08.11.13

Identifiquem bé l’enemic

Article de Toni Romero a El 9 Esportiu

El govern espanyol, després d’un any llarg menystenint el clam del poble català per decidir el seu futur, després d’haver ignorat la base popular del moviment i haver-lo atribuït poc menys que a un deliri messiànic del president Mas, per fi s’ha adonat que la cosa va de veres. M’ho fan pensar totes i cadascuna de les decisions que està prenent en els últims mesos. Fa un any, totes les represàlies anaven dirigides a fer emprenyar el president o el conseller Mas-Colell, un signe inequívoc que no es prenien seriosament l’arrel popular del moviment independentista. No és que hagi minvat, aquesta estratègia de desgast als màxims representants institucionals catalans. La imposició que fos la vicepresidenta Sáenz de Santamaría qui tanqués l’acte de Foment, o el vet que fos el president Mas qui fes la salutació de benvinguda als participants en el Fòrum de la Mediterrània, el mes passat, són els exemples més recents.

No han deixat ni deixaran de tocar el voraviu, però últimament han diversificat l’estratègia. Conscients que el sobiranisme té una amplíssima llista d’adhesions, les prioritats són ara furgar i dividir aquest vast grup que està per la independència o, si no hi està, com a mínim és afí a CiU o ERC. Per això escatimen un munt de milions del fons de liquiditat. Per pagar els proveïdors des de Madrid -els que els convingui, és clar-, presumir-ne i, amb un cinisme davant el qual costa mantenir les formes i la serenitat, tenir la barra d’exigir a la Generalitat que afirmi públicament que els proveïdors cobren gràcies a Madrid, com va fer ahir el… (qualifiqueu-lo vosaltres) ministre Montoro.

Se suposa que el col·lectiu de farmacèutics és proper a CiU, i d’aquí tot el que els està passant. Però l’esport català, i la seva màxima representació com són les federacions, s’ha mostrat inequívocament compromès amb el sobiranisme. Per això volen imposar la llicència única -expedida, per descomptat, per la federació espanyola corresponent- passant per sobre de la llei de l’esport i del mateix Estatut. Per cobrar les quotes i, a imatge del que fan Montoro i De Guindos amb Mas-Colell, transferir la quantitat que vulguin (sempre poca) i quan vulguin (sempre tard) a les federaciones autonómicas. Per tenir-les escanyades i collades. Perquè facin bondat i s’oblidin de les ocurrencias independentistes. No crec que amb aquesta mesura puguin fer un dany irreparable perquè la majoria de l’esport que es practica a Catalunya no traspassa les fronteres del Principat i, per tant, la llicència espanyola no hi pinta res. Però per si de cas, i com ja han entès els farmacèutics que ahir es manifestaven davant la delegació del govern de l’Estat i no a la plaça de Sant Jaume, em permeto recordar als presidents de federació, als clubs, als esportistes i a tot el sector en general, que justament el que vol el PP és que es girin contra el govern català. I aquesta és una trampa en què cap català hauria de caure. Als governs se’ls ha d’exigir sempre eficiència, però mentre el de l’Estat sigui un enemic declarat que la democràcia parli a Catalunya, qualsevol altra qüestió ha de ser secundària.