27.03.12

“És un orgull dur el nom i la bandera de Catalunya per tot el món”

Dards-LauraDamont
LAURA DAMONT JURADO

Jugadora de la Selecció Catalana de dards
27/03/2012
Nascuda el 9 de setembre de 1989
Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)
Diplomada en Relacions Laborals


Acaba d’alçar la copa de campiona de l’Open de Gibraltar,la primera competició que guanya fora de Catalunya. A més, això li ha donat accés al Winmau World Masters, un torneig prestigiós on hi van les millors jugadores del món. Amb només 22 anys contrasta amb el perfil tradicional de jugadors de dards, més veterans. Afronta amb molta il·lusió una temporada que culminarà a l’octubre amb la Copa d’Europa que es disputarà a Turquia, on espera fer-hi un bon paper.

Ara que estàs guanyant títols a nivell internacional, recordes com vas començar a jugar a dards i quan vas pensar en dedicar-t’hi més seriosament?
Va ser per casualitat. El meu xicot i jo tenim un amic que jugava a un equip. L’anàvem a veure, simplement per passar l’estona, però mica en mica ens hi vam anar aficionant i ens vam animar a jugar. Vam començar a competir per diversió i ja m’hi he quedat. De tot això ja en fa cinc anys.

I poc a poc has anat progressant fins a guanyar l’Open de Gibraltar. Ha estat una sorpresa o ja t’ho esperaves?
No, no m’ho esperava. És la primera vegada que hi he participat i la veritat és que el premi és bastant important. Sempre hi vas amb la intenció de guanyar, però tot depèn de com et trobes a l’hora de jugar. Evidentment, vaig estar molt contenta. El primer partit va ser més complicat perquè era contra una jugadora semi-professional, anava perdent 0-3 i vaig haver de remuntar fins el 4-3. Va ser el partit que més il·lusió em va fer guanyar, i després les semifinals i la final van ser més fàcils.

És el primer gran títol que guanyes o ja n’has aconseguit d’altres?
He guanyat el Campionat de Catalunya, individual i per parelles, i he anat a d’altres competicions com el Winmau World Masters. Però allà és molt complicat fer-hi bons resultats, poder participar-hi és el més important. A més, al Dutch Open d’Holanda, el primer any que vaig anar-hi vaig acabar entre les 64 primeres, que ja està prou bé.

Precisament ara parles del Winmau World Masters. Dius que és la segona vegada que hi vas; estàs tan il·lusionada com la primera?
Sí, amb il·lusió perquè és diferent d’un campionat normal. Allà hi van els jugadors més importants i els que han guanyat competicions prestigioses. A més, fa il·lusió perquè com que no tots els països hi són representats, si fas un bon paper el nom de Catalunya queda en bon lloc. És un orgull.

Al setembre disputareu l’Open Internacional Ciutat de Barcelona. Suposo que amb ganes de fer un bon paper com a amfitrions.
Com que és el primer cop que el jugarem des que la Federació Catalana va ser reconeguda per la Internacional, intentarem fer un bon paper perquè el nom de Catalunya tingui cada vegada més ressò, vingui més gent i guanyi més nivell. Per això, jugar una competició així a Barcelona és un orgull.

Al setembre passat ja vas anar al Mundial i aquest octubre jugueu l’Europeu. Com va anar l’any passat i què esperes aquest any de la cita continental?
El Mundial va anar molt bé, primer perquè acabàvem de ser acceptats i només el fet d’anar-hi ja valia la pena. Personalment, em vaig enfrontar a una professional i em va passar el contrari que a Gibraltar, anava guanyant 3-0 i vaig acabar perdent 3-4. Vaig tornar contenta de la competició perquè crec que vaig jugar bé, però tinc l’espina clavada de no haver pogut passar a la següent ronda. Aquest any a l’Europeu espero fer un bon paper, però sense marcar-me cap objectiu.

Fa poc que la Selecció Catalana ha estat reconeguda però ja esteu aconseguint èxits. Satisfeta de poder competir amb Catalunya?
Sí, em fa molt il·lusió i em motiva molt. Si competeixes internacionalment duus el nom de Catalunya i la bandera allà on vas. Tot i que tal com estan les coses avui en dia tampoc ens podem permetre viatjar a gaires campionats per la situació econòmica que tenim, sempre que podem anar a altres llocs aconseguim que els jugadors d’altres països parlin de Catalunya.

Et pregunten a vegades perquè jugues amb Catalunya i no amb Espanya?
Hi ha gent d’altres països que et pregunten: “Llavors Espanya pot jugar contra Catalunya?” i no ho acaben d’entendre. Però els expliquem que Catalunya té una federació de dards que compleix tots els requisits i que porta molts anys lluitant per aconseguir-ho, i que nosaltres ens sentim amb el dret de jugar per Catalunya i així més o menys aconseguim que ho entenguin.

TEST PERSONAL

El teu racó preferit de Catalunya
Catalunya és tan diversa que té molts llocs per visitar, depenent de l’estat d’ànim o de l’època de l’any. A mi m’agrada molt la zona on visc, el Baix Llobregat, i també Barcelona
Un plat de menjar
Espaguetis
Un color
El rosa
Un número
El 16
Una cançó en català
Cap en concret, alguna d’Els Amics de les Arts
Què portes sempre a la bossa?
El moneder, les claus i el mòbil
Un referent esportiu
Ningú famós. Hi ha dues persones que m’han marcat. El meu xicot, amb qui he après a jugar. Me n’ha ensenyat molt i sempre em dóna suport. I l’actual campiona del món, Anastasia Dobromyslova, que és el meu model de com m’agradaria ser.
Una data per recordar
El dia en què vam anar a la Copa del Món, perquè també vam ser reconeguts internacionalment. I també la de fa dues setmanes, que he guanyat l’Open de Gibraltar.
De quin equip ets
Del Barça