03.10.12

Mònica Terribas

Mònica Terribas
“Les seleccions catalanes manifesten la nostra identitat com a país”

02/10/2012


Què t’ha sorprès més d’aquests quatre anys com a directora de la Televisió de Catalunya i què n’has après?

Aprens que ets al capdavant d’una de les eines que té el país per explicar-se. Hem viscut quatre anys apassionants, i els que han de venir també són molt importants, des del punt de vista de nació i de país. Veure la capacitat que té una televisió com la nostra de mostrar la pluralitat del que vivim però també de mobilitzar socialment és l’aprenentatge més important que he fet. A part de la gestió quotidiana, que ha estat molt dura des del punt de vista econòmic. Però afortunadament no serà el que recordaré més, sinó que seran les coses positives que hem pogut fer.

Durant l’etapa com a directora has apostat pels esports amb la creació del canal Esport 3. Ha permès fidelitzar l’audiència esportiva?
Els canals temàtics eren el gran objectiu quan vaig arribar. A les portes de l’apagada analògica no hi havia cap altre canal temàtic a part del 3/24. Vam separar la programació infantil amb el Súper 3 i el següent pas era dividir la programació cultural i l’esportiva. El canal d’esports no només havia d’explotar al màxim els drets que teníem sinó també donar cobertura a esports que habitualment tenien dificultats per trobar un horari al 33. Estic molt orgullosa del projecte que hem aixecat amb el departament d’esports perquè sense diners i amb menys personal i menys drets dels que teníem s’està fent un canal que s’està situant líder dels canals esportius a Catalunya.

Sobre la situació actual, què creus que el nou director, Eugeni Sallent, pot fer en el futur?
L’important és que té els mateixos esquemes que hem tingut nosaltres. En el terreny de l’esport, s’haurà de cedir en el tema dels drets. La inversió en l’esport a Catalunya és molt important perquè és una eina de cohesió social molt important. L’esport és un nexe que vincula moltes persones i per tant la pràctica de tota mena d’esports ha de tenir una presència a la televisió pública perquè respon a la realitat social del país.

No sé si t’hauria agradat parlar més de les seleccions catalanes i transmetre campionats d’Europa i del món.
Seria desitjable haver-ne donat més cobertura. Per exemple, del Mundial de la Xina de korfbal ens hauria agradat fer-ne directes. Fins i tot vam tenir una queixa al Parlament dient que com era que no hi havíem anat. Doncs no hi vam anar perquè no hi havia diners, però ens van enviar les imatges i ens en vam fer ressò. Aquestes són les coses que et fan adonar de l’important que és la televisió pública al nostre país.

Parlant de seleccions catalanes, què et sembla la funció que tenen com a eina d’integració social i de construcció nacional?
Una nació no deixa mai de construir-se, però ara està més construïda que a l’any 80, per entendre’ns. Des del punt de vista nacional, les seleccions esportives són una manifestació més de la nostra identitat com a país. Per tant, mereix el suport igual que ho mereix tenir un control sobre les finances i aconseguir que a les persones que viuen a Catalunya se’ls respongui amb drets i benestar. Això que és tan simple i tothom entén, en el terreny de l’esport no comprenc l’oposició que desperta, quan en realitat és una expressió més de la nostra identitat com ho és el cinema, el teatre i altres activitats culturals pròpies.

T’agradaria veure Catalunya competint amb normalitat a tots els esports?
Sí, i també m’agradaria veure a Catalunya que l’acadèmia del cinema selecciona una pel·lícula que arriba a una competició internacional sense haver de passar per l’acadèmia espanyola, i això seria extrapolable a tots els àmbits de la nostra realitat fins a arribar al més important que és la capacitat de recaptar i decidir les nostres despeses. Però això en definitiva és el debat de sempre, de com ens vinculem a un estat amb qui la relació és molt difícil de mantenir equilibrada.

Què en penses de la sentència del Constitucional que rebutja el recurs del PP a la Llei de l’Esport però imposa la restricció que Catalunya no s’enfronti a Espanya?
És contradictori perquè sempre està condicionat a la relació Catalunya-Espanya. Els estats no cedeixen sobirania perquè han deixat de tenir el rol que tenien històricament. La macroeconomia es decideix a Brussel·les, per tant els estats no tenen política exterior si no és consensuada. Els queden pocs espais per governar i aquests petits espais, que són la sobirania més simbòlica, els sembla que cedir-los és perdre l’existència de la mateixa essència de l’estat. Tot es redueix a qüestions de molt poca ambició global, perquè en realitat estar discutint aquesta sentència vol dir que tens un problema d’acceptació de l’existència internacional o pública d’una realitat nacional.

Últimament t’hem vist a actes de l’Assemblea Nacional de Catalunya. Creus que aquest model d’organització unitària serà el més efectiu?
Vaig presentar el meu pare, perquè ell està implicat amb l’Assemblea Nacional. Té el convenciment que el moviment transversal de l’ANC és el que ha d’aconseguir que hi hagi una majoria social que ens porti a ser l’esquena que ajudi els partits polítics a fer el pas endavant. És a dir, fer un mur fort per fer front a les polítiques que l’estat pugui posar en marxa si els partits catalans fan algun dia un pas endavant des del Parlament. La virtut de l’ANC és que no està vinculada a cap partit polític, està formada per persones de la societat civil. No estan condicionats per aparells de partit ni per dir “si fem aquest pas aleshores potser perdem dos diputats”. L’ANC és un moviment social que lluita per un objectiu que és construir una majoria cohesionada que vulgui la independència de Catalunya.

Aquesta entrevista ha estat publicada al número 45 de la revista Selecciona’t. Podeu llegir-la sencera a: http://ves.cat/bnbU