àrees esportives, clubs i federacions. D’altra banda, també hi hauria un augment de beques per als nostres esportistes i dels drets televisius, entre molts altres avantatges amb què podria omplir pàgines i pàgines en benefici del nostre propi país, sense oblidar la cosa més important de totes: portar la nostra bandera arreu del món, acompanyada del nostre himne.