Albert Edjogo-Owono, jugador internacional de Guinea Equatorial, analitza el rival de Catalunya
Nigèria és un país tan extens que sembla impossible parlar-ne d’una manera general. El país més habitat d’Àfrica té una població dividida a parts iguals entre musulmans i cristians. A més, és un dels països amb major projecció econòmica arreu del món gràcies a l’explotació de petroli i de gas. Tot i així, com passa a la majoria de territoris amb abundància de recursos naturals i mala gestió política, hi ha moltes desigualtats al país. Lagos, l’antiga capital, és un caos absolut que agrupa vuit milions d’habitants sense cap ordre ni control. Obafemi Martins, l’actual estrella del Llevant, en pot donar fe. I és que, fa uns anys, mentre conduïa el seu Mercedes pels carrers de Lagos, va ser assaltat per uns encaputxats que van obrir foc sense cap pietat. ‘Oba Oba’ va accelerar per salvar la vida… i ho va aconseguir per ben poc. Encara avui afirma, esgarrifat, que algú des d’allà dalt el protegeix. Aquesta autèntica anarquia ha fet que la capital de Nigèria es traslladés més al Nord, a un lloc més calmat: Abuja.
Els nigerians viuen la vida amb passió, sense por de res. A vegades, aquesta conducta poc reflexiva genera conflictes, però també posa intensitat als bons moments. I la selecció nigeriana dels anys 90 n’és un bon exemple. Les Super Àguiles van ser l’orgull d’Àfrica durant una dècada d’èxits sense precedents al futbol africà. L’any 1994, després d’acaronar el títol en les dues edicions anteriors, es va proclamar campiona d’Àfrica. Al mateix any, al Mundial dels Estats Units, va mostrar un joc vistós i atractiu per al gran públic. Només era l’avís del que venia. Als JJOO d’Atlanta 1996, els nigerians van deixar tothom bocabadat amb un futbol d’escàndol. Feia goig veure la contundència de West, l’electricitat de Babayaro, Ikpeba i Lawal, la consistència d’Oliseh, l’elegància de Kanu, la velocitat de Babangida, l’explosivitat d’Amunike i Amokachi… Totes aquestes virtuts posades a disposició del cervell de l’equip: Agustin ‘Jay Jay’ Okocha, un ídol nacional. En el camí cap a la medalla d’or, Nigèria es va desfer d’autèntics monstres futbolístics com Mèxic, la Brasil de Ronaldo i Argentina a la gran final, amb gol d’Amunike ‘in extremis’ que els donava la medalla d’or.
Després va arribar el Mundial 1998 i Nigèria va fulminar Espanya a la fase de grups. Al igual que quatre anys enrere, però, van caure als vuitens de final.
A partir d’aquí, la selecció nigeriana va entrar en una crisi profunda de joc, incapaços d’assolir amb èxit un relleu generacional amb garanties. Els aficionats, acostumats a assaborir la victòria en les bones èpoques, van acabar per rebel·lar-se a finals de 2011, quan la selecció va quedar fora de la Copa d’Àfrica 2012 amb un trist empat davant Guinea a Abuja, la nova capital nigeriana. Tothom demanava responsables per aquella desfeta. L’honor nacional quedava ferit.
L’equip que dirigeix Stephen Keshi s’ha refet i sí que serà present a la Copa d’Àfrica de 2013 que comença a finals de gener. El futbol que presenta Nigèria no és, ni de bon tros, tan atractiu com el d’aquell equip de somni dels anys 90.L’estil de joc actual és ben diferent. Defensa contundent, centre del camp rocós amb la presència d’Obi Mikel (Chelsea) i un atac, això sí, ràpid i demolidor. Davanters potents, imparables en la carrera llarga i amb el gol entre cella i cella. Musa (CSKA Moscú) Ideye (D.Kiev) Ameobi (Newcastle), Uche (Vila-real) i la nova referència del futbol nigerià: el davanter del Chelsea Victor Moses.
El joc de Nigèria no enamora. Intens en la pressió i ràpid en la sortida al contraatac amb cinc homes. Poca cosa més. Costa d’Ivori, Ghana, Tunísia, Zàmbia, Mali, Marroc o Sud-àfrica són equips més complets que les Super Àguiles. Això sí, en una Copa d’Àfrica, torneig curt i explosiu, aquesta nova identitat de joc de Nigèria podria donar els seus fruits. El dia 2 de gener, a l’Estadi de Cornellà-El Prat, podrem veure in situ el futbol dels nigerians davant la selecció catalana.
Albert Edjogo-Owono
Jugador internacional de Guinea Equatorial i analista de futbol africà