Entrevista d’El 9 Esportiu a Jordi Merino, president de la FEEC
La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) sorprenia ahir a la tarda amb un comunicat en el qual anunciava la creació de l’Àrea de Transició Nacional, que té com a objectiu últim el trencament amb la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya (FEDME). El seu president, atrafegat per les trucades de felicitació que va rebre tota la tarda, explica quin camí seguirà la FEEC a partir d’ara.
Com van decidir fer aquest pas?
Formava part del nostre programa [Jordi Merino va ser reelegit com a president recentment] i a la nostra llista hi teníem destacats militants independentistes. El col·lectiu excursionista ha estat sempre molt amatent als temes nacionals i molt arrelat al territori. Atès això, vam creure convenient apostar per una transició com aquesta.
Seguiran el seu pas altres federacions?
Ens agradaria que la resta de federacions veiessin l’esforç que estem fent. És molt important per a l’esport català. Si nosaltres som capaços d’aportar un granet de sorra i d’obrir camí, creiem que moltes federacions també es poden adherir a aquesta transició. Cal que tinguem unes bases fetes si anem cap a l’Estat propi.
De què depèn el trencament amb la FEDME?
És un tema assembleari. La junta farà allò que diguin les entitats en l’assemblea, però dubto que diguin que no, perquè el nostre col·lectiu és molt sensible als temes de país. Caldrà valorar els pros i els contres d’aquesta decisió i obrir el debat a les entitats. Però tinc clar que hem de vetllar pels esportistes catalans i, atesa la situació actual, creiem que aquest pas és molt important. Per a ells i per al país mateix.
L’assemblea té data?
Encara no. Abans hem de celebrar l’assemblea ordinària i volem fer un cicle dirigit a les entitats al Cercle Català de Negocis per informar sobre els passos a seguir. Però volem que sigui a curt termini, que això no s’estanqui. Cal tenir-ho tot preparat per a quan calgui fer el pas.
Pas a pas.
Ja n’hem fet. En els Sky Games [celebrats l’estiu passat a la Ribagorça] ja vam aconseguir que els catalans que volguessin competissin amb la samarreta del país, encara que en la categoria Open.
Que les relacions amb la FEDME no siguin bones accelera aquest procés?
No. Les nostres decisions no depenen de les relacions amb els altres. Fem el nostre camí, i de mica en mica, creiem que farem el cim. Que tinguem una relació més o menys cordial amb els altres no té importància. Defensarem la nostra idea.
Temen algun tipus de represàlia de la FEDME?
Personalment, crec que no n’hi haurà, però potser m’equivoco.
Com creu que respondran les entitats?
He rebut una pila de trucades de felicitació aquesta tarda. Fins i tot un president d’una altra federació m’ha demanat que li expliqui el projecte per tirar-ho també ell endavant. La resposta és positiva, i més l’endemà que el Tribunal Constitucional hagi suspès la declaració de sobirania.
Com ho rebran els esportistes?
Molts volen competir amb la samarreta catalana. Des de Núria Picas a Just Sociats i el mateix Kilian Jornet. Fins ara ho han hagut de fer per força amb l’espanyola.
El comunicat diu que preparen un acte de reconeixement als esportistes.
Conjuntament amb la Plataforma i l’ANC farem un reconeixement als esportistes que han demostrat que no s’amaguen i que treuen una senyera allà on van, encara que competeixin amb la selecció espanyola.
Si l’assemblea vota la separació de la FEDME, quin serà el següent pas a fer?
Això és el que ha de preparar aquesta àrea recentment creada. El seu objectiu és treballar en el guió que caldrà seguir l’endemà de l’assemblea. Estem començant a treballar aquests temes. Tot just avui [per ahir] farem la segona reunió de l’Àrea de Transició Nacional.
Coneixen precedents en altres països?
Per ara, no. Vaig estar vinculat amb l’ingrés de Kosova a la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA). Vaig parlar amb ells en una assemblea a Amsterdam i em van explicar com havien fet la separació. Però el seu cas és diferent al nostre. Jurídicament potser és igual, però la situació va ser una altra.
I la internacional, com ho encaixarà?
Tenim bona relació amb els estaments internacionals. Anem a totes les reunions perquè la marca Catalunya hi estigui representada. Hem de crear vincles, i no serà fàcil. Però si el país segueix el procés sobiranista, nosaltres serem els primers a ser-hi.