07.06.13

L’única selecció catalana que ningú no pot frenar

Article d’opinió de Xavier G. Luque, periodista de La Vanguardia

Els que vam viure la polèmica assemblea de Fresno, al novembre del 2004, on tota mena de moviments polítics sota mà van posar fre a les aspiracions del patinatge català, sabem perfectament que la lluita per les seleccions catalanes té un recorregut molt llarg i farcit de dificultats. No fa gaire, amb el reconeixement de Gibraltar per part de la UEFA, n’hem viscut un nou capítol. Si Catalunya hagués seguit el camí correcte, com ho va fer la colònia britànica abans que la UEFA blindés els seus estatuts, ara tindria una porta semioberta d’una força mediàtica descomunal. Pero el futbol català no va fer els deures i ara ja és massa tard

Com més trascendència popular té un esport, més grans són les traves que han de superar els esportistes catalans per aconseguir un reconeixement ple i poder competir sota la seva bandera nacional. Justament per aquest motiu, sempre m’ha sorprès la poca astúcia que s’ha demostrat en no apostar de valent per l’únic esport de gran abast popular on no es pot impedir de cap manera legal o il·legal l’existència d’una selecció catalana: el ciclisme de carretera.

Les peculiaritats d’aquesta disciplina -on les seleccions reals tenen molt poca activitat- permet crear un equip professional amb bandera catalana, anomenar-lo sense mitges tintes Catalunya i portar-lo a les curses més importants del món, des de la Vuelta a Espanya fins al Tour de França, passant pel Giro d’Itàlia, la nostra Volta, totes les clàssiques…

En el fons, tot és una qüestió de pressupost. Però amb paciència i bitllets es poden reunir ciclistes catalans de nivell per començar. Catalunya té prou potencial, no només de corredors sinó també de tècnics i auxiliars de primera fila internacional que ara mateix formen part dels millors equips internacionals. I, si calgués, es podria completar una plantilla de nivell amb ciclistes estrangers, per poder començar a competir amb garanties. No és cap bogeria, fa anys que ho fa Euskadi amb l’equip Euskaltel i ha arribat a competir al Tour amb la ikurriña com a bandera oficial. L’equip basc, que només admetia ciclistes de la terra, acaba d’obrir-se a esportistes de fora.

Però tampoc en aquest àmbit on no hi hauria impediment de cap mena s’ha fet mai el pas ferm endavant. L’any 2009, aprofitant l’embranzida de l’arribada del Tour a Barcelona, l’equip ciclista Catalunya va estar ben a prop de néixer. En aquell moment es tractava de començar en un segon nivell, per anar millorant a poc a poc i arribar a la primera divisió, la del Tour de França. Amb un pressupost que ja estava pràcticament enllestit de 4 milions d’euros per temporada. Lamentablement, la iniciativa no va tirar endavant per només 200.000 euros que no hi va haver manera d’obtenir de cap finançament públic. Només 200.000 euros! Una altra ocasió perduda. I de les grosses.