18.06.12

Què passaria si fos Catalunya qui s’enfrontés a Croàcia?

Per Toni Padilla, cap d’esports del diari Ara

Jordi Costa pensa que Catalunya no podria guanyar un Mundial ara mateix. L’Oriol Domènech, en canvi, pensa que sí. I, si m’ho pregunteu, un servidor pensa com l’Oriol. Sí, podria. En primer lloc, perquè hi ha un estil i una columna vertebral. Hi ajuda molt el fet de jugar amb futbolistes que es coneixen prou perquè juguen al mateix club i comparteixen una manera de jugar. Ara bé, aquest factor no és determinant, com va passar amb el Brasil el 2002 o Itàlia el 2006.

Per guanyar un torneig curt, entren en joc molts aspectes que no es poden controlar: emocions, lesions o senzillament la sort. Croàcia per exemple, el 1996 i el 1998 va demostrar la seva força emocional. Era el primer cop que el nou estat jugava una Eurocopa o un Mundial i el rendiment va ser molt bo, especialment al Mundial. El 1996 només Alemanya li va parar els peus a Manchester. Aquell equip sumava una generació meravellosa, un gran golejador (Suker) i la força emotiva del debut. Una selecció catalana tindria tots aquest factors…excepte un gran golejador.

El Barça ha demostrat que es pot jugar sense un gran golejador. També Portugal ho fa prou bé sense aconseguir treure un davanter centre de garanties. Però homes com Messi i Cristiano assumeixen el pes de marcar gols. Qui marcaria gols amb Catalunya? Aquesta és la clau. Tanmateix, que ningú es desanimi, no sempre cal un gran golejador per guanyar un torneig. Qui feia els gols de la Dinamarca del 1992 o la Itàlia del 2006? La feina col·lectiva ajudava a guanyar partits.

Si es donés el cas d’un duel Catalunya-Croàcia seria atractiu de ben segur ja que els balcànics disposen de jugadors de certa qualitat. Ara bé, Modric va demostrar davant d’Itàlia que és molt bo, però no està al nivell d’un veterà com Pirlo. Davant de Catalunya seria superat totalment per Xavi, ni ho dubto. La força de l’equip d’Slaven Bilic rau en un grup on Srna percuteix per la banda i té dos davanters en forma (Jelavic i Mandzukic). I la capacitat de moure les línies per pressionar i recuperar. El duel seria bonic ja que Catalunya jugaria amb bandes ofensives, i Srna ho aprofitaria per atacar. La pilota seria catalana sens dubte, però de nou el debat se centraria en com fer gols. Jo posaria Isaac Cuenca obrint el camp per generar espais, avançar Cesc i un davanter ràpid que fes mal als centrals. No confio gaire en Bojan, la meva aposta seria Álvaro Vázquez. Estic segur que és un jugador amb nivell per ser un jugador de grans torneigs.

I per acabar, si m’ho permeteu, faré per un moment d’entrenador. Avui la meva alineació seria la següent:Víctor Valdés, Montoya, Piqué, Puyol, Jordi Alba; Sergio Busquets, Xavi, Verdú; Cesc, Isaac Cuenca i Álvaro.