14.11.12

“Un país amb una realitat nacional té dret a tenir seleccions pròpies”

Entrevista a Joan Herrera, candidat d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)

Com valoraria la feina feta pel Govern en els últims dos anys al voltant de les Seleccions Catalanes?
Nosaltres som ferms partidaris de les seleccions catalanes i de que puguin jugar competicions oficials sense cap restricció. Des d’aquest punt de vista, pensem que potser en els últims 2 anys no ha estat un tema prioritari pel govern. Entenem que amb un govern del PP a Madrid es compliquen les coses, i més amb la vocació recentralitzadora que està tenint, però pensem que potser és un tema que ha quedat massa en segon terme.

Les enquestes indiquen que una gran majoria de la població està a favor de que Catalunya tingui seleccions esportives pròpies En concret, pràcticament tres quartes parts dels votants del seu partit hi són favorables. Quines accions s’han de dur a terme en concordança amb aquest clamor popular?
Hi ha una tasca a fer bàsicament de convenciment als organismes esportius internacionals. Aquesta tasca ja s’ha fet però s’ha d’accentuar en el tema d’exposar la nostra realitat i buscar situacions semblants en altres estats. En l’etapa en què estem, ara que Catalunya té un reconeixement propi dins l’estat espanyol, exemples com el típic del Regne Unit ens serveixen per explicar què volem. Fonamentalment  hi ha la tasca de relació amb els organismes internacionals a nivell esportiu i una tasca d’explicació de què és Catalunya i d’aquest sentiment absolutament majoritari de la gent que entén que el més normal en un país que té una realitat nacional indiscutible és que tingui el dret a tenir seleccions nacionals. Jo prioritzaria això, i alhora, lògicament s’ha d’ajudar i promocionar totes aquelles federacions catalanes i organismes que ja han avançat en aquesta línia. Per tant, d’alguna manera, cal continuar una tasca de suport als passos que anem fent, que a vegades són molt complicats, però que es va avançant també.

Per tant, el nou govern ha de marcar-se com una de les prioritats en l’àmbit esportiu les Seleccions Catalanes?
Hi ha un perill que pot afectar aquest tema, com d’altres, que és que el procés que s’ha obert ara a Catalunya, que és interessant i ha d’acabar amb una consulta, no ha de fer perdre de vista al govern i al Parlament que això és un procés que serà llarg. Ara ja es comença a veure que la idea de fer eleccions i un referèndum al cap de dos mesos no serà possible. Serà un procés complicat que portarà temps, costarà fer la consulta i després caldrà veure què en surt i negociar amb l’estat. Per tant, un perill seria fer tot aquest procés i deixar-nos pel camí la continuïtat d’una tasca més possibilista com són les seleccions, que en el marc actual també creiem que s’hi pot avançar.

Quin paper han de tenir les Seleccions Catalanes com a representació internacional de l’esport del país?
El paper que els pertoca en tant que seleccions nacionals. Aquí ha d’haver-hi la tasca fonamental del món esportiu, estricte, però amb un suport institucional al darrere. Que no es vegi això com un obstacle que pot complicar les coses per l’objectiu substancial. Per tant, el govern i el Parlament han de tenir una tasca més activa a l’hora de donar aquest suport.

Tenint en compte que les Seleccions Catalanes són estructures d’estat, la Secretaria General de l’Esport ha de marcar com a objectiu que s’aconsegueixin més reconeixements internacionals a curt termini?
Exacte. Per això dic que em preocupa que amb el procés que s’ha obert, això es pugui deixar de banda. Aquesta tasca de buscar reconeixements ha de continuar independentment del que pugui passar amb el procés que porta a la consulta, etc. Els objectius a mig termini no han d’impedir aconseguir objectius a curt termini.

Què fa falta perquè les federacions que encara no estan reconegudes internacionalment apostin de manera ferma i decidida per les Seleccions Catalanes?
És un procés que va molt lligat a la mateixa intuïció o sentiment de la gent. En la mesura que les federacions vagin comprovant que aquest és un sentiment majoritari, les que són més reticents també s’atreviran a fer el pas. A més, l’hem de viure amb total normalitat. Iniciativa ens definim com un partit que és un punt de trobada entre independentistes i federalistes. Un objectiu com les seleccions el poden compartir perfectament un federalista i un independentista. No és un tema que només sigui des d’un punt de vista independentista. En un estat confederal també pot haver-hi seleccions nacionals. Per tant, és un objectiu que sobrepassa els temes ideològics. És un objectiu de societat, independentment de l’opció que tu creguis que pot ser millor pel futur de Catalunya.

