Text elaborat per la sectorial d’esportistes de l’ANC i la Plataforma ProSeleccions
El crit d’alarma que vam fer la setmana passada quan vam descobrir les intencions de l’Estat de recentralitzar i buidar de contingut les competències exclusives en matèria d’esports que ostenta la Generalitat, amb la imposició d’una llicència esportiva única per a tot l’estat espanyol, està plenament justificat amb la primera lectura de l’avantprojecte de modificació de la Llei de l’Esport 10/1990, de 15 d’octubre, que hem pogut analitzar.
Emmarcat en les mesures de simplificació administrativa per a ciutadans i empreses, el govern central pretén modificar la llei de l’esport espanyola, en el seu article 4, en el sentit d’obligar a establir una llicència esportiva única per a tot el territori espanyol.
Analitzem com afectaria a les federacions catalanes que aquesta proposta fos aprovada tal i com figura en l’avantprojecte de llei presentat.
En primer lloc, s’estableix que per poder participar en totes les competicions esportives oficials de caire estatal i també autonòmic serà requisit imprescindible estar en possessió de la llicència esportiva única. Per tant, tots els esportistes catalans que competeixin, encara que sigui només en l’àmbit català, estaran obligats a obtenir la llicència única espanyola. Avui en dia, en canvi, aquells esportistes que només participen a competicions organitzades per les federacions catalanes no tenen l’obligació d’obtenir una llicència estatal. Aquest canvi també podria fer incrementar la despesa dels esportistes, que haurien de pagar un preu de llicència superior al que paguen per participar només en competicions catalanes. Les llicències de les federacions catalanes desapareixeran i la llicència única espanyola l’expedirà la federació catalana seguint les condicions i requisits que marqui la federació espanyola corresponent.
En aquests requisits i condicions es preveu que les federacions espanyoles establiran unilateralment la compensació econòmica que han de percebre, per les competències que tenen atribuïdes. La quantia de la compensació que hauran de pagar les federacions catalanes l’establirà la federació estatal en la seva assemblea general.
Una altra conditio sine qua non per poder participar en les competicions esportives que estableix l’avantprojecte és l’obligació d’inscriure la llicència en un registre únic de la federació espanyola corresponent. Serà la federació estatal la responsable d’elaborar i controlar el cens dels esportistes federats. Les federacions catalanes hauran de remetre, obligatòriament, tota la informació dels seus federats a l’espanyola, per tal que aquesta elabori i actualitzi el cens de les llicències esportives.
Cal destacar que l’avantprojecte també preveu la possibilitat que les federacions espanyoles expedeixin les llicències elles mateixes, i no les catalanes. Això passarà en el cas que no existeixi una federació autonòmica d’aquell esport, si una federació autonòmica ho demana, si una federació catalana no es troba integrada en l’espanyola o “en aquells supòsits que així sigui determinat per l’assemblea general de la federació espanyola”.
Així, doncs, es preveu que unilateralment i a la seva exclusiva voluntat, les federacions espanyoles podran assumir les competències per expedir les llicències d’una federació autonòmica quan així ho vulguin i sense més explicacions, rescatant per al seu propi benefici aquesta competència que fins avui tenen atribuïdes les federacions autonòmiques.
La reforma també afecta l’àmbit punitiu. Seran les federacions espanyoles les que podran inhabilitar un esportista per obtenir la llicència en casos de dopatge, al marge que l’àmbit de competició sigui autonòmic o no.
En definitiva, si s’aprova aquest projecte de reforma de la Ley del Deporte, tal i com es pretén en l’avantprojecte, estarem davant d’un buidatge total de les competències que tenen les federacions catalanes, d’un atac a l’autonomia i la gestió de les nostres federacions i d’una invasió competencial de primer ordre en l’àmbit esportiu que, recordem, constitucionalment és una matèria exclusiva de les comunitats autònomes.