12.09.12

Catalunya surt al carrer per reclamar la independència

La mobilització social més gran de la història del nostre país va aplegar entre 1,5 i 2 milions de persones

L’11 de setembre serà recordat com el dia en què el poble de Catalunya va dir prou i va sortir al carrer a la recerca de la llibertat nacional, en forma d’independència. La convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana, que va encapçalar la manifestació amb l’Associació de Municipis per la Independència amb una pancarta que duia el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”, es va convertir en una marxa rècord. 2 milions de persones (segons els organitzadors) i 1 milió i mig (segons la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra) van col·lapsar el centre de Barcelona, omplint la ciutat d’estelades i amb un únic crit: “Independència!”.

Poc abans de les 6 de la tarda la capçalera de la manifestació va començar a moure’s a la cruïlla dels carrers Pau Claris i Casp, amb dificultats per l’afluència massiva de persones. La plaça Urquinaona i la Via Laietana, per on havia d’avançar la manifestació, estaven plenes de gent que no havia fet cas a les recomanacions d’incorporar-se a la manifestació des de la part alta del passeig de Gràcia. La capçalera de la manifestació va quedar completament envoltada de manifestants que, sobretot en el tram inicial, van obligar el bloc capdavanter a aturar-se diverses vegades. A les 7 de la tarda, la marxa ja es movia amb més decisió seguint el recorregut anunciat. A quarts de 8, alguns manifestants ja entraven al parc de la Ciutadella. La capçalera ha arribat a la recta final del camí tres hores després del començament de la marxa. Els crits d’independència i les pancartes en diferents idiomes van lluir en una mobilització on s’ha vist gent de totes les edats i moltes famílies.

A les 8 del vespre va començar a l’avinguda del Marquès d’Argentera l’acte simbòlic de preguntar a la ciutadania quin futur vol per a Catalunya, que van conduir el periodista Jordi Margarit i l’actriu Txe Arana. Els manifestants van respondre-hi que “sí”, alçant la veu i amb pancartes verdes que havia repartit l’organització, a preguntes com ara “Volem la independència del nostre país?” o “Volem que els nostres representants polítics es comprometin a iniciar el procés de secessió?”, preguntes que també van comptar amb un “sí” virtual de Pep Guardiola des de Nova York.

En paral·lel, al Parlament, una delegació dels convocants va lliurar el manifest de la protesta a la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, i va demanar als diputats i al govern que comencin el procés de secessió d’Espanya i convoquin un referèndum independentista. La marxa va transcórrer amb normalitat i va donar per acabada poc abans de les 10 de la nit.

Des del món de l’esport, el grup d’Esportistes per la Independència va organitzar un bloc nombrós que va participar a la manifestació amb les altres sectorials de l’Assemblea Nacional Catalana. Diversos membres de clubs i federacions van tornar a reivindicar la importància de la independència per a l’esport del nostre país.