El passat 27 de setembre el Parlament de Catalunya va aprovar que en l’elaboració dels pressupostos i a l’hora d’establir els criteris per les subvencions en matèria esportiva es tingui en compte de forma prioritària aquelles federacions que formen part d’una internacional i, per tant, tenen la Selecció Catalana oficialitzada. Aquesta és la línia que cal seguir en la nova legislatura?
Nosaltres tenim un plantejament que no és incompatible amb això. Nosaltres som clarament partidaris de la promoció fonamental de l’esport de base i de l’esport vinculat als ajuntaments. En uns moments de crisi econòmica el principal problema que pot patir l’esport és que es deixi de promocionar econòmicament l’esport de base o l’esport vinculat als ajuntaments. Perquè aquí és d’on surten els practicants de l’esport que en el dia de demà poden ser esportistes d’elit o no. Per tant, aquesta és la nostra prioritat, però és evident que les federacions que ja han aconseguit el reconeixement han de tenir un plus des del punt de vista d’ajudar a aquest reconeixement. En canvi, des del punt de la vista de la promoció esportiva de base, el que no pots fer és “castigar” un esport de base pel fet que la federació no hagi intentat aconseguir el reconeixement. Sense que sigui contradictori, entenem que ha d’haver-hi un suport específic per les federacions de cara a la tasca en sí d’aconseguir el reconeixement o d’haver-lo aconseguit. Però no entendríem que es pogués discriminar un esport determinat perquè no han aconseguit el reconeixement o perquè la directiva de la federació corresponent no el vol, perquè estaríem castigant els esportistes.

El 22 d’octubre onze clubs de futbol de Primera, Segona i Segona Divisió B van firmar un conveni de col·laboració amb la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes. Gestos com aquest haurien de ser més habituals en el món de l’esport i en altres àmbits? Quins altres gestos s’haurien de fer?
Aquest em sembla que és claríssim. No ens enganyem, el que té repercussió en el moment actual són els clubs més reconeguts. Per tant, que clubs reconeguts apostin per això, li dóna un impacte que difícilment pot tenir si no es fa així. Jo crec que de totes maneres, a nivell polític, potser el que valdria la pena, i s’hauria de fer de manera unitària, és algun tipus de pronunciament, ja no de tipus pressupostari, sinó un de solemne des del Parlament de Catalunya dedicant algun dia a debatre específicament aquesta qüestió. Ja s’hi ha pronunciat moltes vegades però en aquest nou procés que s’ha obert o que s’obre el 25 de novembre potser sí que estaria bé que ens poséssim d’acord tots els grups polítics per emetre un missatge des del Parlament per enfortir aquesta idea.

Creu que els estaments esportius (clubs, federacions, esportistes) haurien de pronunciar-se clarament a favor de l’assoliment de l’estat propi?
Nosaltres creiem que la societat civil es pronunciï forma part de la normalitat democràtica i és un factor positiu. En aquests moments cal un pronunciament contundent a favor de poder fer la consulta, ho demostren les enquestes i és el que aglutina més la gent. Això que en alguns àmbits es dóna per aconseguit, no ho està. Només cal veure les reaccions del govern de Madrid. Nosaltres creiem que es pot fer perfectament i dins de la legalitat, sigui via referèndum autoritzat pel govern espanyol, que només depèn de la seva voluntat. I si no, per la llei de consultes que està a mig fer. Però això, que costarà de fer, pensem que és el que aglutina en aquests moments a més gent. La idea d’estat propi nosaltres la compartim, és al nostre programa des de fa temps, perquè pot ser un estat independent o confederal. En aquests moments el que és bo és que hi hagi una exigència ciutadana i de la societat civil que digui “volem fer la consulta”. La consulta és un principi que des d’un punt de vista de drets nacionals és indiscutible, i des d’un punt de vista democràtic també. Els costa molt justificar als altres partits que no es pugui preguntar el que es preguntarà a Escòcia, que és a la Unió Europea. Nosaltres fa temps que parlem dels models d’Escòcia i del Quebec com a dos models aplicables a la nostra situació. Des de determinats sectors independentistes s’ha parlat de Kosovo, de Lituània… I nosaltres sempre hem dit que allò son situacions excepcionals. Un és fruit de la caiguda de la Unió Soviètica i l’altre d’un conflicte armat. Escòcia, pel valor afegit que serà el 2014, pactat pels dos governs i que és a la Unió Europea és un element important. Per tant, el que ens sembla interessant és sumar la immensa majoria de la ciutadania al voltant de la idea de la consulta, que és una idea democràtica.