11.07.12

Una veritat incòmoda

Article de Lluís Simon a El 9 Esportiu

Joan Garrigós és un enginyer industrial català, amb estudis a ESADE, un aspecte que no pot faltar mai en cap bon currículum de la burgesia del país. De Garrigós se n’ha parlat aquests dies gràcies, o per culpa, depèn de com es miri, dels Sky Games. Tot just fa quinze dies va ser escollit quatre anys més president dela Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME), un càrrec que ocupa des de fa més de vint anys amb eficàcia, això segur, i un prestigi creixent que li ha permès ficar un peu en l’exclusiu Comitè Olímpic Espanyol. També ocupa llocs de privilegi, només faltaria, en diverses associacions internacionals relacionades amb els esports de muntanya.

Abans d’aconseguir les regnes dels esports de muntanya a l’Estat espanyol també havia estat president de la federació catalana (FEEC), una entitat que ara menysprea sense contemplacions. Imagino que es considera en un altre nivell, mai més ben dit parlant de la muntanya.

A diferència d’altres entitats, la federació catalana ha fet els últims anys, amb més o menys èxit, un esforç enorme per tenir representació en els organismes internacionals i per intentar que els esportistes del país puguin competir amb seleccions pròpies. Endevineu qui ha estat el principal enemic per aconseguir-ho? Doncs sí, la federació espanyola, ergo Joan Garrigós. No han estat ni les federacions europees o mundials ni la legislació vigent en cap àmbit (català, estatal, internacional), sinó un senyor català de cap a peus. Quina metàfora del dia a dia del nostre país.

La polèmica dels Sky Games, en què la selecció catalana va ser reduïda a un equip comparsa (privat, en diuen els espanyols), només és l’últim capítol d’una història que exemplifica la situació actual de les relacions Catalunya-Espanya. Des del 1998, Catalunya era membre de ple dret de la desapareguda Federació d’Esports d’Altura i la federació espanyola, la de Garrigós, no. Va ser ell qui va planificar, el 2008, el pla que va deixar la FEEC sense drets en les curses de muntanya, de les quals hem parlat tant aquests últims dies. Amb els italians com a aliats van fundar l’actual International Skyrunning Federation (ISF), l’organitzadora dels Sky Games. La federació espanyola va fer valer en aquell moment la seva posició de força i va obligar a redactar uns estatuts que limitaven el nombre de membres de ple dret a un per estat. Touché.

En aquella operació també hi van intervenir altres catalans, com ara el gerent de la FEDME, Lluís López; el vicepresident de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme, Jordi Colomer; i el secretari general de la ISF, Jordi Marimon. Aquest últim, fins i tot, va amenaçar de demandar un redactor d’aquest diari per exposar això mateix. Aquell mateix any, casualitat o no, Garrigós va rebre la medalla al mèrit esportiu per part del Consell Superior d’Esports. Dir que l’enemic el tenim a casa potser és molt agosarat perquè els espanyolistes que viuen a Catalunya pensen el mateix dels sobiranistes. La veritat, incòmoda o no, és que massa vegades dirigents o directius catalans són els que més força han fet contra la voluntat d’alguns esports del país de tenir la seva pròpia representació internacional.