Les seleccions, una reivindicació del passat?
Lluís Simon, periodista 02/10/2012
El 13 de setembre es va viure a Madrid, dos dies després de la formidable manifestació de l’11-S, un altre dels múltiples episodis en què diputats i senadors catalans i bascos reclamen al govern espanyol el dret a tenir seleccions pròpies i que aquestes puguin competir internacionalment, fins i tot contra Espanya, una situació prohibida després de les últimes sentències del Tribunal Constitucional. El terreny de joc d’aquesta reclamació, però, ha canviat absolutament després de la manifestació de la Diada i de la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries el 25-N. Al Senat, l’antic secretari general de l’Esport, Josep Maldonado, va voler fer “constar en acta” que aquells que van sortir al carrer l’11-S també ho van fer per “demanar seleccions catalanes”. Arribats a aquest punt, però, ja no ens conformem només amb les seleccions, com us podeu imaginar. Ho volem tot. Una altra cosa, ben certa, és que la reivindicació de les seleccions i de tantes altres coses durant els últims 30 anys hagin servit de pòsit pels dies històrics que ara tenim la sort de viure.
Si Catalunya arriba finalment a la seva “plenitud nacional” -independència en l’idioma del carrer- no caldrà gastar energies monumentals en batalles que la Plataforma ProSeleccions coneix molt bé. Els esforços es concentraran en promoure l’esport del país, no en esquivar les bales de Madrid. Quan siguem sobirans, el debat de les seleccions serà com el del pacte fiscal, una cosa ja superada. Ho va dir Ivan Tibau quan va ser nomenat secretari general de l’Esport: “Sense la independència, els grans esports no seran mai reconeguts.” Amb la independència, doncs, qui podrà impedir que un Comitè Olímpic Català desfili als Jocs de Rio o, per fer-ho més divertit, a Madrid 2020?
Al Senat, en sentir les reivindicacions dels representants catalans, el responsable del Consejo Superior de Deportes (CSD) Miguel Cardenal va mostrar un to conciliador i va dir una veritat com un temple: “Entenc els vostres sentiments -hi va afegir l’adjectiu identitaris, que sempre dóna un to pejoratiu a la cosa- però és molt difícil trobar un punt intermedi entre les lleis i la vostra voluntat”. Però les lleis espanyoles, amic Cardenal, cauran com un castell de sorra i després ningú podrà frenar la voluntat dels catalans.
Lluís Simon
Director adjunt d’El 9 Esportiu
Aquest article ha estat publicat al número 45 de la revista Selecciona’t. Podeu llegir-la sencera a: http://ves.cat/bnbU