25.11.13

“Fresno va ser un granet de sorra en el procés que estem vivint”

Entrevista a Ramon Basiana, president de la Federació Catalana de Patinatge, a El 9 Esportiu

Ahir va fer vuit anys de la votació de Roma i demà nou de la Fresno. En aquelles assemblees de la federació internacional es va votar l’acceptació de Catalunya com a membre de ple dret. Les pressions del govern espanyol ho van impedir. Però ni la federació de patinatge ni el país s’han rendit.

Vist amb perspectiva. Quines conseqüències van tenir les votacions de Fresno i Roma?
Teníem un somni i el vam tocar amb els dits, però en l’últim moment ens vam despertar. Amb el temps seguim pensant que teníem raó de fer aquell petit pas per a nosaltres, que hauria estat un gran pas per a Catalunya.

No té un déjà-vu quan recorda el paper de la federació espanyola i el del Consell Superior d’Esports (CSD)?
Si ho dius pel comportament actual del govern espanyol és evident que sí. És el “no” sense raó. El van aplicar llavors i ho estan fent ara.

Vosaltres vau apostar per anar directament a la via internacional.
Perquè el reglament i la llei ens ho permetia. No hi havia cap llei esportiva a l’Estat espanyol que ens impedís demanar l’ingrés a la federació internacional (FIRS). Després es va saber tot: les pressions que va fer el govern espanyol van impedir el reconeixement.

Si amb una federació petita des de Madrid es va actuar d’aquella manera, què passarà ara que és tot un país el que demana una consulta d’autodeterminació?
L’avantatge en aquest moment és la quantitat de gent que hi ha al darrere d’aquest procés que no és només cap a la consulta, sinó cap a la independència. Hi haurà un moment en què algú, i segurament haurà de ser de l’àmbit internacional, haurà de demanar que s’apliqui el que la gent està demanant, simplement la democràcia.

Les federacions que voleu ser reconegudes heu d’esperar el resultat d’un hipotètic referèndum o heu de seguir el vostre propi camí?
Sembla lògic pensar que si Catalunya és independent, l’endemà totes les federacions seran reconegudes. Amb tot, nosaltres seguim treballant en l’àmbit internacional per buscar complicitats perquè en qualsevol moment i independentment de la situació política puguem ser reconeguts per la FIRS.

Això explica el desembarcament de fa uns anys a l’Amèrica del Sud?
La proposta per entrar en la seva confederació va ser d’alguns països sud-americans. Volien que anéssim a competir allà per ajudar-los a créixer, esportivament parlant. L’Argentina sempre ha estat una gran potència, però els altres països han anat creixent gràcies a la nostra col·laboració. Ara bé, el nostre àmbit natural és a Europa. Allò ens ha servit per crear complicitats, però els que ens hem de guanyar són els de la FIRS.

És possible una tercera votació amb el reconeixement de Catalunya sobre la taula?
Hi ha dos camins oberts. El de la societat civil que demana la independència i l’altre, el nostre, de seguir treballant per si hi ha l’oportunitat de ser reconeguts un altre cop.

De fet, teniu la vostra pròpia comissió de la transició nacional?
Sí, és clar. Tenim tres objectius bàsics. El primer, estar preparats perquè l’endemà de la independència puguem obtenir el reconeixement. No voldríem perdre temps a no poder competir durant un hipotètic procés de negociació. El segon, buscar en el nostre entorn el màxim suport dels esportistes i clubs perquè donin suport a la independència; i el tercer, veure com podem pressionar altres estaments estatals perquè posin cada cop menys problemes per anar a buscar la consulta.

Hi ha relació amb la FEP?
A Roma i Fresno ells tenien tot el dret a voler que no fóssim reconeguts, però la situació de força que van aplicar amb el CSD va ser desproporcionada. Ara mantenim àmbits de col·laboració estrictament relacionats amb situacions internes, però en l’àmbit internacional no ens hem trobat ni ens trobarem mai, òbviament.

Podríeu col·locar-hi un president afí?
És molt complicat que com a catalans tinguem el nostre propi candidat i que, a més, ens ajudi. Segons el reglament del CSD, cap federació autonòmica pot tenir el 50% o més de membres en la seva assemblea. Així, tot i que nosaltres tenim més del 50% de clubs i esportistes, mai podrem tenir aquest percentatge en la FEP. I encara que el president fos català, només cal recordar que el CSD va fer dimitir el president (Antoni Martra) abans de Fresno, quan van saber que nosaltres havíem demanat el reconeixement.

Els estatuts de la FIRS, però, ja no permeten l’entrada a països que no siguin estats?
Els van canviar després de la segona votació a Roma i ara els han tornat canviar. Els hem d’estudiar per veure si hi ha portes obertes i després trobar les complicitats necessàries. Els estatuts sempre es poden modificar. És el mateix que passa en la política. La Constitució no permet fer un referèndum? Doncs canviem-la. És de sentit comú. Només fa falta la voluntat política per canviar-la. Cap llei no és la mare dels ous.

