Entrevista a Jaka Lakovic, ex jugador del Barça de bàsquet
Jaka Lakovic és un dels millors bases europeus de l’última dècada, en què ha aconseguit una quinzena de títols amb el Panathinaikos i el Barça. Precisament a Barcelona va integrar-se perfectament i va esdevenir un “nou català”. Tot seguit ens explica el moment
esportiu que està vivint i com veu la situació social a Catalunya.
Abans de res, explica’ns com està anant la temporada. Has marxat del Galatasaray i ara jugues l’Avellino italià. Com ho portes?
El canvi m’ha vingut molt bé personalment perquè després de quatre mesos amb pocs minuts al Galatasaray volia jugar. M’agrada molt el bàsquet i vaig començar a jugar per això, i tenia ganes de tenir més minuts. Aquest va ser el primer motiu del canvi, i per això ara mateix estic molt bé. He vingut a un equip on a la primera volta van tenir molts problemes i ara estan en una posició dolenta. Tenim per davant un gran repte, molt diferent del que jo estava acostumat. Fins ara sempre havia lluitat pels títols, però ara ho haurem de fer per aconseguir la permanència a la primera divisió i, si les coses van molt bé, entrar al play-off.
Havies jugat a Grècia, a la lliga ACB, a Turquia i et faltava la lliga italiana.
Sí, també és una de les grans lligues europees tot i que ara mateix no és tan forta com la lliga ACB o la russa. Però sempre és molt competitiva i aquí per exemple juguen molts jugadors americans, per la qual cosa l’estil de joc és molt ràpid. És molt interessant i també pel prestigi que té a Europa.
Ja ets un jugador veterà, quin ha estat fins ara el millor moment de la teva carrera?
Se’m fa difícil dir-ne un de sol. Els millors han estat els anys al Panathinaikos i a Barcelona. Totes les temporades allà van ser molt bones, tant personalment com amb els equips, perquè vam aconseguir tots els títols.
A Barcelona vas ser un jugador important i vau guanyar l’Eurolliga i diverses lligues ACB, com valores aquestes 5 temporades?
Molt bé. Teníem l’equip amb més títols guanyats entre tots els jugadors, amb més bon palmarès personal. Un dels millors equips de la història del Barça, i per això en guardo molt bon record. I no només per això, també pel grup que vam formar, on érem amics.
A diferència d’altres jugadors estrangers, t’has integrat perfectament a Catalunya i has entès que el poble català és especial. Què t’ha sorprès més?
Quan vaig arribar no coneixia gaire el fet català, però amb el temps vaig aprendre que el Barça significa molt més que un club, és una institució no només esportiva sinó que inclou el catalanisme, un sentiment molt important per la gent d’allà. Per això s’ha de respectar encara més un club així, perquè representa molta gent no només des del vessant esportiu sinó també des del sentimental. És una institució que representa Catalunya.
Deus saber que des del passat 11 de setembre políticament el país està afrontant una etapa de transició. Què et sembla?
Estem en una època de democràcia on la gent pot sortir al carrer a reivindicar allò que vol. I crec que l’Onze de Setembre el poble de Catalunya va demostrar que té moltes ganes de construir un nou estat, Catalunya. Crec que s’han fet passos perquè això sigui realitat, el primer era que la gent es manifestés i això s’ha fet, s’ha demostrat la voluntat. Veure els carrers de Barcelona plens de gent va ser molt emocionant.
Creus que es pot comparar amb el procés d’independència d’Eslovènia?
Sincerament, no ho sé. Sempre es pot comparar però jo mai vaig entrar en temes de política i no sé ben bé el que va passar. En els dos casos no en sóc un expert. El més important és que la gent ha demostrat el que vol, no es pot passar per alt tanta gent amb ganes de tenir un estat propi, això sempre és important.
Estàs a favor que el poble català pugui decidir el seu futur amb un referèndum?
Sí, aquest va ser el cas d’Eslovènia, on la gent va decidir que Eslovènia havia de ser un estat independent. La cosa va anar així. Però en el cas d’Espanya i Catalunya crec que un referèndum sí que es pot ser però, si estic ben informat, no seria directament vinculant. Em diuen que la llei no permetria la separació directa. Sempre és un tema complicat i ja sabem que la política no té fronteres i aquí tothom té els seus interessos i els protegeix. Parlar d’això resulta molt difícil perquè no tenim tots els detalls.
Tornant al bàsquet, a Catalunya hi ha molt bons jugadors. Quin nivell creus que tindria una selecció catalana amb Navarro, els germans Gasol, Ricky Rubio…?
Si algun dia Catalunya té una selecció pròpia segur que ho farà molt bé. A Catalunya hi ha molts jugadors d’un nivell altíssim i estic segur que la selecció de bàsquet de Catalunya tindria un paper molt destacat a Europa.
I en altres esports?
Sí, hem parlat només de bàsquet però en molts altres esports és evident que també.
La teva companya és catalana. En un futur us agradaria viure en una Catalunya independent?
Sí, clar, per què no? La meva nòvia sempre ha tingut moltes ganes de viure en un país que es digui Catalunya. Jo crec que viure allà estaria molt bé, per exemple a Barcelona que és una ciutat meravellosa.
PODEU LLEGIR L’ENTREVISTA SENCERA AL NÚMERO 48 DE LA REVISTA SELECCIONA’T