Entrevista a Gerard López, seleccionador català de futbol
Amb només 18 anys, Gerard López va deixar el planter del Barça per fitxar pel València. Podia semblar un aposta arriscada, però la seva eclosió al conjunt valencianista li va permetre retornar a can Barça, on va formar part del primer equip durant cinc temporades. L’octubre del 2013, amb 34 anys, va ser nomenat seleccionador català de futbol, un càrrec que ostenta amb orgull perquè reconeix que per ell jugar amb la selecció catalana era especial. Sap que Catalunya afronta uns mesos decisius com a país i per això defensa que se celebri la consulta i que el poble català hi participi massivament.
Creus que el poble de Catalunya ha de poder demostrar en un referèndum quina és la seva voluntat?
Sí, em sembla que votar és un dret democràtic que tenim com a poble i com a nació que som. Considero que aquest corrent nacionalista i independentista, ha anat creixent en els darrers temps per coses que creiem que no tenim o se’ns treuen. Això s’ha demostrat amb la manifestació de l’11 de setembre del 2012, amb la Via Catalana de l’any passat… Considero que ha arribat un punt en què la veu majoritària del poble demana poder votar i expressar-se lliurement. Considero que no estem fent res fora de la legalitat. Hi ha gent que s’empara en la constitució quan, en altres temes, hi passen per sobre. És un tema delicat perquè hi ha molta gent implicada, tot un poble català, i considero que els nostres responsables polítics, que també els hem escollit democràticament, han de fer tot el possible perquè tot surti bé. Per això, el meu suport total a la consulta.
Tens clar quina serà la teva posició en la consulta?
És evident que sé d’on vinc, sé qui sóc i tothom qui em coneix sap que em sento català des que vaig néixer. Mon pare és d’Albacete però va créixer a Catalunya, ma mare és de Santa Coloma… Sóc català. Crec que és fàcil saber quin és el meu posicionament. A vegades, sent un personatge públic, havent jugat en equips de la lliga espanyola i havent estat internacional amb Espanya sembla que estigui prohibit expressar-se. Però això no és radicalitzar cap posició, simplement és confirmar un sentiment que he tingut sempre però també reconeixent que quan m’ha tocat viure a València, Vitòria i Huelva se m’ha tractat molt bé i no he tingut res en contra. El més important de tot això és intentar que hi hagi comunicació amb l’estat espanyol des de les nostres institucions i que tothom respecti l’opinió de les altres persones.
En aquest sentit, remarques que el fet de voler una Catalunya independent no és un atac a Espanya ni a ningú sinó voler un bé propi.
Jo vull el millor per Catalunya. No sé si al final d’aquest camí la solució és la independència o que se’ns donin moltes més opcions per ser un poble feliç. Escolto els debats de tots els responsables polítics per saber què és el millor. Pot ser que al final la independència no sigui el millor i hi hagi una altra via que també ens satisfaci com a poble. El que és veritat és que se’ns ha de deixar fer el camí de manera lliure i democràtica. Veig el que passa a Escòcia i, no sabem què passa en el dia a dia, però el fet que hi hagi una col·laboració del Regne Unit per poder fer la consulta, és una gran diferència. Allà no se sap qui guanyarà i aquí tampoc ningú ens assegura que el novembre guanyi el sí-sí. En qualsevol cas, jo el que desitjo és el millor per Catalunya. Ens han d’escoltar com a poble.
Com a seleccionador català, creus que els partits de la selecció catalana de futbol donen normalitat al fet de competir internacionalment i serveixen per anar sumant petits granets de sorra a la lluita?
Sí, jo vaig debutar amb la selecció el 1999. 15 anys després, estem en un moment més proper al fet que Catalunya pugui jugar com a selecció oficial. Que aquest moment coincideixi amb el fet de ser seleccionador, és il·lusionant. Sempre he dit que quan em va tocar jugar amb Espanya ho vaig intentar fer el millor possible. Tant de bo m’haguessin donat la possibilitat de triar amb qui volia jugar. Si aquests jugadors que tenim avui en dia, que són una gran generació, tenen aquesta possibilitat, serà molt bo per nosaltres. Això és el que demanem, poder triar com a persones lliures.
Quin paper faria Catalunya en un Mundial?
Tindria un paper protagonista, sens dubte. Quan jo anava a la selecció com a jugador, veia aquell vestidor amb gent com el Pep, l’Òscar, el Roger, el Celades i tots els jugadors d’aquesta generació una mica anterior a la del Xavi, el Puyol o la meva, ja eren una generació bona, la nostra crec que també i vam ajuntar-nos per fer un equip maco i la d’ara és impressionant. Vaig ser un privilegiat de poder fer una xerrada tècnica a campions del món en el meu debut a una banqueta. Si algun dia se’ns dóna la possibilitat d’entrenar-nos periòdicament, de poder preparar partits amistosos i fer una preparació més extensa, la selecció catalana seria molt competitiva.
Als vestidors on has estat, es parlava de les seleccions catalanes?
