08.11.12

“Volem ser un país normal amb Seleccions Catalanes en tots els esports”

Entrevista a Èric Bertran

President de NousCatalans.Joves i protagonista de la història que s’explica a la pel·lícula Fènix 11*23

A la tardor de l’any 2004, Èric Bertran, un nen de 14 anys, crea un web inspirat en Harry Potter i l’Orde del Fènix per defensar la llengua catalana. Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista de Madrid irrompen a casa seva i l’acusen de terrorista informàtic. El seu crim: enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant l’etiquetatge en català.
Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula Fènix 11*23, que s’estrena demà als cinemes de Catalunya. Narra la història de l’Èric Bertran, a qui una fiscal de l’Audiència Nacional de Madrid va voler adoctrinar políticament.

Del teu cas se n’han fet llibres, adaptacions teatrals… Ja era hora que s’expliqués a la gran pantalla?
Mai m’ho havia esperat, però és cert que feia temps que hi havia la voluntat de fer aquesta pel·lícula i per fi és una realitat. Ha costat molt, perquè en no ser un llibre sinó una pel·lícula requereix un pressupost, s’ha fet un procés de micromecenatge… I ha costat pel guió. Volíem fer un guió universal que es pugui entendre a tot el món, i creiem que ho hem aconseguit. Ara l’intentarem fer córrer per tot el món i creiem que tot el món la pot entendre. A part del conflicte polític que s’hi explica, hi ha un tema de valors, de drets humans i d’abús de poder i tothom s’hi pot sentir identificat i emocionar-se.

Content amb la rebuda que està tenint Fènix 11*23?
Vam fer l’estrena dilluns passat i va ser un moment molt emotiu. Hi havia molta gent, i una part d’aquesta gent ja coneixia la història i li feia molta il·lusió veure la pel·lícula perquè els permetia viure la història. Però també hi havia gent nova que en sortia molt emocionada i donava les gràcies als productors de la pel·lícula perquè en els moments que està vivint Catalunya, en què hi ha un augment notable de l’independentisme i estem a prop d’assolir l’estat propi i molta gent parla de nosaltres, és molt important una pel·lícula amb una part èpica. Necessitàvem emocionar-nos, no només ser pragmàtics sinó emocionar-nos amb algun tema del país.

Quin record guardes de tot plegat i què en pot aprendre la gent que descobreixi la teva història?
La gent pot conèixer més com és l’estat espanyol. No només volem la independència per motius econòmics, també la volem perquè l’estat espanyol ens parla així, ens tracta així. No ens escolta i no tolera la diferència; no ho feia el 2004 quan va passar tot això i no ho fa ara quan el poble de Catalunya vol fer una consulta popular i l’estat espanyol ja diu que no es podrà. Que la gent sàpiga que en aquest país poden detenir un nen de 14 anys, destrossar el seu entorn i les seves amistats, posar-li l’etiqueta de terrorista amb el que això implica, i a més poc després dels atemptats de l’11-M. Al principi tot l’entorn del nen té por, i això provoca un aïllament brutal. Que la gent sàpiga que l’estat espanyol és capaç de demanar 8 anys de reformatori per un nen de 14 anys. Per què s’ha de saber? Perquè pot tornar a passar i perquè quan veuen l’escena de la fiscal, la gent s’adona que el correu electrònic no era l’important, la fiscal volia parlar de política i adoctrinar-me políticament. Des del 2004 això no ha canviat. Aleshores governava el PSOE, ara governa el PP. És el mateix en temes nacionals. Ara ho estem vivint, l’Onze de Setembre va haver-hi una manifestació històrica i ningú ho ha volgut escoltar. I el dia 25 enlloc d’escoltar la voluntat del poble a través de les urnes tot el que faran es dir que la Constitució no permet fer una consulta ni un referèndum encara que un 80% de la població ho vulgui. Enlloc d’escoltar la població, la persegueixen. Això no ho fa ni la Gran Bretanya ni el Canadà. Precisament per això crec que nosaltres serem un estat propi i al Quebec i a Escòcia els costarà més que a nosaltres. Nosaltres serem el proper estat que es creï a Europa.

No sé si creus que es pot comparar la teva lluita per la defensa del català i la voluntat de no escoltar que comentes amb les traves i les pressions de tot tipus que pateixen les federacions catalanes per poder ser reconegudes internacionalment.
És catalanofòbia. Existeix i és molt real. Els fa molta ràbia veure que som diferents. Ni millors ni pitjors, diferents, i a ells els fa molta ràbia. Quan jo vaig dir que declararia en català, la fiscal es va molestar molt. Si jo hagués estat un anglès de vacances que m’haguessin detingut, hauria declarat en anglès i cap problema. Ara, declarar en català no podia fer-ho perquè segons ella sóc espanyol i no pot haver-hi cap diferència. Aquí és on rau el problema, amb les seleccions catalanes tot el que no sigui defensar els colors d’Espanya no ho troben bé, tot el que sigui que el món conegui una altra realitat d’Éspanya no els sembla bé. Això els molesta i per això es fan persecucions.
Dit això, ara ho tenen més difícil. Abans, era molt complicat que la gent conegués tota la informació. Ara, en canvi, gràcies a internet i les xarxes socials, quan passa alguna cosa amb les seleccions catalanes i quan un atleta surt amb l’estelada o quan no deixen jugar algú perquè vol jugar amb les seleccions catalanes se sap de seguida. És una bola que es va fent gran, i fa que molta més gent s’indigni i molta gent digui “Prou, vull jugar amb els meus colors i sobretot vull fer-ho perquè els altres no volen que ho faci”.

