Entrevista a Marc Puigbert, capità de la UE Santboiana, a El 9 Esportiu
Pocs esportistes catalans s’atreveixen a parlar més enllà d’alguna frase de compromís quan Catalunya s’encamina cap a un atzucac de conseqüències imprevisibles. El capità de la Santboiana, a punt de completar la carrera de medicina, ho fa sense pèls a la llengua.
Costa molt que els esportistes d’elit opineu sobre el dret a decidir i la independència. Per què?
No entenc com algú pot qüestionar el dret a decidir, que és universal. És una cosa que no m’entra al cap. Negar a un poble o a algú el dret a opinar o votar és una actitud antidemocràtica que no té sentit.
Si arribés la consulta, té clar el seu vot?
Votaria que sí a la independència o a construir un nou estat dins Europa si es vol dir d’aquesta manera. No a qualsevol preu, és clar. El procés s’ha de fer bé. Tots els interrogants que hi ha a l’aire s’han de poder respondre. M’alegra veure que el sentiment catalanista està creixent, però jo no hi he arribat ara, sempre ho he sigut.
Un altre eminent esportista de Sant Boi, Marc Gasol, deia dilluns que els esportistes no s’haurien de posicionar.
Per què no? Som membres d’un col·lectiu com qualsevol altre. És una qüestió personal de cadascú. Qui ho vulgui dir que ho digui i qui no, doncs no. Entenc que hi hagi professionals que temin per la seva projecció en l’Estat espanyol.
Jugar amb la selecció espanyola i tenir aquest sentiment no és incompatible?
Absolutament no. Sempre he dit que algunes de les meves millors experiències com a jugador de rugbi han estat les gires amb la selecció espanyola perquè és quan he pogut jugar al màxim nivell possible. Això no treu que m’agradaria fer-ho amb Catalunya.
De fet, la federació encara lluita pel reconeixement.
Sabem que Catalunya va ser fundadora de la federació internacional i això fa el rugbi un cas diferent de molts altres.
Ara la federació espanyola aposta per convocar molts jugadors estrangers. Com ho veieu?
Es vol imitar el model d’Itàlia, que gràcies als argentins va poder fer una selecció competitiva. Però allà es van abocar molts diners per fer una lliga professional i a Espanya tots els intents de fer alguna cosa així han fracassat.
Com s’ho fa per compaginar una carrera tan exigent com la de medicina amb el rol tan determinant que té a l’equip?
És molt difícil i cada vegada ho serà més. Aquest any, de fet, comparteixo la capitania amb Josep Balsalobre. Quan hagi de començar el MIR m’hauré de replantejar la meva situació a l’equip. L’antic capità ja ho va deixar perquè no ho podia fer seguir tot.
Els seus cognoms (Puigbert i Velazco) porten el rugbi a l’ADN?
Sí. El meu pare, els tiets, l’avi, el besavi i el meu germà han estat lligats al rugbi. Vaig començar als 4 anys i el 2004 ja vam ser campions d’Espanya infantils.
La temporada passada vau ser subcampions de lliga i en aquesta esteu patint moltíssim. Què està passant?
Un cúmul de circumstàncies. Vam perdre jugadors molt determinants, en tenim de lesionats, un parell de jugadors que havien de venir no ho faran i
hi ha molta gent jove que la temporada passada va pujar al primer equip i que no s’ha trobat mai en una situació com aquesta.
Hi ha nervis? Ho dic perquè la Santboiana no ha baixat mai de la divisió d’honor.
Tenim les idees clares i amb el Lewis Williams (entrenador) estem treballant molt dur perquè arribin els resultats. El que ens ha fet més mal, més que perdre alguns partits, és que han estat derrotes per massa punts de diferència.
Fa dues temporades vau estar a punt de baixar, la següent vau ser subcampions i ara torneu a patir. No teniu la sensació d’estar en una muntanya russa?
Sí. Hem de trobar una línia més sostenible perquè les sensacions són molt estranyes, tot i que tenim la sort que el poble de Sant Boi no ens ha abandonat mai, fem el que fem.
La temporada passada és la millor que recorda?
Sí, per la gentada que venia als partits. Es va crear un clima entre l’afició i els jugadors molt emotiu.