A vegades sembla que el futbolista o l’entrenador estiguin al marge de tot el que passa a la societat i jo crec que al final no deixem de ser persones. En el meu cas, sempre intento parlar clar i català. No dic que tothom s’hagi d’implicar per dir el que pensa. Jo recordo que quan jugava i em cridava la selecció espanyola, m’ho preguntaven i jo explicava que en aquell moment era l’única possibilitat que tenia. Quan em trucaven el Pichi o el Pere Gratacós i em convocaven, estava encantat de la vida i anava a jugar amb tota la il·lusió del món. Però si em trucava el Camacho i em convocava per la selecció espanyola, també era important per millorar i créixer com a jugador. Jo crec que tots els jugadors tenen un posicionament no només futbolístic sinó també personal. El dia que no et critiquin pel fet de dir el que penses, la gent serà molt més lliure per parlar. Com que saps que si dius alguna cosa fora de lloc se’t poden tirar a sobre, a vegades el jugador no s’expressa tan lliurement.
Per tant, creus que els esportistes no opinen o no s’expressen clarament per por.
Sí, segur. Ho estem veient dia a dia. En tots els àmbits de la societat, si algú aixeca la veu una mica més del compte, el critiquen. Si d’això en diuen llibertat d’expressió i democràcia, no sé on arribarem al final. Jo crec que el sentiment nacionalista ha anat creixent aquests últims temps també per això, perquè no hi ha hagut la llibertat de poder expressar-se lliurement i fer públiques les idees de cadascú.
Hi ha hagut jugadors com l’Oriol Rosell o el Marc Crosas que, potser pel fet de jugar a lligues estrangeres, poden expressar-se amb més llibertat. Què et sembla que es manifestin tan clarament?
Em sembla perfecte. Entenc que els jugadors que són convocats per la selecció espanyola estan en un punt mort perquè són catalans però ara mateix no tenen la possibilitat de jugar oficialment amb Catalunya i si els criden per jugar un Mundial, volen jugar-lo. Aleshores, pot ser que l’Oriol o el Marc assumeixin que la selecció espanyola mai no els convocarà. L’Oriol se sent català i ell té clar que la seva selecció és la catalana. Són jugadors que et fan sentir orgullós que s’expressin clarament, no tinguin por de dir-ho i el Nadal passat, tot i que venia d’una lesió, per mi va ser una il·lusió convocar-lo perquè sabia que seria un dels jugadors més compromesos.
Quin creus que ha de ser el paper dels esportistes en favor de les seleccions catalanes?
La llàstima és que es poden fer poques coses. Per nosaltres és limitat fer un partit a l’any i hi ha molta gent que en vol més. La gent voldria un altre partit a l’estiu… El jugador, si se sent català, assisteix a qualsevol acte relacionat amb la promoció de les seleccions catalanes. Si li pregunten si triaria la selecció catalana o l’espanyola, alguns diran clarament la catalana però molts diran que “ara mateix no es pot, el dia que es pogués, ja sabeu què diria”. Molts d’aquests jugadors estan jugant a altres equips de la lliga espanyola i no sempre és fàcil. Si tu et posiciones radicalment, et pot comportar problemes als clubs o a la teva vida diària.
Quins reptes tens pel futur?
Aquesta temporada continuaré a TV3, la qual cosa em fa adquirir una experiència i una manera de veure el futbol molt diferent de la que tenia quan jugava. Molt més analista, conec més equips i jugadors. Amb la selecció tinc una trajectòria més llarga, lligada fins al 2016, que és quan acaba el mandat de l’Andreu Subies. Jo he volgut implicar-me més enllà del simple fet de jugar un partit. A part de fer el seguiment de tots els jugadors catalans d’arreu del món, hi ha una implicació més gran amb la federació. Considero que ha de seguir creixent, s’han d’inculcar als nois valors com el del joc net, metodologies d’entrenament… I sobretot, donar suport a qualsevol acte federatiu, de seleccions… S’ha de ser responsable d’una àrea esportiva que s’ha de potenciar perquè els nois que avui tenen 10, 12 o 14 anys seran el futur de la nostra selecció i tant de bo sigui amb Mundials i Eurocopes.
Més enllà del 2016, t’agradaria entrenar algun club?
Ja ho veurem. Sóc una persona que viu molt al dia a dia perquè mai no saps què pot passar el dia següent. L’experiència m’ha demostrat que has d’intentar ser feliç avui i anar pensant en el futur però sense oblidar l’actualitat. Ara mateix estic bé, instal·lat a Barcelona després d’uns anys d’anar voltant. M’agrada arribar a les cases de la gent a través de TV3 perquè és interessant tenir un feedback del públic. Estic en una situació que no tinc l’exigència del jugador del dia a dia, que si perd ho passa malament. Per tant, ara mateix no penso en entrenar un club. He fet 35 anys i de moment tampoc no ho he buscat exhaustivament. M’agrada analitzar el futbol, treballar amb la federació perquè el futbol català vagi creixent i estic en un moment en el que encara he d’adquirir més experiència com a entrenador.