Article de Joan Casahuga, president de la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol
Som una federació relativament petita que acull dos esports de raqueta: raquetbol i esquaix. El primer, gràcies a la valentia en el seu dia dels anteriors president i gerent, Josep Maria Ripoll i Víctor Montserrat, amb selecció pròpia reconeguda internacionalment. L’esquaix, sense aquest reconeixement.
En el cas del raquetbol, aquesta situació ens ha permès fer planificacions econòmiques, socials i esportives respectant la voluntat de la majoria dels federats catalans. En l’esquaix, ha estat tot una altra realitat: ens hem fet tips d’intentar negociar amb la federació espanyola per tal de poder tirar endavant les voluntats expressades pels nostres federats, tant a nivell esportiu com a nivell de gestió de recursos. I sempre hem trobat portes tancades i un repetitiu “no” com a única resposta. Alhora, ens consta que jugadors catalans internacionals han rebut pressions, no oficials naturalment, per tal de renunciar a participar en competicions internacionals amistoses representant Catalunya.
Tot això ha fet que diguem prou. Hem tirat pel dret i hem començat a funcionar com una estructura d’estat més. Això és el que ens ha permès, tot i les dificultats posades per les autoritats esportives espanyoles, posar el nom de l’esquaix i el raquetbol en el mapa internacional esportiu. En raquetbol tenim un campió europeu, Víctor Montserrat, i la selecció ha aconseguit el bronze també a l’Europeu, aquest títols oficials i reconeguts internacionalment. En esquaix destaca la victòria aquest 2014 al torneig internacional Sis Nacions, de caire amistós però amb prestigi reconegut.
Personalment, com a president de la federació catalana m’he trobat amb situacions kafkianes, com trucades no oficials, és clar, recordant-me que la federació catalana depèn de l’espanyola i que, per tant, hauríem d’acceptar la seva voluntat encara que aquesta entri en conflicte amb la de la majoria dels federats catalans.
Resumint, no veig cap altra sortida que donar suport a la societat catalana en el seu procés d’iniciar una nova etapa com a Estat lliure i és per això que vam participar activament a la cadena humana del 2013 i a la V del 2014. Personalment, dono el meu suport a les formacions polítiques que el 27S apostin per un procés d’independència democràtic. L’esport català segur que hi sortirà guanyant.