Ha passat al Trissino-Igualada d’hoquei patins
L’Igualada Hoquei Club va jugar el passat dissabte un partit oficial a Itàlia amb una estelada presidint el pavelló. Segons informa L’Esportiu de Catalunya, aquesta circumstància va passar en el partit de la Copa CERS que va enfrontar el conjunt igualadí amb el Trissino, on els catalans van imposar-se per 3-4 i es van classificar pels quarts de final. El delegat de l’equip, David Figueras, va fer un tuit al final del partit amb una foto de l’estelada penjada a un lateral del Palasport Comunale al costat de la bandera italiana i d’altres i amb el text “Només entrar i veure això, ja tenia bones sensacions. Gran partit”.
El delegat explica al blog de l’Igualada HC que “també hi havia altres banderes, com ara l’espanyola, però no les vaig fotografiar. Va ser una alegria veure l’estelada. Vaig parlar amb els pares del jugador català del Trissino Marc Pallarès i em van explicar que va ser ell qui la va fer posar tant enguany com l’any passat”, relata Figueras, que recorda el cas oposat en l’eliminatòria anterior contra el Turquel portuguès: “Ens van posar l’himne l’espanyol. Tots els nostres jugadors van mirar cap al terra. Un cop acabat, un jugador del Turquel va venir i em va dir: «Què, l’hem cagat, no?»”
Marc Pallarès, nascut a Caldes de Montbui i amb una àmplia experiència en l’hoquei sobre patins italià, en el qual va aterrar després de quatre temporades en el Lleida, té molt clars els seus ideals: “Allà on vaig hi va l’estelada i quan he canviat de club –Breganze, Bassano, Follonica– per diferents parts d’Itàlia, sempre l’he penjada. Fa nou anys que jugo a Itàlia i sempre l’he dut amb mi. Estic orgullós de ser català.” Tal és el seu grau de vinculació a les terres italianes que el 2013 va decidir adquirir la nacionalitat transalpina: “Segurament mai no m’he sentit espanyol a nivell federatiu i amb la nacionalitat italiana no comptes com a estranger.” Pallarès no va poder votar el 9-N perquè va tenir partit el 8-N i l’11-N i espera no faltar a les properes eleccions: “Espero i estic segur que hi seré. En les anteriors, com a molts altres catalans a l’estranger, se’ns va negar el dret a votar.”