Article d’opinió de Lluís Simon a El 9 Esportiu
Fa un any hi va haver una polèmica de gran tonatge per l’esbiaixat contingut cap a la dreta (extrema) del Diccionario Biográfico Español, una obra subvencionada per tots nosaltres amb més de sis milions d’euros. El govern espanyol, llavors en mans dels socialistes, va demanar una revisió d’algunes entrades en veure, per exemple, que la que feia referència a Francisco Franco Bahamontes el posava a l’altura d’Alexandre el Gran i Napoleó Bonaparte i, entre altres consideracions positives, negava la seva condició de dictador i feixista. Aquests trets no eren res més que llegendes urbanes de malpensats.
Ara s’ha sabut, que amb el retorn del PP al govern, no es tocarà ni una coma d’aquesta enciclopèdia de l’Acadèmia Espanyola de la Història. Això ve a tomb per la irrupció aquests dies en les primeres pàgines dels diaris de la senyora Esperanza Aguirre. Era l’excusa idònia per fer-li un perfil biogràfic. Però, què carai, pels seus actes la coneixereu. Va ser Aguirre, precisament, qui va encarregar aquest diccionari quan era ministra de Cultura en el govern de José Maria Aznar, el 1996. Els autors de l’obra (historiadors de renom, ehem) no van passar per alt el paper d’Aguirre com a mecenes del seu feixuc treball per posar ordre en el qui és qui de la gloriosa història hispànica, només interrompuda (segons es llegeix) per dues repúbliques que van acabar provocant una ferotge guerra civil.
L’entrada dedicada a Esperanza Aguirre en el diccionari que es va fer encarregar ella mateixa amb els nostres dinerets ocupa el mateix espai que el de Franco, vuit columnes i mitja. Ningú podrà negar que no estan, almenys en aquestes pàgines, a la mateixa altura.
Deixem, doncs, que parli la historiografia oficial de qui és Esperanza i no un pobre gasetiller contaminat per la maçoneria i el pensament perifèric. Per exemple, de l’accident d’helicòpter que va tenir al costat de Rajoy i de l’atemptat de Bombai al qual va assistir com a actriu secundària es diu: “En aquests episodis els observadors (sic) veieren una capacitat especial per adoptar decisions ràpides en situacions crítiques per adaptar-se a fets inesperats.” Com a consellera de Medi Ambient a Madrid: “Va emprendre vigorosos processos de privatització en matèria de reciclatge per aplicar les seves conviccions liberals i ecològiques.” Com a senadora: “Va ser el baluard contra la reforma de la Constitució pretesa pels nacionalistes.” Sobre l’estada a l’oposició: “Va criticar les amistats de Zapatero amb els governs despòtics d’Hugo Chávez i Evo Morales.”
Les paraules que fa servir per qualifica-la és “ser providencial”. Només hi faltava afegir diví.