Ara mateix hi ha 21 esports reconeguts. T’agradaria veure les Seleccions Catalanes de tots els esports competint internacionalment?
Clar, en tots els esports hauria d’haver-hi seleccions catalanes. Nosaltres volem ser un país normal amb seleccions en totes les modalitats. En tot cas hem de poder decidir-ho. Si la majoria del país digues que no, seria una altra cosa. Però hem de tenir seleccions catalanes perquè aquest país ha fet una gran inversió en l’esport. Per això tenim esportistes tan bons i la majoria de triomfs espanyols són gràcies a atletes catalans. En tots els esports, en els Jocs Olímpics i on sigui. Aquests últims Jocs algun mitjà internacional deia “Si se’n va Catalunya, els pobres espanyols es quedaran sense res”. Si Catalunya fa un esforç tan gran per educar en l’esport tots els joves, després també hem de tenir l’oportunitat que juguin defensant els nostres colors. Quan siguem un estat ho assolirem, abans costarà.

Com a president de NousCatalans.Joves, creus que les Seleccions Catalanes són una bona manera d’ajudar a integrar tothom qui arriba al país?
L’esport et fa sentir, et fa emocionar, et fa viure uns colors… Et fa sentir part d’alguna cosa, i a nivell integrador és bàsic. Nosaltres sempre proposem als nous catalans que participin en clubs esportius d’aquí, perquè se sentiran identificats i no defensaran el seu país d’origen sinó que defensaran Barcelona, o un poble del Baix Llobregat… La integració i l’esport sempre han anat i han d’anar molt lligats. Ara ens trobem que a Catalunya hi ha esports nous per nosaltres que de moment només practiquen nous catalans. Això a nivell integrador és molt important, perquè quan hi hagi seleccions catalanes d’aquests esports i tots aquests joves que viuen aquí puguin defensar i suar la samarreta de Catalunya i emocionar-se i celebrar els triomfs amb Els Segadors, a nivell integrador serà un pas molt important. La integració no és un discurs teòric, és viure-ho.

Amb l’ambient que s’ha generat des de l’11 de setembre, com preveus la jornada electoral del 25 de novembre?
Veient les enquestes crec que el sentiment del poble es manifestarà a les urnes. A nivell internacional tothom està seguint el que passa a Catalunya. La gent ha de votar a favor de l’estat propi, i ens queda molta feina per fer. Algunes dades donen un 51% a favor de l’estat propi i un 20 o 25% en contra. Això vol dir que hi ha un 30% que no en té ni idea, i per tant s’ha de fer feina, i l’hem de fer en els propers anys perquè quan passin les eleccions segurament es farà una consulta ben aviat. La gent ha de veure que volem l’estat propi per construir un país millor i amb una justícia social més gran que l’actual. Tothom ha de veure que la línia nacional és la mateixa que la social. I això s’ha de fer veure en determinades zones del país, que la gent vegi que amb un estat propi millorarem el seu estat benestar. En zones de l’àrea metropolitana de Barcelona és on s’ha d’explicar més i és aquí on aconseguirem guanyar el referèndum.

Les darreres enquestes donen un lleuger avantatge als favorables a la independència. Creus que quan es produeixi el referèndum el guanyaran els partidaris del ‘Sí’?
Jo crec que sí. A més, la gent en té moltes ganes. És un sentiment que molta gent sempre l’ha tingut, i d’altres que eren més moderats ara s’estan deixant anar. En aquest moment saps que és una necessitat i et conviden a marxar. Això és el que ens facilita més la feina. Ens conviden a marxar i ens amenacen. Si ens estimeu tant perquè ens voleu boicotejar? Per què ens desitgeu mal? Jo crec que guanyarem, però hem de fer molts argumentaris per combatre el discurs de la por, que pot quallar si no ho argumentem bé. Hem d’anar als barris i repartir informació a tot arreu. Que ningú tingui por en aquest referèndum. Que ningú es pensi que volem separar res que anem a dividir les famílies ni que sortirem de la UE ni construirem fronteres, al contrari. El meu germà treballa al sud de França i no passa res, no hi ha fronteres ni res. Això és el que hem de fer entendre a la gent, que ningú s’espanti. El discurs de la por té molts mitjans de comunicació a favor i ho hem de combatre. De moment ens estem mantenint bé i guanyarem.