06.07.15

El 27S hi guanyarem tots

Article de Francesc Serra, president de la Federació Catalana de Korfbal

A Catalunya, la gent del korfbal, normativament corfbol, tenim un clar avantatge respecte d’altres esports. Som una federació reconeguda per la nostra federació internacional, la IKF, plenament des de l’any 2005 i oficiosament des del 1997. Portem, per tant, divuit anys jugant mundials i europeus representant-nos a nosaltres mateixos, amb himne i bandera, i sense interferències ni debats amb cap federació espanyola pel fet que ni existeix. En aquest sentit, podríem dir que vivim doblement beneficiats: som nosaltres mateixos i no tenim ningú a sobre o al costat que ens digui o imposi criteris i normes no pensats ni acordats per nosaltres. La nostra relació és directa amb la federació internacional, amb seu a Holanda, i és, tot sigui dit, molt bona pel que fa a la part tècnica i molt normal quan a la part representativa. Ni Holanda, ni cap dels 60 països membres, no ha posat mai un però a la nostra presència. El nostre himne i la nostra bandera sonen cada any en alguna competició internacional amb tota naturalitat. I a més a més, actualment som quarts del món després del Mundial que es va jugar a la Xina el 2011, posició que defensarem a Bèlgica el proper octubre.

Dit això, no som un esport que visqui d’esquena als problemes de la societat catalana i més concretament de l’esport, les entitats esportives i els seus esportistes. Els greuges que pateix l’esport català, molt clars i evidents malgrat totes les paraules amb què els vulguin amagar des de Madrid, ens afecten com a tothom. Com ens afecta, malgrat la nostra independència de facto com a federació reconeguda internacionalment, que el país que representem no tingui capacitat per legislar en tots els àmbits ni la capacitat econòmica, en funció de la renda dels seus habitants, ni el poder de decisió necessari per administrar els seus propis recursos.  Qui no ens permet aquesta capacitat per legislar i per administrar-nos solets resulta que és l’estat que diu que ens empara, malgrat que la societat catalana, i l’esport especialment, hem demostrat abastament al llarg dels anys que sabem cuidar-nos solets i amb èxit.

Així doncs, i amb la vista posada al 27S, la meva opinió és que de la mateixa manera que el korfbal català se n’ha sortit de forma notable durant els seus 18 anys d’existència independent, jo tinc el convenciment que Catalunya com a nou estat també ho podrà fer i que tenir un estat propi repercutirà directament en un major benestar de tots els seus habitants, pas previ i imprescindible per seguir creixent esportivament.