Article de Pere Hernández, president de la Federació Catalana de Pàdel
Ens agradi o no, l’esport i la política van força lligats. En els anys on les relacions polítiques del govern central amb les institucions catalanes han estat harmonioses, així ho han estat també les de les institucions esportives catalanes amb les estatals. Ara, en temps d’una tensió sociopolítica evident, l’esport català no es aliè a la situació i viu un moment delicat.
El procés polític desencadenat a Catalunya i la crisi econòmica són dos factors d’una gran rellevància per analitzar la situació actual de les federacions esportives catalanes i de l’esport català en general.
La crisi econòmica ha motivat fortes retallades del Consejo Superior de Deportes a les federacions esportives espanyoles, fet que s’intenta compensar des del govern central a favor de les federacions espanyoles amb mesures del tot inacceptables com ara la Llei de la Llicència Única, que perjudica notablement la economia de les federacions catalanes i també envaeix les competències en matèria esportiva de la Generalitat de Catalunya. Per no parlar dels greuges al voluntariat esportiu català, l’augment del tipus d’IVA i la manca de regulació de la Llei de Mecenatge per l’esport, entre d’altres.
En el context d’una situació política de tensió, aquestes mesures gaudeixen del vist i plau d’una majoria dels agents estatals, en perjudici dels interessos catalans.
És trist, i alhora injust, que des de l’esport català estiguem demanant “quedar-nos com estem”, que estiguem preocupats per tal que no ens prenguin o ens modifiquin el que tenim i que ens funciona. La gravetat de les decisions que s’estan prenent ens fa estar a la defensiva, enlloc de dedicar temps i esforços a treballar per construir. La part positiva d’aquesta situació, l’única, és la unitat que l’esport català està demostrant, fent front comú i coordinat amb institucions com l’UFEC i la Secretaria General de l’Esport.
És difícil preveure com evolucionaria aquest escenari en el cas d’un procés independentista català. Molts diuen que pitjor no ens aniria, i cal analitzar-ho bé. Un punt engrescador seria el reconeixement internacional que podria suposar per l’esport català la integració de les federacions catalanes a les respectives federacions internacionals. Arribats a aquest punt, convindria mesurar-lo amb prudència i considerar les conseqüències esportives, institucionals i econòmiques que se’n derivarien. Està per veure.
El més important seria veure com afectaria una Catalunya independent als nostres esportistes i als nostres clubs, que són els veritables protagonistes i aquells als qui hem de protegir esportivament per sobre de qualsevol interès polític, sigui del color que sigui.
La nostra missió com a dirigents és aconseguir allò que beneficiï als esportistes i als clubs catalans i evitar qualsevol escenari que no els sigui favorable. I per això estem treballant.