19.09.12

Unes queixes molt mal dirigides

Article de Jordi Camps a El 9 Esportiu

El seleccionador espanyol d’hoquei sobre patins, Carles Feriche, es queixa que la selecció que dirigeix, pluricampiona del món i d’Europa, no rep el reconeixement que mereixeria pels seus èxits. La queixa va dirigida a les autoritats esportives i polítiques “de les dues bandes”. Feriche també diu que la seva selecció és la millor de tots els temps pels èxits que ha aconseguit. Carles Feriche ho ha guanyat tot des que va ser promocionat al lloc de seleccionador espanyol absolut masculí després d’haver triomfat també amb les noies. Té la sort que cada any hi ha o un mundial o un europeu i que en quatre anys, pot arribar a acumular dos mundials i dos europeus. En el futbol, hi ha mundial i europeu cada quatre anys; en el bàsquet, mundial cada quatre anys i europeu cada dos. En aquests esports, costa una mica més fer un palmarès com el que ell té. I deixem a banda el nombre d’equips participants, els equips que realment tenen possibilitats de guanyar… Deixem a banda moltes coses en les quals l’hoquei sobre patins té a perdre en les comparacions.

El seleccionador espanyol fa una queixa dual de la manca de reconeixement institucional. “De les dues bandes”, diu. Dues bandes? No recordo pas que Feriche defensés la Federació Catalana de Patinatge en tot el fallit procés de reconeixement. Llavors sí que hi havia dues bandes. Una va guanyar, l’espanyola, i l’altra va perdre, la catalana. Feriche era a la vencedora, allà es va quedar i allà continua. Que els demani a ells, els reconeixements que troba a faltar. Ara sí que existeix la Federació Catalana de Patinatge i la secretaria general de l’Esport? Una secretaria que ara ocupa un exinternacional espanyol d’hoquei sobre patins, Ivan Tibau, que va ser represaliat per haver dit el que només ell i Masoliver s’han atrevit a dir: que ja no volien jugar més amb Espanya. Feriche diu també que al futbol o al bàsquet els tracten millor que a ells. Els espanyols sí, sense cap mena de dubte. Les autoritats esportives i polítiques catalanes han fet tantes rebudes a la selecció espanyola d’hoquei sobre patins com a les de futbol i bàsquet: cap. Cap ni una. Si s’ha de plorar, que s’ha de plorar, que es plori davant de qui pertoca. El patinatge català va fer un pas endavant que el va portar a ser campió del món B el 2004 i a guanyar-se el dret a participar en el mundial A de l’any 2005 que es va disputar a San José (Estats Units). Un mundial que no va arribar a jugar perquè la federació catalana va ser expulsada en aquella vergonyosa assemblea de Fresno.

Coses de la vida, la ratxa triomfal i immaculada de la selecció espanyola que dirigeix Carles Feriche va començar a San José. Aquell mundial que hauria d’haver jugat la selecció catalana el va guanyar la selecció espanyola en què es va estrenar l’actual seleccionador i que estava formada per deu jugadors catalans. Des de llavors, la selecció espanyola d’hoquei sobre patins ha encadenat quatre mundials i quatre europeus. I sempre, fins a aquest últim europeu, amb només jugadors catalans. Una jugadors que, sense la vergonyosa actuació de les autoritats polítiques i esportives espanyoles de l’any 2005, potser haurien guanyat els mateixos títols amb una altra samarreta. Una samarreta que, vist com van celebrar el títol de dissabte a Portugal, potser és la que voldrien vestir alguns. Toni Pérez, l’asturià, i Pedro Gil -no hi havia cap dubte- ho van celebrar amb la bandera espanyola. La resta, com si fossin d’un país sense himne ni bandera.