Entrevista a Oriol Junqueras, candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (ERC-CAT SÍ)
Com valoraria la feina feta pel Govern en els últims dos anys al voltant de les Seleccions Catalanes?
Tenim la sensació que en el període en què Esquerra Republicana va ser al govern es va fer una tasca important en el reconeixement de les seleccions catalanes i que en els últims dos anys això no ha tingut continuïtat per part del govern de Convergència i Unió. Estem convençuts que el salt de veritat es produirà quan Catalunya sigui un estat independent, i aquesta és una de les moltes raons per la qual volem la independència del nostre país.
Les enquestes indiquen que una gran majoria de la població està a favor de que Catalunya tingui seleccions esportives pròpies i en el cas del seu partit aquest és un sentiment gairebé unànime. Quines accions s’han de dur a terme en concordança amb aquest clamor popular?
Bàsicament que Catalunya sigui un estat, perquè mentre no ho sigui la representació internacional esportiva passa en gran part per la voluntat de l’estat espanyol, i per tant és senzillament impossible. És un exemple més de que quan Convergència diu que primer cal fer estructures d’estat per després ser un estat, això és sovint impossible, i que fins que no ets un estat hi ha moltes estructures d’estat que no les pots fer. Ha d’haver-hi un moment en què els ciutadans de Catalunya i la democràcia generin un nou marc legal català que substitueixi el marc legal espanyol. És aquest moment el que farà possible el ple reconeixement de les nostres seleccions a nivell internacional.
En el cas de tenir responsabilitats en el nou Govern després de les eleccions, treballarà perquè les Seleccions Catalanes siguin una de les prioritats en l’àmbit esportiu?
És que Esquerra Republicana només tindrà responsabilitats en el nou govern si és un govern per fer la independència. Per tant, això comportarà el ple reconeixement de les seleccions catalanes. No ho segregarem, no serem al govern només per fer el reconeixement de les seleccions catalanes, serem al govern per fer la independència del nostre país.
Quin paper han de tenir les Seleccions Catalanes com a representació internacional de l’esport del país?
Si Catalunya fos un estat independent i per tant tingués les seleccions reconegudes, és evident que en molts àmbits serien seleccions de primer nivell mundial. En el cas del futbol, del bàsquet, de l’hoquei patins, del waterpolo, de l’hoquei herba… són àmbits on això és molt evident.
Tenint en compte que les Seleccions Catalanes són estructures d’estat, la Secretaria General de l’Esport ha de marcar com a objectiu que s’aconsegueixin més reconeixements internacionals a curt termini?
És evident que des de tots els àmbits on estiguem, també el secretari general de l’Esport ha de fer tot el possible per aconseguir el màxim possible, amb independència del que passi a la resta del món. El ple reconeixement només s’aconseguirà quan siguem un estat independent, però mentrestant també hem de fer molta feina. Si Esquerra Republicana guanyés les eleccions amb majoria absoluta el 25 de novembre, al cap d’unes poques hores proclamaríem la independència del nostre país. Malauradament no sembla gaire probable, però qui ocupi aquesta responsabilitat ha de fer-hi tot el possible.
Què fa falta perquè les federacions que encara no estan reconegudes internacionalment apostin de manera ferma i decidida per les Seleccions Catalanes?
El govern de Catalunya ha de posar-ho fàcil. És evident que hi ha una part de responsabilitat que correspon a les pròpies federacions. N’hi ha algunes que això ho viuen amb molta intensitat, il·lusió i ganes, i també és probable que n’hi hagi d’altres on no ho visquis amb tantes. Això també depèn dels esportistes d’aquell esport, que pressionin la seva federació, i de la sensibilitat de la gent vinculada a aquella federació. El que sí és responsabilitat del govern és crear uns mecanismes tan senzills com sigui possible perquè qui ho vulgui aconseguir ho obtingui.
El passat 27 de setembre el Parlament de Catalunya va aprovar que en l’elaboració dels pressupostos i a l’hora d’establir els criteris per les subvencions en matèria esportiva es tingui en compte de forma prioritària aquelles federacions que formen part d’una internacional i, per tant, tenen la Selecció Catalana oficialitzada. Això s’ha de mantenir en la nova legislatura?
I tant, és un bon criteri per estimular el reconeixement internacional de les nostres federacions. I és evident que les federacions que estan reconegudes internacionalment tenen unes possibilitats de representació i unes necessitats més elevades que les altres. Per tant, és bo que hi hagi algun criteri pressupostari que les prioritzi.
El 22 d’octubre onze clubs de futbol de Primera, Segona i Segona Divisió B van firmar un conveni de col·laboració amb la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes. Gestos unitaris com aquest haurien de ser més habituals en el món de l’esport i en altres àmbits? Quins altres gestos s’haurien de fer?
Tots els gestos són positius. Si són gestos unitaris són encara més positius. Però això sol no garanteix el reconeixement d’aquesta federació i d’aquesta selecció. Per tant, hem de ser conscients que els actes unitaris ajuden i generen pedagogia interna, i evidentment hi estem a favor, però al mateix temps hi ha moltes qüestions que fins que no tens una selecció plenament reconeguda són insolubles i no s’aconsegueixen només amb bons gestos.
Creu que els estaments esportius (clubs, federacions, esportistes) haurien de pronunciar-se clarament a favor de l’estat propi?
Qui ha d’apostar-hi és sobretot qui guanya les eleccions. No podem demanar als esportistes que facin la feina que a vegades les nostres institucions no semblen estar disposades a fer. Per tant, amb qui hem de ser més exigents és amb els nostres representants polítics institucionals. Són ells qui han de portar el país a la independència, som nosaltres qui l’hem de portar a la independència. Els esportistes el que han de fer és procurar fer bé el seu esport i aconseguir molts èxits. El que nosaltres esperem dels nostres esportistes no és que ens portin a la independència, sinó que obtinguin bons resultats. Que guanyin medalles, títols i reconeixement internacional, això és el que esperem d’ells. I som els polítics els que els ho hem de posar fàcil perquè aquest reconeixement l’obtinguin representant les seleccions del nostre país.