Per Jordi Costa, periodista de RAC1
No és cap disbarat assegurar que una Catalunya oficial podria competir amb qualsevol de les millors seleccions del món del moment. Ara bé, una cosa és competir i una altra guanyar, i en aquest punt discrepo d’Eric Cantona: crec que Catalunya podria jugar a futbol com la millor, però li falten davanters de nivell per aspirar a ser campiona del món.
Per mi, l’11 ideal de Catalunya ara mateix el formarien: Valdés a la porteria, Montoya, Puyol, Piqué i Jordi Alba al darrere, Busquets, Xavi i Joan Verdú al mig del camp, amb Sergio García, Cesc i Cuenca al davant.
A més, ens quedarien a la banqueta futbolistes joves però que ja han demostrat el seu nivell a l’elit com Casilla, Bartra, Dídac Vilà, Sergi Roberto, Javi Márquez, Tello o Gerard Deulofeu.
Pensant en un hipotètic enfrontament amb Itàlia, la porteria estaria força igualada, ja que Valdés és avui un dels millors porters del món però l’experiència de Buffon continua sent una garantia absoluta.
No tinc cap dubte que Catalunya és superior a Itàlia en la primera fase del joc, tant a la defensa com al mig del camp. D’entrada perquè Prandelli malda per modernitzar la filosofia tradicional del calcio i convertir l’azzurra en una selecció on el talent pesi més que el físic. Va per bon camí, però necessita més temps.
Ara per ara, la combinació d’un lateral molt ofensiu com Maggio amb defenses purs com Bonucci, Chielini o Barzagli encara no funciona, fins al punt que es plantegen començar l’Eurocopa amb una defensa de cinc, endarrerint De Rossi a l’estil Mascherano. Al mig del camp, l’aposta per futbolistes tècnics com Pirlo, Marchisio o Montolivo és esperançadora però poc sòlida encara. Catalunya, en canvi, faria seva la idea de joc del Barça, i la comparació dels Piqué, Puyol, Busquets i Xavi amb la columna vertebral italiana no s’aguanta per enlloc.
Però a la davantera, on s’acaben decidint els partits, Itàlia surt clarament vencedora de la comparació. No és que el duet Balotelli-Cassano m’entusiasmi, però és que a la banqueta s’hi queda un golejador increïble com Di Natale o un talent brutal com Giovinco, al marge d’un 9 fantàstic com Pazzini que ni tan sols ha estat convocat. En fi, que Itàlia va sobrada de davanters i de gol, justament el que li falta a Catalunya.
No obstant, em sembla que Catalunya és tan superior en el joc global que m’atreviria a apostar per una victòria en un hipotètic enfrontament sobre Itàlia. Això sí, paradoxalment, hauria de ser un partit controlat i amb pocs gols.