25.05.15

La propera diana

Article de Tito Salvadó, president de la Federació Catalana de Dards

Des del 1990 l’esport dels dards és reconegut com a tal a Catalunya, fet que a dia d’avui encara no succeeix a Espanya, on el Consejo Superior de Deportes ignora per complet un esport que cada dia té més seguidors.

Aquest tret diferencial, va permetre que el setembre de 2011, la Federació Catalana de Dards passés a ser membre de ple dret de la Federació Mundial. Un pas que ha dotat al calendari dels dards catalans de competicions internacionals pròpies que aporten més competitivitat i projecció als esportistes.

Des d’aleshores les participacions representant Catalunya han estat una constant: bé sigui amb la Selecció Catalana, que els anys senars disputa la Copa del Món i els anys parells la Copa d’Europa; o bé amb els esportistes que a nivell individual participen als diversos oberts que es celebren al nostre continent. El Masters Mundial és la competició degana que compte amb presència catalana de forma ininterrompuda des d’aquell setembre del 2011.

I també cal destacar el Catalonia Open, una competició que des del 2012 ha esdevingut la competició internacional més participada de la Península Ibèrica, superant el llistó a cada edició. Un esdeveniment que ha servit per situar Catalunya en el mapa i marca el camí a seguir per a l’esport català.

Aquesta internacionalització ha permès que el nivell dels esportistes progressi a l’alça. Però, malgrat l’augment de la qualitat, els recursos econòmics en un esport minoritari són bàsics per a la seva subsistència i continuïtat. I en l’esport dels dards la gran majoria de clubs es financen a través dels propis esportistes de forma gairebé exclusiva. Estem lluny encara dels països on els dards tenen un ampli seguiment als mitjans esportius amb tot el potencial de difusió i patrocini que això pot implicar.

Un marc independent, des del moment que implicaria una major capacitat econòmica per a Catalunya i per als seus ciutadans, suposarà poder gaudir de més recursos per a l’expansió de l’esport i de Catalunya. El següent pas hauria de ser la professionalització d’esportistes, fet que anirà de la mà de la recuperació plena del teixit associatiu català.

Aquest nou marc també obrirà una nova finestra en el camí olímpic. La primera cita, molt propera, podria ser Tarragona 2017, un esdeveniment d’alt interès mediàtic que seguirà projectant Catalunya. Les aspiracions no cessaran i el canvi es presenta ben apassionant i amb innombrables repercussions positives a la vista.