Article de Toni Ayza, president de la Federació Catalana d’Escacs
Una de les velles aspiracions dels escacs catalans ha estat poder tenir selecció pròpia. Veure la selecció catalana representant-nos a les Olimpíades d’Escacs és un vell desig de molts jugadors i jugadores de Catalunya.
Catalunya és una de les federacions amb més capacitat organitzativa de tornejos internacionals. Cada any el Circuit Català d’Oberts Internacionals d’Estiu, que agrupa 23 tornejos, atrau jugadors de molts països. És difícil trobar al món una oferta tan completa de tornejos en un territori tan petit. Catalunya per nombre de jugadors amb Elo internacional estaria asseguda al G10 dels escacs.
Amb la progressiva introducció dels escacs a l’escola, on Catalunya ha estat pionera a l’estat espanyol amb un programa que porta ja tres cursos funcionant i que posa l’accent en utilitzar els escacs com a eina pedagògica d’altres matèries, els escacs catalans continuen creixent en nombre de federats i aquest any superarem els 7.500.
La Federació Catalana d’Escacs es va fundar al 1925 i des del primer moment vam ser membres de la Federació Internacional (FIDE). Al 1929, uns quants catalans van fundar la Federación Española de Ajedrez (FEDA), i aquesta va demanar l’entrada a l’organisme internacional. La FIDE va demanar a la catalana si volia continuar sent-ne membre o s’integrava a la FEDA. Els dirigents de la Federació Catalana de l’època mai van contestar, i en conseqüència vam quedar-ne exclosos.
A l’assemblea general de la FCE del 2012, els clubs van decidir per una àmplia majoria sol·licitar l’entrada de la Federació Catalana a la Federació Internacional. A la mateixa assemblea es va aprovar l’adhesió de la FCE a l’Assemblea Nacional Catalana. La FIDE va contestar la petició en 48 hores, dient que no podíem ser admesos fins que Catalunya no sigui membre de la ONU i tingui un Comitè Olímpic reconegut per el COI.
Molts dirigents espanyols s’afanyen a dir-nos, amb un somriure a la cara, que la FIDE ens han dit que no, però nosaltres contestem: Us equivoqueu, no ens han dit que no, ens han dit com ho hem de fer, i en això estem.