Últimament hem vist la FEP, els polítics espanyols i fins i tot mitjans de Madrid molt influents inflant pit pels títols mundials d’una selecció, la d’hoquei, formada pràcticament per jugadors catalans. Com ho entomeu?
És el que hi ha. Aquí fas tota la feina, tens els centres de tecnificació amb el suport de la Secretaria, anem preparant els jugadors i a l’hora de competir se’n van a una altra banda. Ells inflen pit, sí, però això no només passa en el nostre esport. Rajoy va rebre l’altre dia els tres campions del món de motociclisme catalans. Ja em diràs qui ha fet la feina perquè aquests pilots puguin arribar a ser campions del món. Rere hi ha la federació catalana, el RACC, el Circuit de Catalunya, etc. Això passa a tot el món de l’esport. La base es treballés a Catalunya i els mèrits se’ls emporten a Madrid. És una situació incòmoda, sí.

Com a dirigent es pronuncia molt clarament a favor de la consulta i la independència. Què han de fer els esportistes?
Ells el que volen és competir en el seu esport al màxim nivell. A la llarga, però, s’aniran manifestant més. N’estic convençut. Aviat es començaran a manifestar més clarament per la situació que estem vivint al país.

Per què no ho fan ara?
En general els polítics de Madrid són massa venjatius. A la gent que diuen segons quines coses els castiguen. I llavors penses: i la democràcia on és? I la llibertat d’expressió? És la gran diferència entre l’Estat espanyol i nosaltres.

Catalunya ha deixat de jugar amistosos. Era perdre el temps?
Jugar sense l’emoció de guanyar o perdre no és el mateix. El que motiva ï agrada és competir oficialment, i per això aquells partits s’han deixat de fer. Però preparem alguna cosa de cara al futur, això sí que ho puc dir.

Com ara?
A l’octubre del 2014 celebrarem el desè aniversari del títol mundial de Macau. Ho farem independentment de quina sigui la situació política. Intentarem reunir tots els jugadors de la final (Catalunya-Anglaterra) i després jugar també dos partits amb la selecció absoluta masculina i femenina. Serà una festa de celebració i depèn de com vagin les coses al país potser celebrarem més coses i tot.

De moment, però, hi ha una altra mala notícia: el decret de federacions espanyol. Com us afectarà?
És un exemple més de tot el que està passant a Catalunya aquests últims mesos, com ara les inspeccions de treball que tenien una intenció clarament política per perjudicar-nos. Veurem què decidim a través de la UFEC, però nosaltres ens negarem rotundament que nens i nenes de cinc o sis anys que només juguen campionats a Catalunya paguin un dret a la federació espanyola. No té cap sentit.

Els clubs de l’OK Lliga no haurien d’organitzar ells mateixos la competició?
És una decisió de la seva associació, però em sembla que és necessari perquè ells hi sortirien guanyant. Les federacions encotillem massa.

La crisi com l’esteu passant?
Doncs estrenyent-nos el cinturó, com tothom. Abans ja ens vam reajustar i això ens ha permès no apujar el preu de les llicències perquè els clubs també estan patint molt. Hem aguantat bastant bé, però hem hagut d’anul·lar totes les gires per l’Amèrica del Sud. Els diners els necessitem aquí per als esportistes i els clubs. En el moment que torni a revifar l’economia hi tornarem a anar.

La FIRS tampoc passa un bon moment?
Molts esports estan en crisi, però revifaran. El patinatge de velocitat continua la cursa per ser olímpic. Si nosaltres estiguéssim en la FIRS com a federació reconeguda i treballant-hi activament tindríem més possibilitats, aquesta és la realitat.

Però el president, Sabatino Aracu, manté que el reconeixement de Catalunya seria un obstacle per al reconeixement olímpic?
Hi ha molta gent indocumentada que pensa que sempre que hi ha Catalunya pel mig tot s’ensorra i tot és catastròfic. Però tenim l’exemple de l’últim mundial de natació a Barcelona. Com ha funcionat l’organització? De manera fantàstica. Aquesta és la realitat i en el món de l’esport se sap que aquí es fan les coses bé.

Hi continua parlant, amb els dirigents de la FIRS?
N’hi ha que em reconeixen que van votar en contra, però que va ser un error. Si ara anéssim a una altra votació seria molt diferent perquè molts governs del món, en l’àmbit polític, veuen què és el que està passant al nostre país i en aquell moment tot era més desconegut.

La vostra lluita per ser reconeguts va ajudar a reconèixer Catalunya com a país?
Va ser un granet de sorra en tot el procés que estem vivint ara cap a la independència i no ho dic només per la gent de fora, sinó també pels catalans.

Entrevista i fotografia: El 9 Esportiu