03.11.13

Un nou atac del govern espanyol a l’esport català

Article de la sectorial d’esportistes de l’ANC i la Plataforma ProSeleccions sobre la llicència esportiva única

El govern espanyol ha perpetrat un nou atac a l’autonomia i als principis bàsics de supervivència de les federacions esportives catalanes. En aquest cas es proposa crear una llicència esportiva única per tot l’estat espanyol, atacant les competències exclusives que té la Generalitat de Catalunya. Aquesta proposta es recull a l’informe elaborat per la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques (CORA), que es troba inclòs dins del Reial Decret 479/2013 de 21 de juny.

Si a tot l’informe ja s’hi respira un clar esperit recentralitzador, en el cas de l’esport es demostra l’interès descarat d’acabar amb l’autonomia de les federacions esportives de les Comunitats Autònomes. L’intent d’implantar una llicència esportiva única per a tot l’estat espanyol envaeix les competències exclusives que té assumides la Generalitat de Catalunya i és un intent de laminar, encara més, les competències i atribucions de les federacions catalanes. Per entendre’ns, és una LOAPA esportiva.

Si es porta a terme la proposta unificadora, la llicència esportiva única l’haurà de tramitar la federació espanyola de cada esport. Això deixarà sense cap marge de maniobra les federacions catalanes, que fins a data d’avui han gestionat i expedit les llicències atenent al coneixement i circumstàncies específiques de cada esport i del territori. El fet de buidar de contingut les competències de les federacions catalanes és atemptar a la seva supervivència i un intent de transformar-les en meres delegacions territorials, on la principal funció que tindran serà executar les decisions que prenguin les federacions espanyoles i el Consejo Superior de Deportes.

A més, en clau econòmica, aquesta imposició de la llicència única també pot ser molt perjudicial pels interessos de les federacions catalanes. Poden trobar-se amb el cas que les federacions espanyoles facin una recaptació centralista de les quotes i els atorguin una proporció molt menor del que reben a dia d’avui, que en molts casos és imprescindible perquè puguin sobreviure. I també els esportistes poden veure’s perjudicats per una pujada del preu de les llicències, aplicada indiscriminadament per les federacions espanyoles.

Sigui com sigui, aquesta és una nova mostra de la desconsideració que té el govern espanyol cap a l’esport català, del qual només li interessa l’aportació humana i logística als èxits de les seleccions espanyoles. Ens hem de plantar i no tolerar un nou atac com aquest. L’esport català no ho pot permetre.

Amb un estat propi que ens defensés i sense dependre d’un altre estat que sistemàticament ens perjudica podríem garantir que l’esport català tingués vida, personalitat pròpia i supervivència per molts anys. No ens podem aturar, hem de seguir treballant per aconseguir-ho.